Drets laborals
Economia 24/02/2022

Europa dona la raó a les treballadores de la llar: no tenir atur és "discriminatori"

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu que la normativa espanyola és contrària al dret d'igualtat entre dones i homes

3 min
La burocràcia castiga
 Les treballadores de la llar

MadridTenir dret a l'atur. Una de les reivindicacions històriques de les treballadores de la llar a Espanya pot estar més a prop de fer-se realitat. La justícia europea ha sentenciat aquest dijous que negar l'accés d'aquestes treballadores a l'atur és discriminatori. En concret, els magistrats del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) han conclòs que la legislació espanyola és contrària al dret comunitari d'igualtat de tracte entre dones i homes en matèria de la Seguretat Social.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El motiu al qual s'aferra la justícia europea és que el sector està conformat "gairebé exclusivament" per dones –la sentència apunta que el 95% del total dels empleats del sector són dones— i, per tant, la legislació espanyola constitueix una discriminació indirecta per raó de sexe "contrària a la directiva europea". Així, els magistrats consideren que la llei espanyola situa les dones en una situació de desavantatge respecte als homes. "Aquesta exclusió desemboca en menys protecció social cap als treballadors de la llar, un fet que es tradueix en una situació de desemparament social", conclou el tribunal.

El sector de les treballadores de la llar, conformat per unes 580.00 empleades (es calcula que un 36% part de l'economia submergida), és un sector que no cotitza dins el règim general de la Seguretat Social, sinó en un d’especial. Això fa que sigui l’únic col·lectiu sense dret a l’atur i que permet l’acomiadament per desistiment, és a dir, per desconfiança de la persona que contracta i que no cal justificar. Per al col·lectiu, aquesta situació ha desembocat en una cronificació de la "inestabilitat i la inseguretat" de les treballadores. A més, les empleades conviuen amb alts percentatges d'informalitat, temporalitat i parcialitat que fan que els sous siguin uns dels més baixos del mercat laboral, i que una de cada tres treballadores del sector visqui sota el llindar de la pobresa, segons un informe d'Intermón Oxfam.

Després d'un periple judicial iniciat a Galícia arran d'un recurs d'una treballadora de la llar en un jutjat en què al·legava que la normativa espanyola les col·loca en una situació de desprotecció social, el tribunal posa en relleu que no hi ha motius que justifiquin que aquest col·lectiu sigui exclòs de la prestació per desocupació, pel greuge que representa respecte a altres col·lectius de treballadors que duen a terme feines similars. De fet, els magistrats han conclòs que tots els empleats inscrits al règim general de la Seguretat Social tenen dret a l'atur, incloses les empleades de la llar.

La justícia europea fins i tot va més enllà i estima que la normativa espanyola tampoc és "adequada" per aconseguir revertir l'atur i lluitar contra el treball il·legal i el frau a la Seguretat Social. D'aquesta maneta, contesta a unes al·legacions del govern espanyol i la Tresoreria General de la Seguretat Social en què vinculaven aquesta exclusió del dret a l'atur a objectius com mantenir les taxes d'ocupació.

Onze anys sense el 189

Però el pols que les treballadores de la llar mantenen amb el govern espanyol des de fa anys per formar part del règim general no només té a veure amb l'ajuda per desocupació. El règim especial també relega aquest col·lectiu a només tenir dret a dotze dies de sou per any cotitzat, en comptes de vint. Tampoc tenen dret a la negociació col·lectiva ni a una llei de prevenció de riscos laborals. “No estem demanant més, sinó que se'ns tracti i vegi com a la resta de treballadors”, reclamava Carolina Elias, del sindicat de treballadores de la llar Sedoac, en una conversa amb l'ARA.

A més, una assignatura pendent des de fa onze anys és la ratificació de l’article 189 de l’Organització Mundial del Treball (OIT) “per un treball decent domèstic “, el qual el govern espanyol s’ha compromès a firmar aquesta legislatura. De fet, un cop s'ha conegut la sentència del TJUE, els dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han exigit al govern espanyol que acceleri els tràmits per ratificar aquest article 189 de l'OIT i acabar, així, amb "la discriminació de les treballadores de la llar". "És un pas molt important de cara al reconeixement dels drets de les treballadores", apunten des de CCOO.

Fonts del ministeri de la Seguretat Social apunten a l'ARA que quan arribi la sentència completa "s'estudiarà i decidirà com cal procedir". Al seu torn, des de la cartera de Treball, dirigida per Yolanda Díaz, també expliquen que estan analitzant la sentència i defensen que "reforça i permetrà accelerar la línia en la qual ja s'està treballant des del principi", apunten fonts del ministeri de Treball a l'ARA. "Canviar la seva situació laboral és una prioritat per al ministeri", argumenten. De fet, al pla normatiu de l'executiu central d'aquest 2022 es recull una modificació de la llei general de la seguretat social en matèria d'atur que "permetrà incorporar la prestació per desocupació per a aquest col·lectiu", asseguren des del ministeri.

stats