Rússia va impulsar "un patró deliberat" per provocar la fam a la població de Mariúpol com a arma de guerra durant el setge de 85 dies que van mantenir sobre la ciutat l'any 2022. És una de les conclusions a les quals ha arribat la recerca del grup Global Rights Compliance, que ajuda el govern de Kíiv a investigar possibles crims de guerra durant el conflicte i que enviarà les conclusions del seu informe al Tribunal Penal Internacional (TPI) de la Haia. La investigació considera que hi va haver una negació deliberada d'aliments i altres serveis necessaris per a la vida per part de l'exèrcit rus, una estratègia de fam que es podria dir que equival a un crim de guerra.

A Kíiv, tothom parlava d'aquesta pel·lícula: periodistes, crítics i fins i tot transeünts. Ho feien gairebé en murmuris, evitant detalls i descripcions innecessàries, com si fos una cosa prohibida i íntima, de vegades limitant-se a una breu frase: “S'ha de veure”. La raó darrere d'aquesta reacció col·lectiva només es revelava després d'experimentar la pel·lícula en persona. Quan acabava la projecció, un silenci carregat envaïa la sala, trencat només per algun comentari esporàdic. Aquell silenci, com el dolor experimentat, semblava quedar-se amb tu per sempre. Com bé va descriure un periodista ucraïnès, 20 dies a Mariúpol és una pel·lícula que desitges oblidar immediatament però que mai aconsegueixes oblidar.

Mariúpol és una de les ciutats ucraïneses on Rússia es va acarnissar més. Des del primer dia de la invasió, aquest municipi del sud-est d'Ucraïna va veure's enmig d'uns combats que pocs dels seus residents s'esperaven. Dos anys després d'aquells dies de guerra, l'ONG Human Rights Watch (HRW) ha publicat un extens informe en el qual denuncia suposats crims de guerra de l'exèrcit rus. HRW, en col·laboració amb l'organització ucraïnesa Truth Hounds, ha analitzat més de 850 vídeos i imatges de satèl·lit i ha entrevistat 240 residents de Mariúpol durant el setge. Aquests són alguns dels relats i conclusions de l'informe.

El president rus, Vladímir Putin, ha trepitjat aquest dissabte a la nit, per primera vegada des de l'inici de la invasió, territori ucraïnès ocupat per les forces russes. Després de la visita sorpresa a Crimea, el mandatari rus es va desplaçar fins a Mariúpol, una ciutat que va quedar devastada després de patir un ferotge setge rus durant els primers tres mesos de guerra. Les autoritats ucraïneses calculen que almenys 22.000 persones hi van morir.

Xijana Ostapenko va trucar a la seva mare per acomiadar-se, el maig de l'any passat. Tenia assumit que podia morir en qualsevol moment. Aquesta militar ucraïnesa de tan sols 22 anys es va atrinxerar a la famosa planta siderúrgica d'Azovstal de la ciutat de Mariúpol. La planta es va convertir en símbol de la resistència ucraïnesa, quan les tropes russes pràcticament ja havien pres la ciutat, després de mesos d'intensos bombardejos que van deixar imatges duríssimes com l'atac a l'hospital de maternitat o al teatre, convertit en un refugi de civils. Aquesta ciutat continua avui sota control del Kremlin. Ostapenko és un dels testimonis de l'horror que s'hi va viure i de les atrocitats que l'exèrcit rus va cometre contra la població civil.

L’acumulació de cadàvers als carrers de Mariúpol, les elevades temperatures de la primavera avançada i la destrucció de la xarxa d’aigua potable han provocat un brot de còlera a la ciutat portuària del sud d’Ucraïna ocupada per l’exèrcit rus.

Les autoritats locals de Mariúpol han fet aquest dimecres un primer balanç dels morts durant el setge a aquesta ciutat del sud-est d'Ucraïna, que la setmana passada va caure definitivament sota control rus després de la rendició dels últims defensors de la planta d'Azovstal. L'assessor de l'alcaldia Petró Andriutxenko ha calculat que almenys 22.000 residents han mort durant els gairebé tres mesos que Mariúpol ha patit els constants atacs de les tropes russes.

"El territori de la planta metal·lúrgica d'Azovstal s'ha alliberat completament", ha anunciat aquest dissabte al matí el ministeri de Defensa rus en un comunicat. Rússia, d'aquesta manera, ha donat definitivament per acabat el setge a Mariúpol, tot i que ja l'havia donat per conquerida a finals d'abril. Caigut del tot el reducte d'Azovstal, la ciutat es converteix en la victòria més important del Kremlin en 87 dies de guerra. Aquest dilluns Ucraïna ja va donar per acabada la batalla pactant l'evacuació dels últims soldats que resistien a Azovstal, però en els últims dies diverses informacions apuntaven que encara en quedaven alguns a l'interior, i no ha sigut fins a aquest dissabte que Rússia ha anunciat que ja no en queda cap. El balanç, 2.439 soldats ucraïnesos que s'han rendit en els últims dies, incloent-hi un grup final d'uns 500. Aquests soldats són traslladats cap a territori rus, i caldrà un intercanvi de presoners amb Ucraïna perquè deixin de ser ostatges.

