Tot i que era una decisió prevista, no deixa de ser important. La Unió Europea ha aprovat avui la desconnexió definitiva del gas rus, que serà totalment efectiva l'1 de gener del 2028. L'anunci és important perquè, al tractar-se d'un canvi legislatiu, serà una decisió permanent, és a dir, no dependrà del que faci Vladímir Putin a Ucraïna. La desconnexió del gas rus serà per sempre. S'acaba així una època en què hi havia grans economies europees, com l'alemanya, que eren dependents del gas rus, de manera que es donava la paradoxa que, mentre Europa ajudava Ucraïna amb una mà, amb l'altra comprava gas a Putin i ajudava d'aquesta manera a finançar la seva maquinària de guerra.

Abans que esclatés la guerra a Ucraïna, gairebé el 40% de tot el gas consumit a Itàlia provenia de Rússia. Però el conflicte bèl·lic i les sancions imposades al Kremlin van obligar el país transalpí a trobar altres fonts alternatives de subministrament. Després de Líbia o Algèria, amb els quals Roma ha tancat diversos acords gasístics, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el president argentí, Javier Milei, han signat aquest divendres un memoràndum per avançar en un projecte que permetrà produir i exportar gas natural liquat (GNL).

Som a l'agost del 2020. Fa uns mesos que el món s'ha aturat per una pandèmia. Encara no s'ha trobat la vacuna i les restriccions es comencen a aixecar, però molt a poc a poc. Sebastià Amengual arriba a l'aeroport de Manila, a les Filipines, carregat amb una maleta de 36 quilos. Ha superat tots els controls sanitaris i el següents 14 dies els haurà de passar fent quarantena dins d'una habitació d'hotel. Però quan per fi pugui sortir-ne tornarà a viure un confinament molt diferent i, aquest cop, voluntari: durant els pròxims cinc mesos serà un dels alumnes de pont dins d'un vaixell metaner que travessa oceans transportant gas natural liquat d'un punt a l'altre del planeta. No tornarà a trepitjar terra ferma fins al desembre, quan un parell de dies abans de Cap d'Any arribarà al port de Pisco, al Perú.

“Hem d’estar preparats per a més interrupcions en el subministrament de gas, fins i tot per a un tall total per part de Rússia”. Aquestes paraules les va pronunciar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, la setmana passada i són l'avís clar que aquesta tardor i hivern el mercat internacional del gas i, per tant, l'obtenció d'aquest combustible fòssil no viurà unes condicions favorables. Europa ja ha vist com Rússia no només ha disminuït la quantitat de gas que envia, sinó que directament ha tancat l'aixeta d'aquest combustible a països com Polònia, Finlàndia o Dinamarca com a represàlia a les sancions contra la invasió a Ucraïna, fet que ha posat entre les cordes la seva seguretat energètica.

Putin té Europa entre l'espasa i la paret per culpa de l'elevada dependència energètica del Vell Continent amb Rússia, i per això Europa treballa a marxes forçades per desfer-se d'aquest incòmode lligam. En aquesta direcció camina l'acord que han anunciat aquest divendres a Brussel·les el president dels Estats Units, Joe Biden, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, pel qual Washington es compromet a facilitar l'enviament de fins a un 68% més de gas liquat aquest any a la Unió.