El somni dels tres amics de Verona, Alessandro Zangrossi, Mattia Ciresola i Massimo Morbi, acaba de fer deu anys. La pizzeria La Balmesina  (c. Balmes, 193) celebra l’aniversari amb unes obres que els han reformat la cara (fustes, quadres, colors clars a les parets), i a taula es manté la qualitat i els bons preus que els han caracteritzat des del primer dia. Als migdies, menú de primer, segon i postres per 15,90 euros, o bé el menú pizza per 14,90 euros; i al vespre, i també als migdies, pizzes, unes de les millors pizzes de Barcelona, i no som nosaltres els que ho diem, sinó que fa anys que ho diu el rànquing 50 Top Pizza Europa. L’any passat la llista va indicar que La Balmesina era l’onzena d’Europa, i podria ser que aquest any, la pizzeria de Barcelona escalés posicions i se situés entre les deu primeres.

Les farines, la massa i l'art de treballar-la han format part de la vida de l'Antonio Verdicchio des que era petit. Nascut a prop de Florència i criat a tocar de Nàpols, els seus avis eren forners i cuinaven pa al soterrani de casa, mentre que el seu pare, el Mario, va fer camí com a pizzer i tenia un local a San Felice a Cancello, a trenta quilòmetres de la capital de la Campània. "S'aixecava a les quatre de la matinada per obrir la pizzeria, que estava al costat d'una escola, i la gent hi comprava el dinar dels nens. Tothom coneixia el meu pare", recorda. L'Antonio, de fet, va créixer sent "el fill del pizzaiolo". D'ell en va aprendre l'ofici i la passió per la pizza (napolitana, esclar), les claus que expliquen que ara, als 39 anys, triomfi amb La Piccolina, la pizzeria que va obrir fa gairebé dos anys a Barcelona i amb la qual s'ha guanyat el veïnat del barri de Sant Antoni.

El 2018 a Sant Cugat del Vallès hi va obrir una nova pizzeria. L'objectiu dels impulsors era clar: portar les pizzes artesanals de primer nivell fora de Barcelona. Ubicada en un local ple de vegetació i amb grans zones exteriors, va ser un èxit immediat. Ara, set anys després, ja ocupa la 34a posició a la prestigiosa guia 50 Top World Pizza Chains, que selecciona les millors cadenes de pizza artesanal del món. Durant aquest temps, el negoci s'ha expandit: hi ha Garden Pizza a Granollers, a Igualada, a Terrassa i a Argentona, i des de fa molt poc a l'Hospitalet de Llobregat. "El local és diferent, informal i molt ben arreglat; les pizzes, boníssimes!", diu una de les més de 2.200 ressenyes que acumula la cadena a Google. "L'entorn és preciós i la terrassa molt agradable", afegeix una altra. Però quin és el secret que ha fet créixer tan de pressa Garden Pizza? La resposta és paradoxal: fer les coses a poc a poc. 

La companyia alimentària Casa Tarradellas ha invertit 25 milions d'euros en la construcció d'un segon molí fariner a Vic. Amb l'entrada en funcionament d'aquesta nova instal·lació, l'empresa reforça el seu negoci de fabricació de pizzes i masses fresques, que representa aproximadament la meitat de la seva producció.

La pizzeria barcelonina Sartoria Panatieri ha aconseguit el segon lloc del rànquing italià The Best Pizza Award 2024 –llistat que distingeix les 100 millors pizzeries del món– a la cerimònia que s’ha celebrat aquest dilluns a l’Spazio Antologico de Milà. L’any passat el local de la capital catalana es va situar com la millor pizzeria d’Europa fora d’Itàlia, segons un altre rànquing també italià, la guia 50 Top Pizza Europe, una posició que ha revalidat enguany. Als guardons d’aquest dilluns, el primer premi se l’ha endut, per quart any consecutiu, el mestre pizzer de Pepe in Grani, a Caiazzo (Itàlia), Franco Pepe. Els artífexs del local barceloní, Rafa Panatieri i Jorge Sastre, ocupen el segon lloc i completa el podi Simone Padoan, fundador de I Tigli, a San Bonifacio (Itàlia).

A Nàpols no estan per bromes. La pizza napolitana té uns estàndards pel que fa als ingredients i al procediment i no en té uns altres. Si no es compleixen, no es pot dir que sigui pizza napolitana autèntica. "Que el pizzaiolo sigui de Nàpols no vol dir que faci pizza napolitana. Vol dir que és un napolità que fa pizzes", afirma contundent Antonio Pace, president de l'Associazione Verace Pizza Napoletana (AVPN). A l'associació hi ha adherides 1.074 pizzeries d'arreu del món. En tots els cinc continents en trobem, n'hi ha a 56 països, especialment als Estats Units, Japó o Brasil. Aquestes pizzeries tenen el segell que certifica que fan la pizza napolitana com s'ha de fer. Però alerta, els van visitant de tant en tant, de manera que si algú es desviés del camí, li retirarien el certificat.

Davant per davant del Museu del Born, el restaurant Murivecchi acaba de celebrar vint anys amb una carta de clàssics i amb una clientela local que hi va atreta pel menú de migdia (a 16,90 euros) i pels plats napolitans, “que tenen gust de veritat”, com ens asseguren alguns comensals entrevistats a l’atzar un migdia. També hi ha una altra clientela habitual, segons assegura Chiara Espósito, filla dels propietaris i directora actual: “Els parlamentaris, que venen a fer el menú quan hi ha les sessions parlamentàries; a més, de tots els colors polítics”. 

