Cap a la Barcelona dels 15 minuts (o menys)

BarcelonaQue per anar a comprar productes bàsics, anar al metge o fins i tot a la feina no calgui més d'un quart d'hora: trajectes curts a peu o en bicicleta que estalviïn temps i redueixin la petjada ecològica dels transports que utilitzem. És l'essència del concepte "ciutat dels 15 minuts", que la crisi del covid i el programa electoral de l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, han posat a l'agenda política. "Ens han robat el temps útil", lamenta l'urbanista i assessor d'Hidalgo, Carlos Moreno, a l'hora de reivindicar la necessitat de repensar les ciutats per evitar que hi hagi zones amb usos excessivament especialitzats –barris on es dorm i barris on es treballa– i garantir que tothom ho té tot dins d'una àrea de proximitat i pot decidir en què inverteix el seu temps.

Barcelona també debat aquest objectiu, però ho fa sobretot en clau metropolitana, en el marc del Pla Estratègic Metropolità, i planteja tant avançar cap a la gran Barcelona dels 15 minuts –per fer que la distribució de serveis sigui homogènia i millorin les connexions en transport sostenible– com cap a la Catalunya dels 45 minuts, que implica millorar l'enllaç en tren entre totes les ciutats mitjanes del país. Per mida i dibuix descentralitzat, Barcelona ja és una ciutat molt més abastable a peu que no pas París o altres grans capitals, i la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, defensa que l'objectiu dels 15 minuts ja és una realitat en bona part dels barris si es valora la proximitat als serveis (mercat, centre d'atenció primària, biblioteques...). "El repte en aquest àmbit ha de ser la Barcelona dels cinc minuts: la vida de barri", emfatitza, deixant de banda la mobilitat laboral, que és la que més utilitza el cotxe, i que dona per ben abastida en transport públic i bicicleta dins de la ciutat en uns temps raonables. En canvi, l'assignatura pendent és la Barcelona metropolitana dels 15 minuts (o uns quants més) amb projectes a mig fer com la L9, l'enllaç del tramvia o la necessària millora de Rodalies.

El mal exemple de la Vila Olímpica

Però també dins de Barcelona l'equilibri d'usos dins de cada barri no és homogeni a tota la ciutat. Pot resultar difícil trobar una carnisseria al Barri Gòtic –molt especialitzat en el comerç enfocat al turisme i ara en hores molt baixes–, una botiga de roba al 22@ –la zona d'oficines per excel·lència– o algun comerç en determinades àrees més perifèriques, on hi ha bàsicament blocs de pisos aïllats. L'estudi sobre la vitalitat urbana que van fer el 2018 els investigadors del departament de geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB), Carme Miralles i Xavier Delclòs, ja evidenciava desigualtats, amb llocs amb baixa o nul·la vitalitat a la perifèria, i assenyalava la Vila Olímpica o el 22@ com zones de nova creació on no es va tenir en compte la necessària barreja d'usos perquè els barris funcionin com a tals.

"A la Vila Olímpica hi ha poca densitat de veïns i hi falten serveis", radiografia Miralles, que defensa que la vitalitat no fa diferència de rendes, en tenen barris rics i barris pobres, tot i que és més clau en els segons per compensar les possibles mancances dels habitatges. "Si no hi ha barreja, no hi ha ciutat dels 15 minuts", conclou, i alerta del mal que ha fet l'excessiva dedicació al turisme en determinats barris, on han tancat les botigues que abastien els veïns.

