Internacional 17/02/2022

Zelenski, l'actor convertit en president a l'ull de l'huracà de la crisi a Ucraïna

El líder populista que va arrasar a les eleccions fa tres anys ha topat amb Putin, els oligarques i la crisi econòmica

4 min
El president ucraïnès, Volodymyr Zelensky, assisteix a una cerimònia d'aixecament de la bandera nacional d'Ucraïna per commemorar el Dia de la Unitat, enmig de les tensions a la frontera russo-ucraïnesa.

BarcelonaAmb 145.000 soldats russos envoltant les fronteres d'Ucraïna per terra, mar i aire, els aliats evacuant les seves ambaixades i els seus ciutadans, les aerolínies cancel·lant els vols, els oligarques fugint del país en jets privats i el Pentàgon assegurant que dimecres el Kremlin podia desencadenar la invasió, el president Volodímir Zelenski no tenia gaires opcions sobre la taula. Dilluns al vespre, en un vídeo penjat a Facebook, deia: "Ens diuen que el 16 de febrer serà el dia de l'atac; en farem el Dia de la Unitat Nacional, he signat un decret perquè sigui així". El president només estava instant els seus ciutadans a sortir als carrers amb banderes ucraïneses i cantar junts l'himne nacional a les deu del matí, però només els mitjans locals van captar la ironia. Els grans mitjans internacionals ho van interpretar literalment, com si confirmés la data de l'atac. El cert, però, és que Zelenski fa setmanes que fa crides a la calma i ha acusat els governs europeus i els Estats Units de sembrar el pànic amb les seves alertes sobre la imminència de l'atac rus.

El president ucraïnès, de 44 anys, és un polític novell i ara és al centre de l'huracà del que molts veuen com una nova Guerra Freda. Còmic de professió, va guanyar les eleccions fa tres anys amb un missatge optimista sobre la pau amb la Rússia de Vladímir Putin, un discurs que ara es veu com a ingenu. Es va fer popular amb el seu programa televisiu Servidor del poble, en què encarnava un professor d'institut idealista que, per accident, es convertia en president.

El 2019 va passar de la pantalla al carrer: es va presentar a les eleccions amb el seu nou partit (que va batejar amb el mateix nom de la sèrie que el va portar a la fama) i va guanyar 254 dels 450 escons del Parlament . El missatge era clar: els ucraïnesos volien cares i partits nous. Els seus principals reptes: la pau amb Rússia a la regió del Donbass després de 8 anys d'una guerra que ha deixat 15.000 morts, el pla de reformes neoliberals del Fons Monetari Internacional i la lluita contra la corrupció.

Una promesa ingènua de pau

Com el president idealista que interpretava, Zelenski va prometre girar full de la guerra al Donbass, la regió oriental de l'est del país on un terç del territori s'ha autoproclamat independent gràcies al suport militar de Rússia. "Zelenski va guanyar les eleccions basant-se en promeses populistes. Una d'elles era acabar amb la guerra al Donbass, i el seu missatge va ser: «M'asseuré amb Putin, parlarem i arribarem a un acord»", explica a l'ARA el politòleg Oleksi Haran, director i fundador de l'Escola d'Anàlisi Política de la Universitat Mohyla. "Clarament era una política molt ingènua, i va fer algunes concessions a Rússia que li van merèixer moltes crítiques. Putin, però, no va aturar mai la guerra i Zelenski va haver de fer marxa enrere i tornar a imposar les línies vermelles", afegeix. "No ha complert les seves promeses i per això hi ha gent decebuda, però també és veritat que ell no pot controlar el que fa el Kremlin ni tampoc la crisi econòmica, agreujada amb la pandèmia", apunta Haran. Els centres d'opinió han registrat una caiguda de popularitat del president sobretot a les zones orientals, on l'impacte del conflicte al Donbass és més directe.

Zelenski comptava amb el suport diplomàtic dels Estats Units per negociar amb Rússia, però la seva estratègia va quedar compromesa amb els fets que van portar al primer impeachment de l'expresident Donald Trump. En la famosa trucada en què li demanava que li "fes un favor", Trump va pressionar Zelenski perquè investigués el fill del seu rival demòcrata, Joe Biden, i els seus negocis al país, sota l'amenaça de paralitzar l'ajuda militar a Ucraïna.

Jueu i russòfon

El president ucraïnès té un passat que segurament l'ajuda a no deixar-se endur pel pànic. Va créixer en el si d'una família jueva russòfona en una ciutat minera del centre d'Ucraïna que va patir brutalment l'impacte econòmic de la caiguda de l'URSS. No va començar a dominar l'ucraïnès fins després de ser escollit president. Però que un jueu russòfon sigui president d'Ucraïna tampoc ha apaivagat el discurs del Kremlin, que considera el govern de Kíev un règim "neofeixista" sorgit de la revolució del 2014 i que vol perpetrar una neteja ètnica al Donbass.

La seva promesa de fer neteja de la corrupció tampoc ha arribat a bon port, encara que s'ha creat una Fiscalia específica i els primers judicis han de donar fruits aviat. El mateix Zelenski va quedar tacat per l'escàndol dels papers de Pandora. Els documents filtrats mostren pagaments a través d'una societat offshore d'Ihor Kolomoiski, la quarta fortuna del país i propietari de la televisió que emetia la seva sèrie. El país continua en mans dels oligarques, que han sortit immunes de la reforma fiscal del govern, que sí que ha tocat les grans multinacionals, i la reforma sanitària ha quedat congelada per la pandèmia, igual que la laboral. Així, Zelenski s'ha acabat convertint en un polític tradicional.

El 55% d'ucraïnesos es mostren insatisfets amb la seva gestió. "El seu futur dependrà de com s'acabi aquesta crisi: si pot dir que ha sabut evitar la guerra, això serà un punt a favor seu. Però cal tenir en compte que Rússia voldrà humiliar-lo", sentencia el politòleg.

stats