En qualsevol semàfor de París a les 8 h del matí, una munió de bicicletes s'acumulen a primera fila. En alguns carrers, com a la Rue Rivoli, davant del Jardí de les Teuleries, sorprèn l'enorme quantitat de bicis que hi ha a qualsevol hora del dia. Superen, amb escreix, el nombre de cotxes. La lluita contra els vehicles privats i la promoció de mitjans de transport sostenibles ha estat un dels pilars –i, segurament, el més visible– dels dotze anys de la socialista Anne Hidalgo com a alcaldessa de París, la primera dona a ocupar el càrrec. "És imprescindible transformar la ciutat per adaptar-la al canvi climàtic", argumentava en els primers anys de mandat.

Els francesos tornen aquest diumenge a les urnes per escollir els seus representants locals. França celebra la primera volta de les eleccions municipals, uns comicis que habitualment no tenen una dimensió nacional. Aquesta vegada, però, la proximitat de les eleccions presidencials –previstes per a la primavera del 2027– farà que la lectura dels resultats es faci en clau de política nacional. L'extrema dreta de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), un partit que tradicionalment ha tingut una implantació local feble, vol que les municipals siguin el seu trampolí cap a l'Elisi.

París va entregar el testimoni a Los Angeles en una cerimònia de clausura espectacular i es van tancar uns Jocs que havien creat moltes incògnites, preocupacions i també expectatives. S’han celebrat amb un govern provisional –les eleccions legislatives van ser a principis de juliol i encara no està clar qui podrà formar govern– i un país fortament dividit i enfrontat, en màxima alerta antiterrorista, amb una forta preocupació per la seguretat i amb dubtes, com sempre, sobre l’organització esportiva i ciutadana.

París s'ha preparat durant setmanes per acollir els 15 milions de visitants que a partir d'aquest dimecres trepitjaran la ciutat pels Jocs Olímpics. Per aquest esdeveniment mundial, l'Ajuntament ha flexibilitzat normatives municipals del sector de l'oci per convertir la capital francesa “en una festa”. Però no tots els canvis són benvinguts pels parisencs. El consistori que dirigeix Hidalgo ha decidit allargar l'horari d'obertura de les terrasses de bars i restaurants fins a la mitjanit –habitualment és fins a les 22 h– fins al 8 de setembre. També permetrà que els bars estiguin oberts durant tota la nit els dies d'inauguració i clausura dels Jocs Olímpics i Paralímpics, una mesura que la ciutat subratlla que és “excepcional”.

Avui no resulta desproporcionada la comparació entre ambdues ciutats, Barcelona i París. Capdavanteres en oferta turística, pèrdua de població, escassetat d’habitatge assequible, gentrificació, contaminació mediambiental, manca de sòl lliure i desequilibri social. Avui, amb la coincidència d’un govern socialista. A París, Anne Hidalgo, alcaldessa des del 2014, ha revalidat el càrrec fins al 2026, amb prou veterania per dissenyar una estratègia de ciutat davant les Olimpíades del 2024. A Barcelona, el també socialista Jaume Collboni necessàriament haurà de definir una nova estratègia després d’una campanya caracteritzada per la negació de les actuacions de l’anterior consistori.

París eliminarà els 15.000 patinets elèctrics de lliure servei que circulen per la ciutat per decisió popular. La inèdita consulta ciutadana organitzada aquest diumenge per l'alcaldessa de la capital francesa, Anne Hidalgo, ha tingut un resultat aclaparador: gairebé nou de cada 10 votants (89%) s'han pronunciat a favor de prohibir els patinets elèctrics de lloguer. El referèndum tenia només un caràcter consultiu però Hidalgo –que sempre s'ha mostrat contrària als patinets– havia dit que faria cas de l'opinió dels ciutadans. "La meva idea és posar-hi fi, però respectaré el vot dels parisencs", va dir fa unes setmanes.

