"Em van agafar desprevinguda i quan vaig rebre les factures vaig veure que m'havien fet el canvi de companyia". La Mercè, una veïna de Rubí, resumeix d'aquesta manera com d'un dia per l'altre els rebuts de la llum i el gas que li arribaven a casa ja no estaven vinculats a la comercialitzadora de sempre. Tot va començar amb una trucada el 23 d'abril d'aquest any que, de moment, s'ha saldat amb una factura de 627 euros i un litigi obert a l'oficina del consumidor de la ciutat vallesana.

La normalització dels preus energètics, en especial del gas, es nota en els resultats empresarials de les grans energètiques espanyoles dels primers tres mesos del 2024, que veuen com els beneficis extraordinaris registrats l'any 2022, el pitjor moment de la crisi energètica, però també del 2023, queden en un segon pla. Endesa n'és l'últim exemple.

Aquest dilluns Espanya ha viscut una situació inèdita. El preu de la llum al mercat majorista elèctric o pool serà negatiu durant tres hores. En concret, entre les dues del migdia i les cinc de la tarda el preu serà de -0,01 euros el megawatt hora (MWh), tal com recull l'Operador del Mercat Ibèric d'Energia (OMIE).

L'Audiència Nacional ha absolt Iberdrola Generació, filial d'Iberdrola, i quatre dels seus directius acusats de manipular el mercat elèctric l'any 2013 per tal de disparar el preu de la llum i obtenir així més beneficis. En la sentència feta pública aquest dimecres, el magistrat José Manuel Fernández-Prieto, responsable del jutjat central penal, apunta que "resulta francament complicat apreciar l'existència d'un delicte per un fet que no estava prohibit i, per tant, que estava legalment permès".

"No hi va haver cap consigna ni estratègia [per inflar els preus]". Així ha contestat Ángel Chiarri Toscano, conseller executiu d'Iberdrola Generació, una filial d'Iberdrola, a la pregunta de si va rebre cap indicació per provocar un increment del preu de la llum l'any 2013. Chiarri ho ha dit en el que ha estat el primer dia de judici contra aquesta filial de la companyia elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán i que està acusada d'haver manipulat presumptament els preus de la llum l'any 2013. Juntament amb l'empresa, també estan acusats quatre dels seus directius: el mateix Chiarri, Gregorio Relaño Cobián, José Luis Rapún Jiménez i Javier Paradinas Zorrilla. Se'ls acusa d'un "delicte relatiu al mercat i als consumidors".

Des de l'estiu del 2021 i, sobretot, arran de l'esclat de la guerra a Ucraïna, cada dia a les dues del migdia tothom mirava l'operador del mercat ibèric d'energia (OMIE). A aquesta hora, l'organisme publica el preu mitjà en el mercat majorista elèctric o pool per a l'endemà. L'interès, però, ha anat minvant des que els preus s'han normalitzat i s'han deixat enrere rècords històrics com els de la primavera del 2022 (el març d'aquell any es va enfilar fins als 545 euros/MWh).

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha obert una investigació contra Naturgy per aclarir si va incórrer en una manipulació del mercat elèctric. En concret, el ministeri públic obre diligències contra la companyia energètica per determinar si es va produir un encariment artificial del preu del mercat majorista de l'electricitat. Una conducta que a ulls del ministeri públic encaixaria en la figura del delicte contra els drets dels consumidors "per maquinació fraudulenta per alterar el preu de les coses, que produeixi o pugui produir perjudici patrimonial a una generalitat de persones".

Només fa una setmana que ha entrat en vigor el pla d’estalvi energètic del govern espanyol i la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, no s’ha estat de fer-ne una primera valoració. Des de Maó, a Menorca, n'ha fet balanç per assegurar que les mesures tenen un efecte real i, a més, no s'ha estalviat enviar algun dard al PP, que s’ha mostrat crític amb les mesures.

L'aplicació a Espanya del pla d'estalvi energètic impulsat per la Comissió Europea, que ja està en vigor a la resta de països des de l'1 d'agost, està resultant un espectacle lamentable i una cerimònia de la confusió de cara al ciutadà. D'alguna manera, recorda la gestió de la pandèmia, en què el govern espanyol prenia unes decisions sense diàleg amb les comunitats autònomes (Pedro Sánchez es limitava a comunicar-les als presidents autonòmics en unes reunions telemàtiques de pur tràmit) que després es veia obligat a rectificar o matisar. Ara ha passat el mateix amb el decret d'estalvi energètic, que fixa unes mesures que entren en vigor a partir de dimecres i que encara presenta moltes incerteses, la principal de les quals afecta la temperatura dels centres de treball.

