Putin amenaça amb “mesures militars” davant del projecte d’escut antimíssils de Trump

MoscouCoacció i oferta en una mateixa declaració. Vladímir Putin alerta que Rússia està disposada a recórrer a la força si se sent amenaçada per l’escalada armamentística d’altres països. El president rus es refereix al futur escut antimíssils espacial que Donald Trump vol crear per protegir els Estats Units, l’anomenada Cúpula Daurada. “Ningú ho hauria de dubtar: Rússia és capaç de respondre a qualsevol amenaça existent o emergent, no amb paraules, sinó mitjançant l'ús de mesures tecnicomilitars”, ha dit en una reunió del Consell de Seguretat rus.

El Kremlin ja va fer un pas en aquesta direcció a principis d’agost quan va aixecar la moratòria per al desplegament de míssils d'abast curt i mitjà, un moviment que Putin ha qualificat de “necessari” per “respondre adequadament a les amenaces directes nord-americanes i occidentals a la seguretat de Rússia”. 

El líder del Kremlin considera que si Trump tira endavant el seu projecte “desestabilitzador”, que abatria des de l’espai els projectils enemics, podria “soscavar els esforços russos per mantenir l’statu quo pel que fa a les armes ofensives estratègiques”, és a dir, les armes nuclears de llarg abast. Segons Putin, l’estabilitat estratègica internacional “continua degradant-se” i estan apareixent nous riscos.

L’oferta a Trump

Feta l’amenaça, però, s’ha despenjat amb una oferta: prorrogar un any el tractat New START, l’acord per limitar les armes nuclears de què disposen Rússia i els Estats Units. Aquest tractat, que es va renovant cada cinc anys des que tots dos països el van signar el 2010, caduca el 5 de febrer del 2026, i Putin trobaria “erroni i miop” abandonar “l’últim acord internacional sobre restriccions directes al poder dels míssils nuclears”.

Això sí, l’oferta només es mantindrà si Trump s’avé a complir les mateixes condicions i “no adopta mesures que violin l’equilibri existent en el potencial de dissuasió”. “Rússia confia en la fiabilitat i l’eficàcia de les seves forces de dissuasió nuclear”, ha volgut deixar clar Putin.

El New START preveu que cada estat tingui com a màxim 1.550 caps nuclears desplegats, és a dir, muntats sobre míssils, submarins o bombarders. En plena Guerra Freda, a mitjans dels 80, la Unió Soviètica en va arribar a desplegar entre 10.000 i 12.000. El tractat garanteix que ambdues parts supervisin l’arsenal nuclear del rival, però això no s’està duent a terme des de l’inici de la guerra d’Ucraïna. Putin fins i tot va ordenar suspendre el compliment de l’acord el 2023, però confia que l’arribada de Trump, malgrat el temut escut antimíssils, obri la porta a una nova entesa.

On el Kremlin veu més difícil l’entesa és amb les potències nuclears europees, França i el Regne Unit, les quals culpa de la degradació del consens sobre el fre de la cursa armamentística. “Les relacions constructives i la cooperació entre els estats posseïdors d’armes nuclears s’han vist significativament soscavades per les accions destructives d’Occident, que busquen acabar amb la paritat global i intentar aconseguir una superioritat absoluta i aclaparadora”, ha afirmat el president rus.

Al març, quan Emmanuel Macron va proposar estendre el paraigua nuclear francès a tota la Unió Europea, el líder del Kremlin li va respondre: “Alguns volen tornar als temps de Napoleó, però s’obliden de com va acabar”. Encara més, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, el va comparar amb Hitler i va qualificar les seves paraules d’“amenaça”.

Les contradiccions de Putin

“Rússia no està interessada en continuar intensificant les tensions i en impulsar una cursa armamentística”, assegura Putin. I, malgrat tot, les seves accions no sempre han estat coherents amb aquesta afirmació. Sense anar més lluny, la setmana passada, en els assajos militars conjunts entre Rússia i Bielorússia, l’exèrcit rus va fer un simulacre de desplegament del míssil balístic hipersònic Oréixnik, la joia de la corona de l’armament rus, que va arribar a disparar-se a Ucraïna el novembre del 2024.

De fet, en aquell moment, coincidint amb l’autorització per part de Joe Biden a Volodímir Zelenski perquè Kíiv pogués llançar míssils de llarg abast nord-americans, Putin també va aprovar canvis en la doctrina nuclear russa, les circumstàncies en què el Kremlin pot utilitzar l’armament atòmic. 

Aquest moviment dissuasiu ja va néixer sent paper mullat perquè estableix com una de les casuístiques per respondre la invasió per part d’un país sense armes nuclears, però que compta amb el suport de potències nuclears. Això és exactament el que va passar l'agost del 2024, quan Ucraïna va entrar a la regió russa de Kursk.