D’aquí a poques setmanes es compliran 42 anys de la victòria de François Mitterrand, primer president socialista de la Cinquena República francesa. El maig del 1981 Mitterrand va vèncer a les eleccions, gairebé per sorpresa, Valéry Giscard d’Estaing en un moment en què l’extrema dreta de Jean-Marie Le Pen –pare de l’actual candidata de Reagrupament Nacional (RN)– començava a treure el cap. Per a molts, un dels mèrits de Mitterrand va ser aconseguir aglutinar el vot d’esquerres. Quatre dècades després, l’esquerra francesa es presenta a l’elecció presidencial més fragmentada que mai i sense opcions d'aconseguir la presidència. Es consolida la seva descomposició. 

L’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha mantingut un perfil públic baix des que va anunciar al setembre que seria candidata a les eleccions presidencials del 2022. Amb prou feines se l’ha vist en actes públics, i en els pocs que s’ha deixat veure sempre ha estat actuant com a alcaldessa. Hidalgo ha estat designada oficialment pel Partit Socialista (PS) candidata a les presidencials, després d'haver guanyat aquest dijous les primàries internes. El seu equip promet que a partir d’ara, amb l'arrencada de la cursa cap a l’Elisi, multiplicarà els actes com a presidenciable coincidint amb una campanya mediàtica que es llançarà aquest cap de setmana. Hidalgo irromprà “amb força”, segons assegura el seu entorn, per capgirar els sondejos preelectorals que li atorguen només entre un 4% i un 8% dels vots. Si no canvien molt les coses –tampoc és improbable, encara queden sis mesos– la socialista francesa d’origen espanyol no té opcions d’arribar a l’Elisi. 

"Estic preparada”, assegurava aquest diumenge la socialista Anne Hidalgo per anunciar oficialment la seva candidatura a les eleccions presidencials de França del 2022. Hidalgo, de 62 anys i alcaldessa de París des del 2014, s’ha llançat a la cursa de la presidència en un acte a Rouen (Normandia) fent una crida a superar les divisions i restablir la unitat del país. Les enquestes li donen poques opcions de fer fora Emmanuel Macron de l’Elisi, però l’alcaldessa de la capital confia en captivar el vot de les esquerres amb un discurs marcat per la defensa de la igualtat d’oportunitats, la reconciliació i l’ecologisme. 

Feia més de mig any que s'especulava que l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, tenia intenció de fer el salt a la política estatal i concórrer a les eleccions presidencials franceses de la pròxima primavera, però la política socialista no ha volgut córrer i ha dedicat els últims mesos a aplanar el terreny abans de formalitzar la seva candidatura, acumulant suports entre la militància del seu partit i deixant-se veure fora de la capital. Finalment, segons ha avançat la cadena francesa BFM TV, aquest diumenge Hidalgo farà oficial que té intenció de participar en la cursa cap a l'Elisi.

Queden vuit mesos per a les eleccions presidencials, i res fa pensar que l'esquerra francesa s'hi presentarà unida. El Partit Socialista (PS) assegura que encara té esperances, però vol liderar tant sí com no la confluència, cosa que els verds, de moment, volen evitar per no tornar a quedar amagats sota les sigles socialistes, com als comicis presidencials del 2017. A més, el que fa tres, el líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, tot i que les enquestes li auguren uns resultats pitjors que els de fa cinc anys, segueix en la seva línia i continua fent la guerra pel seu compte, sense ni, directament, apel·lar a l'anhelada unitat.

Viure amb tot el que necessites a una distància d'un quart d'hora a peu o en bicicleta, tant del lloc de feina com del supermercat, l’escola o el metge. I que la mobilitat deixi de ser una obligació diària i passi a ser una opció. És la idea fonamental de la ciutat dels 15 minuts que defensa Carlos Moreno, que és professor de la Sorbona i assessora l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, en temes urbanístics. Moreno ha visitat Barcelona per participar en una conferència organitzada pel RACC Mobility Institute i exposar el model de ciutat de la proximitat.