Per anar aconseguint la mixtura, l'Ajuntament confia en plans com el que es va anunciar aquesta setmana per invertir 16 milions en comprar plantes baixes en desús i treure-les a lloguer podent escollir quin tipus de comerç necessita cada barri o en projectes per construir habitatge en zones que van faltades de veïns. L'exemple: el pla per reequilibrar els usos al 22@ amb 6.500 habitatges més dels previstos, el nou mini barri que es vol aixecar a l'antiga Mercedes al Bon Pastor o la mesura que obliga a reservar el 30% d'habitatge públic en qualsevol nova promoció. L'objectiu és anar equilibrant usos i redistribuint veïns. "Hem d'anar fent microcirurgies, no només per veure els tipus de comerços que falten a cada barri, sinó també per aportar veïns a zones que en tenen massa pocs", defensa la responsable d'Urbanisme del consistori.

Els fruits de les lluites veïnals

Per avaluar si la distribució de serveis permet realment parlar d'una Barcelona pensada per als 15 minuts, els politòlegs Laura Páez, Roger Barres i Marçal Farré han fet la prova d'agafar les dades obertes sobre la ubicació dels equipaments i comerços de l'Ajuntament i situar-los sobre el mapa. I el resultat és que el model equilibrat de Barcelona s'assoleix a bona part de la ciutat, però no a tota: les zones més mal abastides son els barris de muntanya –amb una densitat de població molt més baixa– com Vallvidrera o les Planes, però també la part alta d'Horta-Guinardó i de Nou Barris i, en alguns aspectes, la franja del Besòs.

Per serveis concrets s'observa, per exemple, que quasi el 90% dels barcelonins poden arribar al seu centre d'atenció primària en desplaçaments a peu de menys d'un quart d'hora i que pràcticament tots (excepte un 2,7%) tenen a aquesta distància una zona de jocs infantil o una biblioteca (excepte un 3%). Hi ha més diferències en equipaments com les escoles de música (un 14,7% queda fora de l'objectiu) i, en canvi, la cobertura es gairebé total si es miren supermercats o fins i tot ferreteries o papereries.

Barres, que forma part de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, remarca el pes que van tenir les lluites veïnals dels primers anys de la democràcia per aconseguir aquesta distribució homogènia dels equipaments a cop de reivindicació, però apunta que l'assignatura pendent és la de la mobilitat laboral –que, de fet, és la que té més impacte– i estendre l'estratègia dels 15 minuts a tota l'àrea metropolitana.

L'oficina, a prop de casa

L'equilibri entre llocs de feina i habitatges a cada barri és el que ha analitzat la consultora immobiliària CBRE. El seu director, Xavier Güell, defensa que el "futur va de tenir ciutats equilibrades", que això és el que marcarà qui "atraurà el talent" perquè, assegura, tothom busca treballar i viure en llocs on té qualitat de vida i que la possibilitat d'arribar a la feina a peu és un punt fonamental: tenen una enquesta que demostra que el 51% dels treballadors prefereix viure a menys d'un quart d'hora de l'oficina que un augment de sou del 7% o tenir tres dies més de vacances a l'any. "La prioritat és no tenir desplaçaments", defensa Güell. La consultora ha desenvolupat un algoritme per assessorar les empreses sobre on haurien d'ubicar-se per reduir els desplaçaments del màxim nombre de treballadors. A Barcelona, apunten, els barris amb més bon equilibri entre pisos i oficines són Sant Gervasi – Galvany, Poblenou, la Marina de Port, Pedralbes, l’Antiga Esquerra de l’Eixample i les Tres Torres.

Les connexions ferroviàries

El salt de la Barcelona dels 15 minuts a la Catalunya dels 45 té per davant el repte de les connexions ferroviàries. Segons la degana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Assumpció Puig, que és una de les professionals que s'ha significat en la seva defensa, l'exemple on emmirallar-se ha de ser Holanda, amb una xarxa que et permet arribar amb bona combinació d'horaris a qualsevol ciutat mitjana en un temps acceptable. A Catalunya, explica, la connexió ha de ser bona des dels diferents punts del territori a Barcelona, que com a capital té molta oferta que pot ser necessària, però també entre els diferents municipis mitjans, sobretot ara que el covid ha fet créixer l'interès per sortir de les grans ciutats.