La Seguretat Social situa en el 14% del PIB la despesa en pensions fins al 2050

MadridLa Seguretat Social ha fet un pas endavant per no dependre d'informes externs a l'hora de fer diagnòstics sobre el sistema de les pensions i acaba de llançar una nova eina que li permeti fer projeccions gairebé en temps real tant de la despesa com dels ingressos del sistema. L'objectiu és observar si és o no sostenible.

"Era incomprensible que, tenint una de les bases de dades més poderoses i útils de l'administració [pública], no comptéssim amb la nostra pròpia eina", ha defensat la ministra de la Seguretat Social, Elma Saiz, aquest dijous durant la presentació del nou model. Una de les principals diferències entre la nova eina batejada amb el nom INTegraSS i els càlculs que fan organismes com l'Autoritat Fiscal (Airef) o el Banc d'Espanya és el fet que el ministeri no utilitzarà mostres (bases de dades treballades), sinó l'univers de la població pensionista de l'Estat.

La importància de la supervisió del sistema de pensions està en els reptes que ha d'afrontar a mitjà i llarg termini i que tensionen la despesa –cal recordar que la Seguretat Social suposa una part rellevant dels recursos públics–, que sempre està sota l'atenta mirada de Brussel·les, que alhora fa les seves pròpies projeccions. Una població més envellida i la jubilació de la generació del baby boom, la més nombrosa, els pròxims anys suposen un desafiament per al sistema que desperta fantasmes: ¿es podran pagar les pensions?, ¿el sistema serà equitatiu o suposarà una factura massa cara per a les generacions futures?

Després de la presentació de la nova eina, el govern espanyol manté el seu optimisme pel que fa a les respostes de totes dues preguntes. Des de la Seguretat Social s'aferren a les reformes del 2021 i el 2022, però també a l'evolució de les dades macroeconòmiques i demogràfiques (la població creixerà molt més del previst per l'arribada de persones estrangeres), per reafirmar la sostenibilitat el sistema. Utilitzant la nova eina, el ministeri situa la despesa mitjana neta en pensions en el 14% del PIB durant el període 2022-2050, any de màxima tensió. A partir d'aleshores, començaria a descendir. Es tracta d'una projecció molt més moderada en comparació amb les que han elaborat altres organismes. L'Autoritat Fiscal, per exemple, la situa en el 14,4% del PIB i la Comissió Europea en el 14,6% del PIB.

L'última gran reforma de les pensions ha de passar cada tres anys un examen de l'Airef. El primer va ser la primavera del 2025 i la conclusió que se'n va extreure era que amb els canvis es complia amb la "regla de despesa" del sistema de les pensions però que la sostenibilitat "no millorava", a parer de l'organisme. Per justificar-ho, l'Airef es fixa en el creixement dels diners que es gasten per cobrir les prestacions, sobretot les pensions per jubilacions, i que suposen el gruix de la despesa.