La discussió territorial emboira les negociacions de pau sobre Ucraïna, ara suspeses pel conflicte a l'Orient Mitjà. Tot i que el reconeixement de les regions ocupades com a russes és important per a Vladímir Putin, les ambicions del Kremlin passen per la bielorussificació de Kíiv, és a dir, la seva subordinació política. Moscou vol un veí mans i amistós que no suposi cap amenaça en si mateix per a Rússia ni tampoc com a avantguarda d’una hipotètica agressió occidental. Ara bé, el president rus va perdre l’oportunitat de deposar Volodímir Zelenski a l’inici de la guerra i, després de quatre anys de bombardejos diaris, l’adveniment d’un govern pro-rus a Ucraïna sembla una fantasia o una broma de mal gust.

“Hi ha homes al públic? No? Quina vergonya! Traieu-vos els pantalons i poseu-vos faldilla!” Amb aquestes paraules el degà de la Universitat Estatal d’Enginyeria de Vorónej, al sud-oest de Rússia, intentava pressionar els seus alumnes perquè anessin a lluitar a Ucraïna. El Kremlin ha exigit als rectors dels centres que enviïn un 2% dels estudiants matriculats a la guerra. Els prometen servir un any en una unitat de drons allunyada de la primera línia, sous astronòmics i un futur assegurat, però els activistes alerten que és una trampa i que tenen molts números de quedar-hi atrapats i de perdre-hi la vida.

Anatoli Paduka, de 74 anys, gairebé no surt de casa seva a Odessa, Ucraïna, excepte per passejar el seu petit gos pel barri de blocs d’habitatges dels anys seixanta i de parades de fruita i verdura. Quan hi passa, la gent sovint el segueix amb la mirada. Els seus barrets extravagants i els seus mocadors estampats al coll destaquen sobre el teló de fons de desesperança grisa i fatiga apagada —i el familiar udol de les sirenes antiaèries— que impregnen la nostra ciutat al sud d’Ucraïna.

A començaments d’any semblava que l’economia russa es desplomava. Sota la pressió de la guerra i les sancions, els ingressos queien, la producció baixava i el comerç s’estancava. Arran de la pujada dels aranzels, el preu del crèdit va esdevenir prohibitiu i els préstecs, gairebé impossibles: s’acostava una onada de fallides. A finals de gener Rússia es va veure obligada a vendre petroli a l’Índia a només 22 dòlars el barril, aproximadament un terç del preu de mercat. Era un símbol d’insostenibilitat financera difícil de superar.

L’exèrcit rus ha dut a terme l’atac més massiu contra ciutats ucraïneses des de l’inici de la guerra. En 24 hores, ha llançat 948 drons i 34 míssils, ha matat almenys quatre persones i n’ha deixat una quarantena de ferides. El bombardeig té per objectiu desgastar els sistemes de defensa antiaèria de Kíiv, que s’abasteixen de míssils Patriot nord-americans, ara més difícils de reemplaçar a causa de la guerra de l'Orient Mitjà. Mentrestant, Ucraïna ha tornat a colpejar una de les principals terminals d’exportació de Rússia, el port d’Ust-Luga, al Bàltic, per mirar d’ofegar els creixents ingressos del Kremlin per la venda de petroli i fertilitzants.

Els radars del 49è Batalló de Defensa de Míssils, amb base a Fort Greely (Alaska), detecten el llançament d'un míssil balístic intercontinental (ICBM) en direcció a algun punt dels Estats Units. No poden identificar des d'on ha sortit, però sí que en poc més de divuit minuts, llevat que sigui un error dels satèl·lits de seguiment, impactarà contra l'objectiu prefixat. S'activa la cadena de comandament militar, que es prepara per abatre'l. També l'estructura política es posa en marxa per decidir, en última instància per part del president, si s'ha de contraatacar –contra qui, però?–, fet que podria desencadenar una guerra nuclear global. Aquest és l'inici del trepidant èxit de Netflix estrenat l'octubre de l'any passat A House of Dynamite, de Kathryn Bigelow. Al film, les possibilitats d'eliminar un ICBM en vol, que es desplaça a una velocitat de sis quilòmetres per segon, són del 61%. Aconsegueixen interceptar el míssil? No cal fer espòiler.

