El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat a la comissió reguladora nuclear independent del país que redueixi les regulacions i acceleri el procés de concessió de noves llicències per a reactors i centrals elèctriques. L'objectiu és que el procés es redueixi a divuit mesos.

Amb l'aliança entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units a punt de saltar pels aires i amb l'apropament de Washington a Rússia, una retirada dels EUA de l'OTAN ja no és una idea tan boja. Als països del bloc comunitari els preocupa que el país més poderós del món acabi suspenent el paraigua militar que protegeix el territori europeu d'amenaces exteriors, especialment de Rússia, des de fa més de sis dècades.

Teresa Ribera és vicepresidenta tercera del govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Atén el diari ARA des de Tarragona, després de reunir-se amb el conseller Mascort i l'endemà de la convocatòria electoral a Catalunya.

Polèmica a la xarxa social X (abans Twitter) per un discurs de l'expresident del govern espanyol Felipe González (PSOE) en què qüestiona les energies renovables i defensa les centrals nuclears. Les energies renovables "són energies netes perquè algú ho va sagramentar", ha afirmat González durant unes jornades sobre incendis forestals organitzades aquest dilluns a Sevilla, on ha afegit que "d'energia neta no n'hi ha cap".

El 2022 va ser l'any més càlid a Espanya des que es tenen registres. Aquest fet, més enllà de termòmetres disparats i paisatges secs, també ha tingut un impacte directe sobre el consum i la producció d'electricitat. D'una banda, el nivell màxim de demanda elèctrica de tot l'any es va registrar a l'estiu, cosa que no passava des de l'any 2016 (marcat també per la sequera). De l'altra, la producció d'energia hidràulica per generar electricitat va tocar mínims històrics al conjunt de l'Estat i en el cas català va tenir el nivell més baix des del 2010.

Brussel·les ha cedit a les pressions de França i facilitarà que l'hidrogen d'origen nuclear sigui considerat com a "verd". La Comissió Europea acceptarà com a "totalment renovable" la producció d'hidrogen que prové d'energies no renovables que produeixen "almenys un 70% menys d'emissions de gas d'efecte hivernacle que el gas natural fòssil", com és el cas de l'hidrogen d'origen nuclear o també anomenat "hidrogen rosa". Amb aquest nou etiquetatge es pretén garantir el futur desplegament de l'hidroducte entre Barcelona i Marsella, que París des d'un bon principi havia vinculat a la seva viabilitat. "El que volem és produir-lo amb energia nuclear o renovables", ja va insistir el president francès, Emmanuel Macron, en la presentació de la infraestructura.

Després de sis mesos de guerra sense saber del cert la situació de la central nuclear més gran d'Europa, l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OEIA) ha explicat aquest dimarts el que han trobat els seus experts a la planta nuclear de Zaporíjia. L'agència de l'ONU ha mostrat una "greu preocupació" i ha constatat que la planta, que es troba en ple front de guerra al sud d'Ucraïna, està ocupada per soldats i equipament militar rus, ha patit impactes que han causat danys importants, una situació "sense precedents", i ha instat a establir immediatament una zona de seguretat al voltant de les instal·lacions per reduir el risc d’un accident nuclear que podria tenir conseqüències greus. Els experts, que van poder accedir a la planta divendres passat, han constatat també que el personal ucraïnès que manté la planta, sota control rus, està sotmès a un fort estrès i pressió, que "no és sostenible i podria portar a un error humà amb implicacions en la seguretat nuclear". 

Rússia ha bloquejat un acord a les Nacions Unides que pretenia reforçar el Tractat de No Proliferació (TPN) Nuclear perquè feia referència a la "greu preocupació" que té la comunitat internacional per les activitats militars al voltant de les plantes nuclears d'Ucraïna, i particularment a Zaporíjia. La desena conferència de revisió del tractat que pretén evitar que es multipliquin les armes atòmiques es va tancar divendres sense un acord de mínims. Per publicar-lo es necessitaven les firmes dels 191 països que formen part del tractat, en vigor des del 1970, que es revisa cada cinc anys. Cinc estats que posseeixen armes nuclears formen part del tractat: els Estats Units, Rússia, França, el Regne Unit i la Xina. En la darrera revisió, el 2015, tampoc van arribar a tancar l'acord.  

Que el viceministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Riabkov, afirmi que la presència dels seus soldats a la central nuclear de Zaporíjia és una garantia contra "l'escenari de Txernòbil" sembla una broma de mal gust, si es recorda la gestió de la crisi que va fer l'URSS ara fa 36 anys. I més encara si es té en compte que ho diu un representant del govern rus que ha optat per emular els pitjors anhels expansionistes soviètics. L'amenaça del perill atòmic, destapada pels EUA amb els bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki i que es va convertir en un problema d'escala mundial durant la Guerra Freda, va tornar a deixar de ser hipotètica amb la tragèdia de Txernòbil. Però no ha desaparegut mai des de llavors, i va quedar latent. El desastre de Fukushima, fa només onze anys, en va ser un cru recordatori, i des que va començar la guerra d'Ucraïna el nom de Zaporíjia l'ha tornat a fer present.

Recomprar les accions de l'energètica EDF que estan en mans d'inversors privats costarà a l'estat francès 9.700 milions d'euros, segons els càlculs del govern. El ministeri d'Economia ha anunciat aquest dimarts que l'estat, que ja té un 85% de la companyia, llançarà l'OPA pel 15% restant al setembre. Oferirà 12 euros per acció, lleugerament per sobre del preu que cotitzava l'acció a l'obertura de la borsa aquest dimarts però molt per sota del preu que els accionistes van pagar el 2005, quan l'estat va privatitzar una part de la companyia. De fet, alguns accionistes ja han anunciat que no acceptaran vendre les accions a aquest preu i reclamen que l'estat els pagui aquests 32 euros per acció.

Neutralitat d’emissions el 2050. Aquest és el gran –i costós– repte davant l’emergència climàtica. “Està clar que no hi arribarem”, sentencia Josep Maria Montagut, president de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Més optimista és Marta Morera, directora general de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). Creu que s’assolirà l’objectiu “si es compleix el que diu la Proencat” (Prospectiva Energètica de Catalunya 2050). 

L'OTAN continua augmentant el suport a Ucraïna. De cara a la cimera que se celebra aquest dijous a Brussel·les i on intervindrà el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, els aliats han acordat enviar equipaments de protecció contra atacs químics, biològics i nuclears al país. Fa deu dies l'Aliança ja va dir que temia que Putin utilitzés armes químiques i biològiques a Ucraïna amb un pretext fals i aquesta setmana van un pas enllà amb l'enviament de material per protegir-se d'aquesta mena d'atacs. Però des de Moscou també arriben amenaces constants sobre l'ús d'armes nuclears, un extrem davant el qual el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, no ha pogut ser més clar: "Rússia ha de saber que mai guanyaria una guerra nuclear".