Els cuiners Rafa Panatieri i Jorge Sastre confessen que “les pizzes amb pinya no són cap sacrilegi sinó un èxit, i per això les defensem”. A la pizza hi van arribar per un camí autodidacte, després d’haver treballat durant anys en l’alta cuina. Van optar per la preparació italiana perquè a tots dos els atreia el concepte, al qual volien aplicar els coneixements adquirits per l’experiència pròpia. Actualment la Sartoria Panatieri ostenta el títol de millor pizzeria d’Europa, tenen dos locals a Barcelona i els dos cuiners just celebren l'aventura d'un nou restaurant, el Brabo, situat al carrer de Sèneca. I no s’aturen. Ja estan pensant en un altre projecte, que no serà ni una pizzeria ni una braseria. “Ens movem per somnis i per impulsos”, diuen.

David Cordero es dedicava a la mecànica de cotxes de carreres, i la passió per la competició l’havia portat a crear circuits de motocròs a l’espai exterior de casa seva, on també va obrir una braseria. La carn, les patates, els calçots era el que es podia menjar mentre es veia passar volant la velocitat.

Diego Vitagliano (Nàpols, 1985) és des d'aquest setembre el millor pizzaiolo del món segons el rànquing 50 Top Pizza. Ha rebut un bon grapat de reconeixements els últims anys, malgrat que va fer una cosa molt temerària: desafiar la tradició al sud d'Itàlia. La seva història podria ser perfectament la d'un personatge d'una pel·lícula de Paolo Sorrentino.

La cuina és una de les activitats més divertides per fer amb la canalla, a més de permetre grans descobertes alimentàries. A partir dels 2 anys és un bon moment per iniciar les criatures en el món de la cuina amb el muntatge de plats sense cocció, especialment de fruita i verdura, i també amb senzilles receptes de pa i galetes. A partir dels sis anys ja es poden fer receptes més interessants i incloure-hi arrebossats i altres tècniques més sofisticades de rebosteria, com el pa de pessic. Ara bé, tot va més enllà del joc. Segons posa de manifest el Basque Culinary Center a l’article La importància d’involucrar els nens i les nenes en la preparació dels menjars, dels autors Edurne Maiz, Elena Urdaneta i Xavier Allirot, la cuina amb infants permet combatre el rebuig als aliments (especialment fruita i verdura), fet que s’associa a una dieta menys saludable.

En la posició número 10 del rànquing 50 Top Pizza Europa hi ha la pizzeria La Balmesina, situada al carrer de Balmes de Barcelona, que aposta per l'ús de farines ecològiques i d'ingredients de proximitat, i està adscrit també al moviment Slow Food Catalunya.

La pizzeria Sartoria Panatieri, dels cuiners Jorge Sastre i Rafa Panatieri, ha arribat al número 1 de la llista italiana 50 Top Pizza Europa. Així doncs, Barcelona encapçala el rànquing per davant de ciutats com Copenhaguen i Londres, que han aconseguit el número dos (per la pizzeria Bæst) i el número tres (per la pizzeria 50 Kalò), respectivament. A més, la pizzeria número 1 d'Europa, la Sartoria Panatieri, també ha guanyat dos premis més, atorgats per la mateixa guia: el premi Green Oven per les seves pràctiques sostenibles i el de la Millor Pizza de l’Any per la pizza feta amb salsa de tomàquets xerri guisats, mozzarella i holandesa d'alfàbrega.

La forma rodona de la pizza potser ja va ser una premonició: és la recepta que més tomba ha fet pel món. “I si no és tot el món, gairebé”, afirma l’escriptor nord-americà Nathan Myhrvold, autor de tres volums extensos dedicats a la pizza, Modernist pizza (Phaidon), que actualment es poden considerar la bíblia d'aquesta menja que va néixer a Nàpols. En aquell moment ni tan sols s'hi va donar importància, i va ser així durant molt de temps, perquè es considerava un aliment per a pobres. Quina és la clau del seu èxit? Què té la pizza que tant ens agrada, a nosaltres i per tot el món?

La pizza napolitana serà napolitana si és rodona, té el centre elàstic i els costats amb volum. Si no, no és pizza napolitana, i pot ser que rebi una sanció econòmica la marca o el restaurant que l’elabori sota aquest nom. Aquesta és la conseqüència de la normativa que va entrar en vigor aquest diumenge 18 de desembre i que ha comportat que l’elaboració italiana formi part del registre europeu d’especialitats tradicionals garantides (ETG).

La cadena de pizzes fast food més gran del món, Domino's Pizza, va aterrar a Itàlia el 2015 a través de l'empresa EPizza SpA. Només set anys després, Domino's Itàlia s'ha declarat en fallida, amb un deute acumulat de més de 10,5 milions de dòlars des de finals del 2020, i ha abaixat la persiana de totes i cadascuna de les 29 sucursals que tenia al país. Tot i que oficialment la multinacional atribueix el tancament als problemes derivats de les restriccions per la pandèmia, el cert és que Domino's es va trobar amb una fervent competència de les pizzeries locals, que han evitat a tot preu que la nord-americana s'apoderés del mercat del país on va néixer la pizza.

En la posició número 10 del rànquing 50 Top Pizza Europa hi ha la pizzeria La Balmesina, situada al carrer Balmes de Barcelona. Es tracta d'un establiment que aposta per l'ús de farines ecològiques i ingredients de proximitat, i està adscrit també al moviment Slow Food Catalunya.