La prosa de les guerres s'escriu amb números. 555 morts en dos dies i mig d'atacs a l'Iran per part d'Israel i els EUA, segons dades de la Mitja Lluna Roja. Dins aquesta estesa de cadàvers hi ha l'aiatol·là Khamenei (un tirà que mereixia aquesta fi) i bona part dels dirigents del seu règim, però la majoria són civils, entre els quals una gran quantitat d'infants, com les 85 nenes que van morir en ser bombardejada una escola de primària a la ciutat de Minab. “A les guerres mor gent. Aquestes coses passen”, va asseverar Trump, mentre emetia els seus missatges de propaganda de l'operació Fúria Èpica (els noms de les intervencions militars americanes a altres països sempre són tan pomposos com ridículs, i donen per fer-ne una antologia). És el mateix que ja va dir quan va rebre el príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Bin Salman, responsable de l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi: “Aquestes coses passen”, va comentar Trump.

Els soldats ucraïnesos solen trobar inquietants les preguntes sobre el futur. Quan vaig demanar al capità Mikola Serga, que abans d’entrar a l’exèrcit treballava com a artista còmic, que descrigués la disposició de les tropes, va parafrasejar Viktor Frankl: “Els primers que es van ensorrar van ser els que creien que tot s’acabaria aviat, igual que els que es pensaven que no s’acabaria mai –va dir–. Els que aguanten són els que es concentren en la feina que tenen entre mans”.

Durant aquests quatre anys d'invasió russa a Ucraïna hem vist, sobretot, produccions que humanitzaven l’exèrcit ucraïnès, mostrant les atrocitats que patien al front i la supervivència dels civils en ciutats destruïdes. 

La guerra que les ha canviat totes. Així solen definir especialistes i analistes el conflicte d'Ucraïna, que entra en el seu cinquè any. Comparada amb la creació del radar de la Segona Guerra Mundial, la tecnologia dels drons ha canviat per sempre la història de les guerres, però no només per als que hi lluiten, sinó també per als que les expliquen.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha commemorat el quart aniversari de l'inici de la guerra a gran escala de Rússia contra Ucraïna amb un vídeo gravat des del búnquer on es va refugiar ell i el seu entorn els primers dies de la invasió. "Avui fa exactament quatre anys que Putin va començar la seva ofensiva de tres dies per prendre Kíiv. I això diu molt de la nostra resistència, de com Ucraïna ha lluitat tot aquest temps", ha ressaltat.

Dimarts vinent farà quatre anys de la invasió russa d'Ucraïna. Quatre anys que han trastocat la vida dels ciutadans ucraïnesos més enllà dels que s'han vist obligats a anar a les trinxeres a defensar el seu país. Milers i milers de soldats ucraïnesos i russos han mort en aquesta llarga guerra. Joves i no tan joves que tenien altres aspiracions a la vida ara fa just quatre anys. Que estudiaven, treballaven i es divertien com estudien, treballen i es diverteixen els joves europeus que coneixem. Per a ells ja no hi ha futur. I el debat ara a Ucraïna és si la negociació de pau que està en marxa, i que implica concessions de territori molt doloroses a l'invasor, farà inútil el seu sacrifici, o bé si en el relat pesarà més que amb la seva resistència han aconseguit mantenir fins al màxim possible la independència del país.

Aquesta setmana, la ciutat ucraïnesa de Sumi ha viscut un dels pitjors atacs d'aquest any. A només vint-i-cinc quilòmetres de Rússia i disset del front, els russos van llançar drons kamikazes en ple matí, que van impactar al centre i van deixar desenes de ferits. Els atacs es van concentrar en edificis administratius i residencials durant gairebé quatre hores. Les escenes van ser gent corrent cap als refugis, atacs de pànic i finestres desballestades. Com les de les cafeteries, espais que s'han convertit en una mena de temples molt concorreguts pels ucraïnesos aquests últims quatre d'anys de guerra, on beure un bon cafè és una pràctica gairebé religiosa.

