Internacional 25/02/2022

Putin ataca Ucraïna per terra, mar i aire

Moscou llança una guerra desfermada i les tropes russes podrien prendre Kíev en poques hores

6 min
Un vehicle blindat amb la lletra 'Z', després que el president rus Vladimir Putin autoritzés una operació militar a l'est d'Ucraïna, a la ciutat d'Armyansk, Crimea

Hrebenne (frontera entre Polònia i Ucraïna) / BarcelonaL'ofensiva russa a gran escala contra Ucraïna està desfermada. Les forces russes ataquen per terra, mar i aire i en tots els fronts: des de la frontera a l’est; des del nord amb les tropes russes estacionades des de fa setmanes a la veïna Bielorússia per unes maniobres que ja s’haurien d’haver acaba t, i des del sud, a la península de Crimea, annexionada per Rússia el 2014 i on el Kremlin sempre ha tingut presència militar naval, reforçada els últims dies amb el desplegament de vaixells de guerra al mar Negre. La pitjor part se l’ha endut la Ucraïna oriental, la zona majoritàriament russòfona, que s’ha alçat per frenar l’embat dels tancs russos. També hi ha hagut bombardejos d’infraestructures militars i civils a la capital, Kíev, i en altres ciutats del costat oest del riu Dniéper, mentre desenes de milers de persones han fugit de casa seva.

"Ens hem despertat a les cinc de la matinada pel soroll de les bombes", explica per telèfon el Yuri Osmakovsky, un comerciant, des Khàrkiv, la segona ciutat d'Ucraïna, a només 40 kilòmetres de la frontera amb Rússia, que ha vist els tancs russos ben a prop. "Aquí cridem "Putin Hailo" [un cant sorgit dels estadis de futbol el 2014, quan es va produir l'annexió russa de Crimea i que diu el nom del porc al president rus]: és fals que els russòfons a Ucraïna estiguem en perill. És una mentida de Putin". I és que la població que el president rus diu que va a salvar no vol veure soldats russos ni en pintura. "Estic content de ser ucraïnès i tinc por que la gent com jo mori perquè són ucraïnesos", assegura l'home, de 29 anys. Oficial a la reserva -la guerra a la regió del Donbass ja fa 8 anys que dura i el país té uns 300.000 reservistes- diu que ha anat a allistar-se voluntàriament, sense esperar que el govern el cridi a files.

L'exèrcit ucraïnès ha alertat que les forces russes pretenen bloquejar la capital ucraïnesa mentre creen un corredor terrestre a la costa sud cap a la península de Crimea i la regió de Transnístria de Moldàvia. El secretari d'Estat dels Estats Units, Tony Blinken, també ha insistit que "totes les proves suggereixen que Rússia té la intenció d'encerclar i amenaçar Kíev". A última hora el govern ucraïnès assegurava que havia recuperat el control de l'aeroport militar de Hostomel, a 30 kilòmetres de la capital, que desenes d'helicòpters russos havien atacat des de primera hora.

El balanç oficial de morts de la primera jornada d'ofensiva només l'ha proporcionat la banda ucraïnesa. Segons ha informat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a última hora d'aquest dijous, durant el primer dia d'atac han mort almenys 137 ucraïnesos, mentre que 316 més han quedat ferits. L'atac amb més víctimes reportat ha estat un atac aeri rus contra una unitat militar a la regió d'Odessa, on han mort almenys 22 persones. Sis més han perdut la vida a Brovary, una ciutat pròxima a Kíev, i un atac de les milícies prorusses contra un hospital de la regió de Donetsk ha deixat quatre civils morts.

Les autoritats ucraïneses asseguren que el seu exèrcit està lluitant contra les tropes russes al llarg de pràcticament tota la frontera, i que hi ha combats "violents" a les regions de Khàrkiv, Odessa, Sumi i Kherson. A la tarda s'han publicat imatges d'un foc intens als afores de la ciutat portuària de Mariúpol, on s'han produït centenars d’explosions, segons una font diplomàtica citada per Reuters. Les tropes russes han aconseguit prendre el control de l'àrea d'exclusió de l'antiga central nuclear de Txernòbil, cosa que ha desfermat l'alarma pel dipòsit de residus radioactius que s'hi acumulen des de l'accident de 1986.

L'Ajuntament de Kíev, on les sirenes d'alerta de bombardeig han sonat al llarg del dia, ha declarat el toc de queda nocturn a la ciutat, però les estacions de metro quedaran obertes tota la nit com a refugis antiaeris, i el govern ucraïnès ha instat la població a donar sang i buscar atenció mèdica fora dels hospitals si poden. "No anirem enlloc: tinc prou armes per defensar la meva família d'aquests assassins invasors", explica per telèfon des de Kíev l'Andreii, assessor d'un partit nacionalista ucraïnès que te la seva dona i un fill de 12 anys a casa. Quan li preguntem per demà diu: "Ningú no sap què ve ara, però tots creiem que serà pitjor".

