Ara fa dos anys la cúpula de Junts es posava en marxa a Argelers amb dues incògnites: com funcionaria el tàndem Laura Borràs-Jordi Turull i com seria Junts sense el lideratge de Carles Puigdemont al capdavant, que deia adeu per centrar-se en el Consell per la República. A octubre del 2024 totes dues s’han resolt: el tàndem ha estat una pugna constant en la qual s’ha acabat imposant Turull; i Puigdemont, malgrat que formalment no ha ostentat la presidència, no n'ha marxat mai, sinó que ha seguit manant de manera informal aquests últims dos anys fins a aquest dissabte, que ha tornat a oficialitzar la seva candidatura a la presidència de Junts.

Junts obre una nova etapa i ho fa amb el retorn de Carles Puigdemont a la presidència del partit per forjar una alternativa al govern de Salvador Illa. I això comporta un adeu significatiu: el de Laura Borràs. La fins ara presidenta s'ha acomiadat a l'arrencada del congrés extraordinari que celebra la formació aquest cap de setmana a Calella i ho ha fet amb retrets al "món fosc de la política". "Per lleialtat a mi mateixa i per coherència personal i política avui deixo la presidència de Junts", ha assegurat, advertint, però, que no se'n va de l'organització: agafarà les regnes de la fundació de la formació i recupera ara la "llibertat" per fer les seves aportacions. Un avís a navegants.

La presidenta de Junts, Laura Borràs (Barcelona, 1970), rep l'ARA després del debat de política general i parla del rol del partit al Parlament i al Congrés i també del seu futur.

L'últim congrés de Junts, que es va celebrar a Argelers l'any 2022, va estar marcat no només per la retirada de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez de la direcció, sinó sobretot pel vot de càstig que van rebre membres afins a la llavors flamant presidenta de la formació, Laura Borràs. Malgrat que hi havia un pacte amb el nou secretari general, Jordi Turull, perquè la cúpula fos constituïda per noms que havien proposat al 50%, a l'hora de votar, la militància va enviar un missatge i va deixar fora de l'executiva David Torrents, Ester Vallès i gairebé Aurora Madaula –es va corregir setmanes més tard–. Dos anys més tard, el partit no vol que torni a passar el mateix i per això canviaran el sistema d'elecció per a aquest congrés: està previst que els membres de la direcció es votin en un únic paquet i es vetarà la possibilitat que la militància es pronunciï individualment sobre els integrants de la nova executiva.

Mentre creix la crisi dins Esquerra, a Junts viuen un aparent idil·li intern. És la primera vegada des dels anys més àlgids del Procés que no són ells els que s’esbudellen públicament sinó els seus exsocis, els republicans. Ara bé, Junts té una data encerclada al calendari que és clau per al seu futur, el cap de setmana del 27 d'octubre. A diferència d'altres congressos, no hi ha tensió visible ni tampoc l'expectativa de pugna pel lideratge, ja que tots els quadres estan pendents d'una persona: Carles Puigdemont.

Junts s'ha de ressituar com a primer partit de l'oposició després de dotze anys de Governs independentistes i la manera com ho faci serà una de les claus del tauler polític català. El pacte entre el PSC i ERC ha capgirat les lògiques de blocs, amb un president no independentista com Salvador Illa. Però això no ha fet minvar la importància de Carles Puigdemont en la política catalana, perquè el seu destí i les decisions estratègiques que prengui tindran un gran impacte. En la campanya electoral del 12-M, l'expresident va prometre que deixaria la primera línia política si no acabava sent president del Govern, però això ha canviat i ara no és un escenari gaire probable. Des de Junts ja han matisat les seves paraules (el secretari general, Jordi Turull, va recalcar que el seu compromís polític "no cessarà mai") i cada cop són més els que esperen un pas endavant de Puigdemont, que podria acabar tornant a presidir Junts i també l'oposició del Parlament a partir d'aquesta tardor.

El pacte d'investidura a tres bandes entre el PSC, ERC i els comuns per fer president de la Generalitat el socialista Salvador Illa ha capgirat de ple el taulell polític i ha estat una galleda d'aigua freda per a Junts. La formació ha anunciat una oposició dura contra el "tripartit" i s'ha erigit en l'oposició independentista, però aquest dilluns l'executiva –ampliada amb diputats i senadors– ha decidit convocar un congrés extraordinari el cap de setmana del 27 d'octubre per redefinir el rumb del partit després del nou cicle polític, segons ha avançat El Nacional i ha confirmat l'ARA. L'últim congrés juntaire va ser el juny del 2022.

El full de ruta que Junts va remetre a la militància per debatre en la segona etapa del congrés del 16 i 17 de juliol incloïa per primer cop la possibilitat de sortir del Govern. “Junts plantejarà a les seves bases la possibilitat de continuar o no al Govern o prendre altres tipus d’iniciatives adequades a la situació” en funció de les conclusions de l’auditoria del pacte amb Esquerra, diu la ponència política que va coordinar Aleix Sarri.

En el congrés que Junts per Catalunya va celebrar a Argelers hi va haver dos candidats que no van obtenir el suport necessari de la militància per formar part de l'executiva: David Torrents, aspirant a secretari d'organització, i Ester Vallès, vocal de la direcció. Segons el reglament congressual, quan això passa el secretari general té la potestat de proposar un "nou candidat" per ocupar la secretaria d'organització, però Jordi Turull ha anunciat aquest dilluns que tornarà a plantejar a la militància els mateixos noms: Torrents, Vallès i també l'exdiputat Lluís Guinó per substituir l'exconseller Miquel Sàmper, que va dimitir de la candidatura perquè el seu càrrec públic és incompatible amb ser membre de la direcció d'un partit.