Quan la guerra de Rússia contra Ucraïna entra en el cinquè any, l’economia que la sosté s’ha transformat de tal manera que serà difícil, potser impossible, revertir-la sense una altra crisi. Els occidentals continuen esperant que l’economia russa s’enfonsi. No s'enfonsarà. Però tampoc es recuperarà. Ha entrat en el que els alpinistes denominen "zona de la mort": l’altitud per sobre dels 8.000 metres en què el cos humà es consumeix més de pressa del que es regenera.

De l’Aràbia Saudita a Suïssa: ha passat exactament un any de la primera reunió entre representants russos i nord-americans per posar fi a la invasió d’Ucraïna. En aquella ocasió, Volodímir Zelenski va lamentar que es pretengués decidir com acabar la guerra sense comptar amb Kíiv. Un any després, a punt d’entrar en el cinquè any del conflicte, un podria considerar que unes converses trilaterals amb tots dos bàndols i la mediació dels Estats Units, com les que han arrencat aquest dimarts, són un progrés. Ara bé, la inflexibilitat de Vladímir Putin, les resistències de la part ucraïnesa i la pressa de Donald Trump per anotar-se un nou triomf internacional sense tenir en compte el fons de l’enfrontament anticipen un 2026 de més guerra i més negociacions de pau.

Tot i que és Donald Trump qui sol ser el focus d'atenció pública internacional els darrers temps, no podem oblidar-nos del president rus, Vladímir Putin, un personatge molt més fosc que el nord-americà, ja que governa un país sense els contrapesos democràtics dels Estats Units. Les presons russes són plenes de dissidents, cada dia s'informa del tancament d'ONGs o entitats que per algun motiu resulten molestes al règim, i tot això per no parlar dels milers de russos que moren diàriament al front ucraïnès només pels deliris imperials de l'inquilí del Kremlin.

El 2025 ha estat un any extremadament dur per als ucraïnesos al front, però també per als de la rereguarda. Les baixes de civils a conseqüència dels bombardejos han augmentat un 26%. És la conclusió del grup de seguiment Acció sobre la Violència Armada (AOAV), que ha registrat 2.248 civils morts i 12.493 ferits a Ucraïna l'any passat.

No he esperat al 23 de febrer. He renunciat a fer coincidir les meves reflexions amb els quatre anys de l’atac de Putin. M’estimo més escriure dels orígens d’aquesta tragèdia europea. Parlaré, és clar, d’Ucraïna, i de les mirades russa i europea contemplant-la, però no pas dels plans de pau a Abu Dhabi que són la història de mai acabar. Decideixo tirar enrere i començo amb una frase del malaguanyat Aleksei Navalni. Paraules que ho diuen gairebé tot: “Acabada la guerra caldrà compensar Ucraïna pel mal provocat per la invasió de Putin”. Xifres terribles: la contracció de més del 50% del PIB; el dol per desenes de milers de morts, més de 100.000; com reparar els danys a 6,7 milions de refugiats. I com aconseguir el retorn dels més de 20.000 nens i nenes ucraïnesos segrestats per les unitats russes i tractats com a arma de guerra.

La d'Ucraïna està sent la guerra més mortífera a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Però determinar l'abast de les pèrdues entre les files dels dos bàndols és una tasca difícil. Com a tots els conflictes, el govern i els alts comandaments prefereixen amagar-les o maquillar-les per mantenir l'ànim entre els seus homes, de manera que la majoria d'analistes o mitjans de comunicació es basen en estimacions.

L’exèrcit rus ha llançat el bombardeig més gran des de principis d'any contra ciutats ucraïneses i ha donat per acabada la treva impulsada per Donald Trump. En total, ha enviat 450 drons i més de 70 míssils, balístics inclosos, sobretot contra instal·lacions d’energia i àrees residencials de Kíiv, Dnipró, Khàrkiv, Sumi, Odessa i Vínnitsia. Malgrat que l’alto el foc originalment pretenia aturar els atacs en un període de temperatures gèlides, aquest dimarts a la matinada, en què els termòmetres a Ucraïna han baixat per sota dels 20 graus negatius, Rússia ha deixat milers de persones a mercè del fred.