Tampoc les sancions europees contra Rússia contribueixen a aixecar els ànims. Massa poc i massa tard. "És una vergonya que els líders de la UE s'hagin reunit 15 hores després de començar la invasió", lamenten fonts diplomàtiques ucraïneses.

La ofensiva russa sobre Ucraïna

Gest desesperat de Zelenski

Unes hores abans de l’atac, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, un exactor de sàtira política que s’ha convertit en comandant en cap en una guerra contra la segona potència militar del món, intentava a la desesperada adreçar-se a l’opinió pública russa. En un discurs televisat , es va passar al rus, la seva llengua materna, per demanar la pau: "Voleu una guerra? La resposta depèn de vosaltres, ciutadans de la Federació Russa". A primera hora del matí, ha declarat la llei marcial a tot el territori, i ha confirmat que el país ha trencat les relacions diplomàtiques amb Rússia.

A la tarda, Zelenski, vestit d'uniforme, ha tornat a aparèixer a la televisió per enviar dos missatges. Un, de nou, a la població russa: “Si ens escolteu i esteu en contra de la guerra, sortiu a protestar a la plaça de la vostra ciutat”. I un altre, més urgent, als mandataris europeus: “Si no ens ajudeu avui, demà serà massa tard. La guerra toparà les vostres portes demà”.

Els països bàltics (Letònia, Lituània i Estònia) han apel·lat aquest dijous a l'article 4 de l'OTAN, que crida a consultes els aliats quan algun dels integrants veu amenaçada la integritat territorial, la seguretat o la independència política. Eslovàquia també demanarà a l'OTAN activar l'article 4.

Després de la invasió russa d'Ucraïna, l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) ha anunciat la retirada immediata de tots els observadors de la part est del país. Així ho ha explicat la secretària general de l'organisme, Helga Schmid, en un comunicat en què assegura que és una retirada temporal amb l'objectiu de tornar-hi quan les circumstàncies ho permetin. Un gest mal rebut a Ucraïna perquè és la única presència internacional amb capacitat de monitoritzar l'actuació dels soldats sobre el terreny.

Alhora, milers de persones han abandonat Kíev, cosa que ha provocat cues a les carreteres en direcció a l'oest del país, i els estats fronterers veuen com van arribant ucraïnesos que fugen del conflicte. És el cas d'Eslovàquia, Hongria i Moldàvia, que reporten l'arribada d'una gran quantitat de desplaçats.

Un embús de trànsit a la sortida de Kíev. Les tropes russes van entrar a Ucraïna mentre el president del país, Volodímir Zelenski, es dirigia a la nació per anunciar la imposició de la llei marcial

Invasió anunciada

El Kremlin ha informat al migdia que la seva "operació especial" a Ucraïna, com l'ha qualificat Putin en el vídeo en què ha anunciat l'operació , durarà "tant de temps com sigui necessari". En un comunicat, Moscou ha repetit les paraules del president, en el sentit que pretén "desmilitaritzar" i "desnazificar" Ucraïna.

L’operació de Putin s’ha cuinat a foc lent. Primer amuntegant desenes de milers de soldats a les fronteres nord, sud, i est d’Ucraïna, des del novembre, amb l’excusa que només feien exercicis militars. Després amb la formalització del reconeixement, dilluns, de la independència de les autoproclamades repúbliques de la regió ucraïnesa del Donbass , acompanyat d’un discurs en què Putin negava l’existència d’Ucraïna com a nació i dels ucraïnesos com a poble i assegurava que els russòfons estaven sota amenaça. Només faltava el següent pas: demanar l’autorització per a l’enviament de tropes a l’estranger i que els líders de les repúbliques prorusses requerissin l’ajuda militar del Kremlin per defensar-se de l’exèrcit ucraïnès.

No ha calgut l’operació de falsa bandera (un atac atribuït falsament a l’enemic per justificar la resposta) que Washington, Brussel·les, Londres, París o Berlín tant havien advertit. Putin ha tirat pel dret. Sense cap mirament per intentar guanyar-se el cor dels ucraïnesos russòfons, a qui diu que vol salvar però que massivament rebutgen quedar sota el paraigua del Kremlin. Sense cap mirament tampoc per les baixes que puguin tenir les seves files, que ara s’enfronten a un exèrcit professionalitzat i que en els últims mesos ha rebut armament dels Estats Units i d’alguns països europeus, sobretot els de l’Est, que comparteixen el sentiment d’amenaça.

De res han servit les primeres sancions de la UE i els Estats Units ni les advertències occidentals que es reforçarà la frontera est de l’OTAN . Putin ha desencadenat la guerra i només ell sap si el seu objectiu és annexionar-se el Donbass (una nova amputació d’Ucraïna que a hores d'ara ja tothom veu com un mal menor) o un canvi de règim a Kíev per recuperar el govern pro-rus que va perdre després de la revolta de l’Euromaidan el 2014. Sigui com sigui, el cas és que, després dels conflictes als Balcans dels anys 90, la guerra ha tornat a Europa. 

stats