David Torrents s'esperava aquest dimarts a la tarda al vestíbul de l'hotel Ayre del carrer Casp de Barcelona. El regidor de Badalona i aspirant a secretari d'organització de Junts tenia previst entrar quan el cridessin en una de les sales de reunions on hi havia reunida la nova executiva de Junts en la seva primera trobada des del congrés d'Argelers. Fins i tot hi havia una cadira buida al costat del nou secretari general, Jordi Turull. Torrents –juntament amb la diputada Ester Vallès– no va obtenir els vots necessaris per entrar a l'executiva nacional, però aquest dimarts l'executiva havia de discutir si l'incorporava igualment com a proposta de Turull –li correspon a ell fer una proposta en un termini d'un mes– amb el suport de la presidenta del partit, Laura Borràs. Finalment, però, els membres de la direcció han decidit que de moment es quedarà fora: es farà una proposta i serà votada per la militància.

Dos anys després de la formalització com a partit polític, Junts per Catalunya dona el tret de sortida a una nova etapa que ja no tindrà ni Carles Puigdemont ni Jordi Sànchez al capdavant. Els dos màxims càrrecs orgànics del partit han fet un pas al costat perquè agafin la batuta Laura Borràs i Jordi Turull, que han estat escollits aquest dissabte a Argelers en una votació en què ha sortit reforçat l’exconseller, que s'ha imposat en vots a la presidenta del Parlament. Puigdemont, que ha estat rebut per les bases com una estrella del rock, ha demanat als nous capitans que no es desmarquin dels objectius fundacionals de Junts: "Se'ns ha de poder reconèixer, estiguem al govern o a l'oposició, com l'eina política que encara que ho tingui tot en contra es manté serena i útil per culminar el procés d'independència". Borràs li ha agafat el guant fent una crida a "recomençar" el Procés i "reconstruir" tots aquells errors que creu que ha comès l'independentisme des de l'1 d'octubre del 2017.

Junts obre una nova etapa amb un futur incert. El seu principal impulsor i president, Carles Puigdemont, ha decidit que no es presentarà a la reelecció en el congrés del partit el mes de juny, que se celebrarà el dia 4 a Argelers (Catalunya Nord), i dona així el tret de sortida de la cursa per escollir els nous màxims càrrecs orgànics de la formació: després de l'adeu de Jordi Sànchez, queda vacant la secretaria general i ara també la presidència. L'expresident de la Generalitat ho ha comunicat aquest dimarts el matí en una carta a la militància avançada per l'ARA, on expressa que el partit ha de tenir "una nova presidència" que "participi a fons en les decisions polítiques que calgui adoptar". Una manera d'admetre que ell fins ara no hi ha estat implicat: des de fa mesos Puigdemont s'ha centrat en el Consell per la República i no ha participat en les reunions de l'executiva ni en els consells nacionals, tot i que no s'ha pres cap decisió sense consultar-l'hi. En aquest text Puigdemont agraeix que se l'hagi respectat: "Poques formacions polítiques haurien tingut la generositat que ha tingut el nostre partit i que heu tingut vosaltres com a afiliats, en el respecte envers aquest compromís personal", afirma, i agraeix la "dedicació sense límits" de Jordi Sànchez al partit. Al ball de lideratges que s'obre ara, Puigdemont tampoc té intenció de posar-s'hi: no està previst que ungeixi ningú.

L'anunci de Jordi Sànchez que no es tornaria a presentar a la secretaria general ha canviat l'escenari del congrés de Junts, que s'ha de celebrar al juny. Si abans que ell fes un pas al costat es perfilava una aliança entre l'exconseller Jordi Turull i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per desbancar-lo, sense ell en l'equació aquest tàndem ha perdut part del sentit. Tant és així que ara s'han disparat les opcions sobre qui pot optar als màxims càrrecs orgànics del partit, i quan queden dos mesos per al conclave està encara tot obert. En aquest context, segons diverses fonts consultades, Turull i Borràs han mantingut contactes en les últimes hores per abordar els diferents escenaris que s'obren a partir d'ara. Per intercanviar quines són les preferències de cadascú i valorar si es necessiten l'un a l'altre o no.

La direcció de Junts per Catalunya està reunida a Sallent aquest diumenge i dilluns per posar negre sobre blanc a l'estratègia del partit. En una tancada de 48 hores volen respondre als diversos interrogants que tenen al davant, des de quan celebraran el congrés (si abans o després de les eleccions municipals del 2023, tot i que els estatuts preveuen que tocaria aquest estiu) fins a com abordar el cas de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, sobre la Institució de les Lletres Catalanes i el rumb en el procés independentista. Ara bé, la reunió, que ha començat aquest matí, s'ha trobat amb unes declaracions sobre la taula de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que han generat malestar en alguns sectors del partit. "Junts i el PSC a la Generalitat? No ens autoexclourem del terreny de joc, que és el que voldrien els nostres rivals polítics", ha dit la membre del Govern en una entrevista a Nació Digital, i ha remarcat que Esquerra ara ja pacta amb els socialistes a Madrid. Davant l'aval de Ciuró a una aliança amb el PSC a la Generalitat, la direcció ha decidit fer un comunicat a última hora d'aquest diumenge desautoritzant-la. "Junts no es planteja en cap cas acords de govern a la Generalitat amb partits que no formen part de la majoria independentista", ha expressat, a més de refermar-se en la "victòria del 52%" a les eleccions del 14 de febrer. I és que en diverses ocasions Ciuró afirma en l'entrevista que "el 52% són els pares", arran de la manca d'unitat entre Esquerra, Junts i la CUP.