Puigdemont anuncia que deixarà la política si no és president

El candidat de Junts per al 12-M assegura que tornarà a Catalunya el dia de la investidura encara que no guanyi les eleccions

4 min
Puigdemont durant l’acte de firma de l’acord 
de coalició per al 12-M.

BarcelonaCarles Puigdemont tornarà tant sí com no a Catalunya pel debat d'investidura posterior al 12-M. Ho farà tant si guanya les eleccions i té opcions de ser investit president com si no guanya, i en tots dos casos la seva intenció és participar en el debat al Parlament, segons ha assegurat aquest dimarts en una entrevista a RAC1 des de Perpinyà, la primera des que va anunciar la seva candidatura. Llavors, en un gran acte a Elna, va prometre que tornaria si tenia una majoria per "restituir" la seva presidència de la Generalitat, una aposta que ara ha decidit apujar, ja que també ha anunciat que si no pot ser president deixarà la política. "En absolut em veig de cap de l'oposició [...]. No puc fer política activa si no tinc la responsabilitat de la presidència", ha afirmat. I és que creu que tindria "poc sentit" tornar al Parlament per "controlar" un altre president o marxar a "escalfar una cadira" al Senat. Tampoc preveu acabar al consell d'administració d'una gran empresa.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En tot cas, el seu retorn no serà abans de l'aprovació definitiva de l'amnistia, prevista per a finals de maig. L'expresident de la Generalitat i eurodiputat, que s'acaba de traslladar a la Catalunya Nord per encarar la campanya de les catalanes, creu que la tornada s'ha de produir fora del context electoral perquè tingui "sentit institucional", una tesi que lliga amb la que vertebra la seva candidatura: que les eleccions del 12-M han de servir per restituir-lo com a president. "No pot ser un acte de provocació o una gamberrada", ha dit, i ha posat com a exemple el que suposaria travessar la frontera per fer-se "una selfie a Figueres".

Amb el convenciment que els tribunals faran mans i mànigues per intentar impedir l'aplicació de l'amnistia, Puigdemont també ha afirmat que està "absolutament convençut" que la seva citació al Tribunal Suprem al juny pel cas Tsunami quedarà en "paper mullat" quan entri en vigor la llei al maig.

Rebuig del cara a cara amb Aragonès: "Cal treballar braç a braç"

A l'espera que TV3 i Catalunya Ràdio es pronunciïn sobre si accepten la proposta de Junts de celebrar el debat a Perpinyà, es desinfla la possibilitat d'un debat a tres, amb Pere Aragonès i Salvador Illa, o un debat a dos amb el president de la Generalitat. Puigdemont ha rebutjat totes dues opcions: la primera, perquè creu que tindria "poca rellevància"; la segona, perquè considera que amb Aragonès hi ha de treballar "braç a braç", no debatre-hi "cara a cara". Per contra, s'ha ofert per debatre amb el president espanyol, Pedro Sánchez, o fins i tot amb ell i el cap de files del PP, Alberto Núñez Feijóo "per parlar de les qüestions que afecten la vida dels catalans" amb qui té "capacitat de prendre decisions". "Tindria molt més sentit", ha dit, i ha assegurat que durant la negociació de la investidura va arribar a "acordar" amb Sánchez una reunió a Brussel·les o Estrasburg que no es va produir.

El cop de porta de Puigdemont a un cara a cara amb Aragonès ha fet saltar la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà: "Qui no vulgui debatre és probablement perquè no té les propostes per posar-les sobre la taula", ha dit en declaracions aquest dimarts. Des de TV3, Aragonès ha tornat a reiterar la seva disponibilitat per fer un cara a cara a Perpinyà i ha retret a Junts haver assenyalat Esquerra per apostar per la via de la negociació a la qual Puigdemont s'ha acabat sumant. "Quan han tingut l'oportunitat de tenir un paper en la negociació, han canviat de criteri", ha afegit.

Els vots d'Aliança Catalana?

Sigui com sigui, una de les incògnites de les eleccions és si l'independentisme revalidarà la majoria al Parlament i si el quart espai hi tindrà alguna incidència. Puigdemont ha insistit que vol guanyar les eleccions "per reconstruir" la majoria independentista de l'octubre del 2017, precisament quan hi ha rècord a les urnes de candidatures partidàries de l'estat propi, amb fins a set paperetes. Una és la d'Aliança Catalana, la formació d'extrema dreta de Sílvia Orriols, de la qual el candidat de Junts ha evitat rebutjar els vots per ser investit president. "És una qüestió que ara no ens hem plantejat", s'ha limitat a dir. A banda, Puigdemont ha admès el seu desacord amb el projecte de Clara Ponsatí i Jordi Graupera –Alhora–, molt crítica amb l'expresident. De fet, ha recordat que Ponsatí no ha dimitit com a eurodiputada de Junts malgrat presentar-se amb una altra candidatura i s'ha mostrat decebut amb la seva actitud.

El PSC en critica el "personalisme"

Al PSC no han agradat les paraules de Puigdemont, a qui ja fa temps que acusen de caure en "lògiques personalistes" i ancorades en el passat. Avui hi ha tornat a insistir la número 2 socialista, Lluïsa Moret, que ha reivindicat els "projectes col·lectius" enfront de lideratges com el del candidat de Junts. El mateix Illa va explicar la setmana passada que no manté cap tipus de contacte amb Puigdemont –sí que en té amb Junts com a partit–. "Soc home de projectes col·lectius, no de lideratges messiànics", va dir. A l'altra banda, el PP català torna a marcar distàncies amb Junts, a qui Feijóo va allargar la mà per ser investit. En un col·loqui a Madrid, Alejandro Fernández ha reiterat que té "molt clar" que no té "res a parlar amb pròfugs colpistes". "És de Barri Sèsam [...]. El que tenim davant és gent nacionalpopulista amb un discurs supremacista", ha dit.

stats