L'Audiència Nacional ha decidit obrir judici oral contra Iberdrola Generació, una filial de la companyia elèctrica que presideix Ignacio Sánchez Galán, i quatre dels seus directius. El magistrat Ismael Moreno els envia a judici per la pujada desorbitada dels preus de la llum l'hivern del 2013, en plena onada de fred, segons ha avançat El Confidencial i han confirmat fonts del tribunal a l'ARA. Se'ls acusa d'un "delicte relatiu al mercat i als consumidors".

Amb l'estiu, arriba l'hora d'engegar el ventilador. O l'aire condicionat. El debat sobre quin dels dos tipus d'aparell és millor per apaivagar la calor segurament no s'acabarà mai, però sí que podem saber quin és millor per a la nostra butxaca.

En l’hemicicle del Congrés encara ressonava la diatriba del líder de Vox, Santiago Abascal, contra les polítiques verdes impulsades per la Unió Europea en els darrers anys, a les quals va culpar de la crisi actual dels preus quan va pujar a la tribuna el portaveu del grup d’Unides Podem, Pablo Echenique, i va plantejar la pregunta que planava sobre la cambra: “Com es frena l’extrema dreta?” I és que la suma de les intervencions d’ahir de la portaveu del PP, Cuca Gamarra, i d’Abascal havia deixat en l’ambient la sensació que la dreta ha posat un peu sobre el coll del president espanyol, Pedro Sánchez, que no ha aconseguit des de l’inici de la guerra frenar l’aturada dels preus de l’energia i els carburants. A l’espera de veure l’efecte del topall del gas en la factura, la inflació és avui una llosa que està asfixiant l’esquerra i insuflant aire a les veles del PP i Vox.

Les promeses dels governs d'Espanya i Portugal per posar un límit al preu del gas segueixen sent, de moment, promeses. Els dos governs fa setmanes que donen per feta la llum verda de la Comissió Europea, però Brussel·les ha tornat a esmenar-los. Primer van ser els ministres del ram de cada país ara fa una setmana i aquest dilluns ha sigut el primer ministre portuguès, António Costa, qui parlava d'un acord des d'Estrasburg, al que s'ha afegit l'executiu de Pedro Sánchez. Però el cert és que Brussel·les no dona per tancades les negociacions. Segons una portaveu de la Comissió, hi ha un "alt nivell d'entesa política sobre els paràmetres clau", però no s'han pres "decisions formals".

Dies decisius perquè la promesa de Sánchez de posar un límit al preu del gas per a la península Ibèrica es faci realitat. El govern espanyol negocia a contrarellotge amb la Comissió Europea, i de bracet amb Portugal, el vistiplau per poder topar a 30 euros el MWh aquesta energia i, així, abaratir la llum. "Encara queden alguns elements per resoldre", anticipava fa uns dies la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que confiava en tenir "aprovada i aplicada" a principis de maig la mesura.

A les portes del Consell Europeu d'aquest dijous i divendres, en què els estats membres de la Unió Europea hauran de discutir el detall de les propostes, encara obertes, que Brussel·les ha plantejat per abaratir el preu de la llum, el govern espanyol està perfilant algunes mesures de caràcter immediat –el gran repte del govern és que un cop aprovades, empreses i famílies en notin l'efecte–. L'executiu de Sánchez vol traslladar les propostes als socis comunitaris i, sobretot, intentar materialitzar-les al pla de xoc que té intenció d'aprovar en el pròxim consell de ministres del 29 de març, que ha de servir per fer front a l'impacte econòmic de la guerra a Ucraïna.

Caldrà encara una nova cimera perquè la Unió Europea prengui mesures concretes per aturar l'escalada de la factura de la llum. Després de la reunió informal de Versalles d'aquesta setmana, la Comissió Europea es dona dues setmanes per presentar als líders propostes específiques per abordar l'encariment de l'electricitat de cara a la nova reunió que tindrà lloc el 24 i el 25 de març. Són dues setmanes més durant les quals els ciutadans europeus previsiblement continuaran pagant factures elèctriques rècord, però tenint en compte l'escepticisme amb què la UE es mirava mesures com intervenir el preu de la llum i desvincular-lo del gas ara fa un mes, és un gran avenç.