“Hola, soc la Sasha i preferiria no dir el meu cognom. Soc de Mariúpol, soc ucraïnesa. Tinc 26 anys i vaig anar a l’escola i la universitat a Mariúpol. Vaig estudiar filologia i història, i soc professora d’anglès, de nens i d'adults. Als 18 vaig anar a viure a l’àrea de Kíiv. Ara soc aquí, a Barcelona, on vaig arribar fa tres setmanes, em sembla. Soc una refugiada de la guerra. Tinc els meus documents de refugiada i ja tinc el meu carnet d’identitat. El 24 de febrer em llevo, surto al carrer i em trobo cues enormes de gent al súper comprant-t’ho tot, a les benzineres, i les carreteres cap a l’oest col·lapsades. Recordo la imatge de la gent circulant pel carril contrari en direcció a l’oest. No em podia creure el que estava passant, havia de ser un malson”. Sobrepassada per la guerra, mirant de fer el cor fort, amb la mirada apagada i amb resignada naturalitat, la Sasha explica en primera persona com és de tràgica la guerra.

En el dia 83 de la guerra, i prop d'un mes després que Rússia la donés per conquerida, Mariúpol ha caigut definitivament. L'evacuació dels soldats que encara resistien dins de la planta metal·lúrgica d'Azovstal, últim reducte d'Ucraïna a la ciutat, posa punt final a la batalla per aquesta ciutat, que des del 21 d'abril era controlada ja per les tropes russes amb l'única excepció d'aquest complex industrial. "La guarnició de Mariúpol ha complert la seva missió de combat. El comandament militar suprem ha ordenat als comandants de les unitats estacionades a Azovstal que salvin la vida del personal", deia aquest dimarts un comunicat de l'estat major de l'exèrcit d'Ucraïna.

Les ambicions de Moscou a Ucraïna no es limiten a prendre el control de l'est del país, sinó que Rússia s'està preparant per a una guerra llarga, que pot esdevenir cada cop "més imprevisible", segons ha alertat aquest dimarts la directora d'Intel·ligència Nacional dels Estats Units, Avril Haines. "Els pròxims mesos pot ser que ens moguem cap a una trajectòria més imprevisible i en potencial escalada", ha avisat Haines en una compareixença al Congrés. Ha argumentat que el president rus, Vladímir Putin, probablement comptava que la determinació d'Occident contra Rússia es debilitaria amb el temps, alhora que veu "una discordança entre les seves ambicions i les actuals capacitats militars convencionals de Rússia".

Han passat 74 dies de setge i Mariúpol, per fi, ha tingut un petit respir. Tota la resistència ucraïnesa, amb soldats i civils, resistia i malvivia a la planta d'acer d'Azovstal, i després de dies i setmanes d'evacuacions fallides aquest dissabte tots els esforços, també de l'ONU i la Creu Roja, han obtingut el seu fruit: segons el govern ucraïnès, totes les dones, criatures i persones grans que eren a la planta han sigut evacuades. "Aquesta part de l'operació humanitària s'ha acabat", ha celebrat la viceprimera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk. Però encara queda molta feina per fer. Les evacuacions no s'han acabat –només la de les persones més vulnerables– i tot transcorre sota l'artilleria de les tropes russes, que, segons Veresxuk, no compleixen l'alto el foc.

Creixen les evidències dels presumptes crims de guerra comesos per les tropes russes als afores de Kíiv, la capital ucraïnesa. Aquest cop és Amnistia Internacional (AI) qui ho denuncia, després d'una investigació a la zona en què assegura haver trobat proves convincents que els efectius russos van cometre "execucions extrajudicials de civils" durant les setmanes que van ocupar diverses localitats pròximes a la capital i altres abusos com "tortures o trets imprudents". "No són incidents aïllats. Formen part d'un patró allà on les forces russes controlaven una ciutat o un poble", assegura Donatella Rovera, assessora d'Amnistia que ha participat en la investigació.

La batalla final a Mariúpol s'allarga des de fa setmanes i, com més temps passa, més augmenten els mals auguris per als últims resistents ucraïnesos, bloquejats a les instal·lacions de la siderúrgica Azovstal. Aquest dijous a primera hora, algunes informacions apuntaven que soldats russos havien aconseguit entrar al complex industrial. Ho afirmava, per exemple, el think tank nord-americà Institut per a l'Estudi de la Guerra (ISW) al seu últim informe diari. I també el subcomandant del regiment d'Azov, Sviatoslav Palamar, que ha parlat de combats "intensos i sagnants" en un vídeo gravat des de dins de la planta.