Que per anar a comprar productes bàsics, anar al metge o fins i tot a la feina no calgui més d'un quart d'hora: trajectes curts a peu o en bicicleta que estalviïn temps i redueixin la petjada ecològica dels transports que utilitzem. És l'essència del concepte "ciutat dels 15 minuts", que la crisi del covid i el programa electoral de l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, han posat a l'agenda política. "Ens han robat el temps útil", lamenta l'urbanista i assessor d'Hidalgo, Carlos Moreno, a l'hora de reivindicar la necessitat de repensar les ciutats per evitar que hi hagi zones amb usos excessivament especialitzats –barris on es dorm i barris on es treballa– i garantir que tothom ho té tot dins d'una àrea de proximitat i pot decidir en què inverteix el seu temps.

Durant l’última campanya municipal, Anne Hidalgo va assegurar que no seria candidata a les eleccions presidencials del 2022. L’alcaldessa de París no tenia pensat competir llavors contra Emmanuel Macron ni Marine Le Pen de cara a les presidencials franceses de l’any vinent. Però en els últims mesos s’ha mostrat menys categòrica. Des del novembre concedeix més entrevistes als mitjans de comunicació, i els més sagaços posen en relleu que si sovint s’adreçava als “parisencs”, ara ja no és estrany sentir-la parlar dels “francesos”.

La pandèmia s’ha demostrat com una oportunitat per tal que els que manen en els ajuntaments ens engaltin les seves dèries personals. Uns instal·len pilones matamotoristes, altres insensats proposen desmantellar la Seat, d'altres pinten línies de coloraines, etc. Les animalades no han defraudat i han estat a l’altura dels governants municipals. No em cansaré d’insistir-hi: els pares no han de privar mai els seus fills de l’osset de peluix. Després passa el que passa, i els contribuents no només hem de posar el rostit a taula dels que manen sinó que, per afegitó, hem d’aguantar les seves obsessions.

"No en el meu nom: ni 155 ni DUI". Així s'ha expressat en un escrit en el seu Facebook l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, poc després que el Parlament declarés la independència i el Senat aprovés també l'aplicació del 155. Colau s'ha mostrat més crítica amb el 155 -l'ha qualificat de "cop a la democràcia"- que no amb la DUI, però ha criticat les dues. Ha constatat que "ara toca defensar les institucions catalanes, lluitar per preservar la cohesió social i la prosperitat de Barcelona i Catalunya". "Estarem amb la gent, lluitant perquè no es vulnerin els seus drets", ha dit. També ha assegurat que ella s'implicarà ara en la construcció de "nous escenaris d'autogovern que donin més democràcia", i ha afegit que això inclou fer fora el PP de La Moncloa.

El segon acte de l'ex secretari general del PSOE Pedro Sánchez, celebrat aquest diumenge, ha començat amb un vídeo de suport de l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, aprofitant que l'acte de Sánchez s'ha celebrat a Cadis, d'on Hidalgo és originària. "Et segueixo i et dono suport perquè crec que avui la socialdemocràcia europea necessita líders com tu", diu Hidalgo en el vídeo que s'ha emès abans que Sánchez comencés a parlar.

El protagonisme de Barcelona en les xarxes internacionals de ciutats que volen actuar com a contrapoder dels estats o, almenys, reivindicar més poder i intervenció local en els afers globals, és un dels objectius manifestos d'Ada Colau. I l'alcaldessa ha aconseguit aquest cap de setmana fer un pas més en aquesta direcció.

Són alcaldesses de tres grans capitals europees i tenen sintonia personal. Veuen els estats en el seu moment més feble i se senten fortes. I estan decidides a reivindicar cada dia amb més contundència el paper de les ciutats: volen finançament i capacitat per decidir i fer polítiques locals que coordinadament siguin globals.