Comença una nova era sense límits a les armes nuclears

MoscouAquest dijous 5 de febrer de 2026 és una data històrica, de les que honoren aquest adjectiu en sobreús. Expira el New Start, l’últim tractat que posa límits a les armes nuclears estratègiques de les grans potències atòmiques, Rússia i els Estats Units. Amb el seu venciment, acaba més de mig segle de control sobre el desenvolupament militar de la tecnologia més mortífera que ha creat la humanitat. Vladímir Putin porta mesos oferint a Donald Trump prorrogar un any l’acord, però Washington ha ignorat les seves súpliques, temorós d’una Xina que no té cap intenció d’abandonar la producció de caps nuclears.

El tractat estableix límits a les armes atòmiques estratègiques, és a dir, aquelles que cada bàndol utilitzaria per colpejar els centres polítics, militars i industrials clau de l'oponent en cas d'una guerra nuclear. Acota el nombre de caps desplegats a 1.550 per cada país, amb un màxim de 800 sistemes de llançament (míssils terrestres, submarins amb míssils carregats i bombarders), dels quals només 700 poden estar actius i operatius. A més, preveu un sistema d’inspeccions presencials i una base de dades compartida perquè cada part pugui assegurar-se en qualsevol moment que l’altra compleix els compromisos.

Ara bé, la confiança entre estats, fonamental per a aquest tipus de mecanismes, ja fa temps que estava esquerdada. Amb la pandèmia del coronavirus es van cancel·lar aquestes visites de supervisió, i el 2023, en plena guerra d’Ucraïna, Putin va anunciar que suspenia el tractat pel suport nord-americà a Volodímir Zelenski. I, malgrat tot, uns i altres van continuar cenyint-se als límits fixats pel pacte.

El retorn de Trump a la Casa Blanca, però, va precipitar un canvi de posició en els Estats Units. Entre els polítics i experts nord-americans va anar estenent-se el consens que havia arribat l’hora d’ampliar l’arsenal atòmic estratègic. Els principals arguments són els suposats incompliments del tractat per part de Rússia i la por que les armes nuclears de Moscou i Pequín combinades trenquin l’equilibri entre potències. Per això Washington vol disposar del potencial d’atacar totes dues capitals simultàniament.

Segons explica a l’ARA Pavel Podvig, un dels principals especialistes russos en armament nuclear, els arguments nord-americans són, en gran mesura, “ideològics”. Des del seu punt de vista, busquen eliminar “qualsevol limitació imposada als Estats Units” i “simplement volen aprofitar el moment”. L'estudiós creu que l'administració Trump intenta enviar "un missatge de fermesa a la Xina", però els adverteix: “Se’n penediran. Alguns sectors pensen que, si van guanyar la cursa armamentista amb la Unió Soviètica, també la guanyaran amb la Xina. Doncs bona sort”.

El Kremlin, mentrestant, ha dut a terme una campanya de pressió sobre la Casa Blanca, alertant-los d’un futur catastròfic sense mesures per frenar l’expansió nuclear. D’una banda, segons Podvig, Putin vol presentar-se com un soci “responsable”, però la realitat és que l’statu quo convé a Rússia: porta avantatge en la cursa armamentista, sent que la seva seguretat està garantida i, per tant, no vol encoratjar els Estats Units a agafar embranzida i trencar l’equilibri.

Una nova cursa armamentista?

Sobre el paper, un cop expirat el tractat, cada bàndol tindrà llibertat per incrementar els seus arsenals nuclears, però això no passarà d’un dia per l’altre. Podvig no veu factible que els nord-americans augmentin substancialment els seus míssils o submarins atòmics perquè ja estan tenint problemes de pressupost amb els sistemes antibalístics terrestres. Rússia, mentrestant, està immersa en una guerra que tampoc li permet invertir més enllà del camp de batalla d’Ucraïna. I pel que fa a la Xina, que podria tenir més marge, “tampoc és esperable una expansió significativa”, diu. “Fins i tot en el pitjor escenari, en què els xinesos aconseguissin mil ogives el 2030, comparades amb les que tenen Rússia i els Estats Units, no es podria parlar d’una veritable cursa armamentista”, conclou.

No obstant això, tant Putin com Trump ja fa mesos que han desencadenat el fantasma de l’escalada nuclear. D’una banda, Moscou, traient pit de les proves del míssil de creuer propulsat amb energia atòmica Burevéstnik, el submarí nuclear Posidó, o el míssil balístic Oréixnik, capaç de portar una ogiva. Cap d’aquests sistemes s’inclou dins de les limitacions del New Start. I de l’altra, Trump, que ha respost ordenant proves nuclears i ha continuat impulsant el projecte de la Cúpula Daurada, un escut antimíssils d’última generació, que Moscou i Pequín entenen com una amenaça a l’equilibri estratègic global.

És possible un nou acord?

El president dels Estats Units està obsessionat amb incloure la Xina en un nou tractat de control d’armes atòmiques, però Xi Jinping no en vol ni sentir parlar fins que no assoleixi la paritat amb Washington. També Putin vol fer seure a la taula de negociació França i la Gran Bretanya. “Soc molt escèptic”, afirma Podvig, que explica que “els tractats reflecteixen l’estat general de les relacions” entre potències i que, mentre no millorin, no és plausible un nou acord.