Els EUA i Rússia acorden recuperar el diàleg militar trencat al 2021

MoscouLes converses d’Abu Dhabi entre Rússia i Ucraïna, amb la mediació dels Estats Units, havien de servir per acostar el final de la guerra. Al final, però, cap progrés vers la fi del conflicte, mentre que l’únic que s’ha apropat és la relació entre Moscou i Washington. Entre bastidors, totes dues potències han pactat reprendre el diàleg militar d’alt nivell, suspès al 2021, poc abans de la invasió russa d’Ucraïna, i negocien sobre la botzina salvar el tractat New START, l’últim acord que posa límits a les armes nuclears i que expira aquest dijous, segons ha avançat Axios.

Els contactes entre alts càrrecs dels exèrcits rus i nord-americà es van congelar com a resultat del deteriorament de les relacions entre governs en vigílies de la guerra d’Ucraïna. La decisió de restablir-los s’ha pres en una reunió als Emirats Àrabs Units del general Alexus Grynkewich, màxim responsable del Comandament Europeu dels Estats Units, amb alts funcionaris militars russos i ucraïnesos. En un comunicat, els nord-americans afirmen que aquesta restauració és “un factor important per a l’estabilitat i la pau globals”. Entre les facultats de Grynkwewich com a Comandant Suprem Aliat de l’OTAN a Europa hi ha la de mantenir línia directa amb el Cap de l’Estat Major rus, Valeri Gueràssimov.

Paral·lelament, a poques hores perquè vencés el tractat de control d’armes nuclears signat per Rússia i els Estats Units, les parts han obert la porta a continuar-lo observant “de bona fe” malgrat que caduqui. Tal com publica el mitjà nord-americà, el Kremlin i la Casa Blanca s’avindrien a respectar els termes de l’acord durant mig any més, un període que serviria per a negociar un possible nou tractat, tot i que és un marge que els experts estimen insuficient. En qualsevol cas, abans ho han de validar Donald Trump i Vladímir Putin. 

El president rus fa mesos que persegueix el seu homòleg perquè accepti una pròrroga d’un any del text i Trump ha optat per ignorar-lo, encaparrat amb la idea que cal un nou document que obligui també a la Xina a aturar el seu desenvolupament atòmic. Per ara, el secretari de premsa del president rus, Dmitri Peskov, només ha dit que Rússia està disposada a iniciar un diàleg amb els Estats Units “si hi ha respostes constructives a la iniciativa d’ampliar les restriccions”, si bé no ha confirmat que s’estigui treballant en una extensió.

Sense avenços sobre Ucraïna

La Casa Blanca també s’ha esforçat a vendre com un èxit l’objecte original de les converses: les negociacions de pau per a Ucraïna. Malgrat que el president dels Estats Units ha declarat que la fi del conflicte és “molt a prop”, la realitat és que no hi ha hagut avenços en les qüestions troncals: la sobirania del Donbàs i les garanties de seguretat per a Kíiv. Tot i això, les parts s’han emplaçat a continuar-ne parlant en una tercera ronda les properes setmanes.

En aquest afany per ofrenar progressos, l’enviat especial de Trump, Steve Witkoff, present a Abu Dhabi, ha anunciat a bombo i plateret l’intercanvi de 157 presoners russos i ucraïnesos per cada bàndol. La permuta ja ha tingut lloc aquest migdia a la frontera bielorussa i Witkoff l’ha presentat com un resultat “tangible” de les converses. De fet, però, l’anterior intercanvi va ser tot just a l’octubre i abans se n’havien fet diversos més, alguns dels quals amb més de mil captius per bàndol. Aquesta va ser l’única consecució de les negociacions directes entre Rússia i Ucraïna a Istanbul, durant la primavera de l’any passat, i aleshores no va ser necessària la mediació dels Estats Units.

Una font occidental participant de les converses ha explicat a l’agència russa TASS que, per a Moscou, no només és fonamental que l’exèrcit ucraïnès abandoni el Donbàs, sinó també que aquest territori sigui reconegut internacionalment com a rus. Volodímir Zelenski hi ha respost que, encara que algú reconegués els territoris ucraïnesos com a russos, “no serviria de res”, ja que només ell té la potestat per renunciar-hi. “Els nostres territoris són nostres”, ha conclòs.

Pel que fa a les garanties de seguretat, les versions filtrades pels aliats occidentals són inacceptables per a Rússia. Segons ha publicat el Financial Times, es planteja que, en cas d’atac rus contra Kíiv, l’exèrcit ucraïnès hi respondria en les primeres 24 hores. Després s’hi sumarien els membres de la coalició de voluntaris i, finalment, hi hauria una intervenció amb participació dels Estats Units. D’aquesta manera, s’evitaria tenir desplegades tropes estrangeres en territori ucraïnès, una de les línies vermelles per al Kremlin.

Les delegacions han reiterat com de “significatives” i “productives” han estat les reunions, conscients que més important que els progressos és demostrar als amfitrions el compromís amb la pau. El ministre d’Exteriors ucraïnès, Andrii Sibiga, celebrava després de la primera ronda que s’haguessin acabat les “conferències pseudohistòriques”, en referència al to desafiant i alliçonador del cap de la delegació russa a Istanbul, Vladímir Medinski. Ara les converses són “molt centrades”, va afegir. Potser sí, però els resultats són els mateixos.