Rússia duu a terme aquest dimecres el que podria ser l'assalt final a la planta siderúrgica d'Azovstal, l'últim reducte ucraïnès a Mariúpol on encara hi ha centenars de civils refugiats, entre els quals més de 30 nens. Moscou ha confirmat que està atacant la planta amb "artilleria i avions" malgrat que poc abans ho havia negat. De fet, els combats entre soldats russos i ucraïnesos a la planta ja fa més de dos dies que van començar, tot i que diumenge es va iniciar l'evacuació dels civils que s'havia pactat amb el Kremlin. Els primers evacuats d'Azovstal van arribar ahir dimarts a Zaporíjia, una ciutat més al nord encara en mans ucraïneses, però l'infern per als que queden encara als búnquers sota el complex metal·lúrgic no s'ha acabat ni molt menys.

Tres dies després d'haver aconseguit escapar-se de l'infern de Mariúpol, un centenar de civils evacuats de la planta Azovstal han arribat aquest dimarts a Zaporíjia, ciutat sota control ucraïnès. L'operació de rescat, coordinada per les Nacions Unides i el Comitè Internacional de la Creu Roja, va començar dissabte, però els combois es van dirigir cap a l'est, a territori controlat per les forces russes. Moscou va assegurar que els que volguessin anar cap a zones sota domini ucraïnès podrien fer-ho. El trajecte ha sigut llarg, però finalment han arribat a un destí relativament segur, tot i que no gaire allunyat dels combats.

El centenar de civils evacuats diumenge de la planta siderúrgica d'Azovstal a Mariúpol feien camí molt lentament cap a Zaporíjia, una ciutat més al nord que encara està en mans ucraïneses. Desenes de mitjans de comunicació esperaven en aquesta ciutat l'arribada dels autobusos que traslladaven la població evacuada des de Mariúpol, inclosos els civils que van poder ser alliberats de la planta. A mitja tarda de dilluns, havien arribat a Zaporíjia centenars de persones que fugien de la regió del Donbass, on hi ha intensos combats, i també alguns des de Mariúpol. Un trajecte en autobús que normalment demana unes tres hores n'havia exigit més de 13, explicaven. Però l'Ajuntament de Mariúpol avisava a través d'un comunicat a Telegram que la sortida d'aquesta ciutat portuària, probablement la més devastada per l'ofensiva russa a Ucraïna, s'havia retardat més del previst. "Centenars de persones continuen atrapades a la fàbrica d'Azovstal", insistien des del consistori, que deixaven clar que tot aniria més lent del que es pensaven diumenge, quan les Nacions Unides van confirmar l'inici de les evacuacions dels civils que hi ha a la planta, coordinades amb el Comitè Internacional de la Creu Roja, Rússia i Ucraïna.

Els veïns de Moscou van veure dijous passat com els carrers de la ciutat s'omplien de soldats, tancs, vehicles blindats, banderes roges i fins i tot algun míssil. L'exèrcit rus assajava la desfilada del seu gran dia, el 9 de maig, el més patriòtic de tots en el calendari, perquè marca el triomf de la Unió Soviètica contra l'Alemanya nazi el 1945. Tant Ucraïna com altres països occidentals donen per fet que Vladímir Putin intentarà vendre aquest any una nova victòria, aquest cop contra els "nazis" ucraïnesos d'acord amb la seva retòrica. Però quan falta una setmana justa, es fa difícil augurar un avenç significatiu de les tropes russes que permeti al president fer un discurs triomfalista. Les seves tropes estan encallades a l'est d'Ucraïna, on fa dies que no són capaces de trencar la defensa ucraïnesa que, fins i tot, ha recuperat algunes posicions.

Una humiliació a les Nacions Unides i un atac a la seguretat mundial; així ha descrit el govern ucraïnès l'atac amb míssils de Rússia a Kíiv de dijous a la nit, coincidint amb la visita del secretari general de l'ONU, António Guterres. "Diu molt de la veritable actitud de Rússia davant les institucions mundials, dels esforços dels líders russos per humiliar l'ONU i tot el que representa l'organització", deia el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, al seu vídeo nocturn, en què demana una "resposta adequada i potent".

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha amenaçat aquest dimecres amb "atacs llampec" sobre qualsevol país occidental que "interfereixi" en el conflicte a Ucraïna i que "creï amenaces estratègiques inadmissibles per a Rússia". Ho ha dit davant del Consell de Parlamentaris a Sant Petersburg, on ha acusat Occident de voler dividir Rússia en diferents peces i d'haver empès Ucraïna a un conflicte amb Moscou. "Si algú intenta intervenir en els esdeveniments que estan en marxa des de l'exterior i crea amenaces estratègiques inacceptables per a nosaltres, han de saber que la nostra resposta serà ràpida i llampec", va dir.