Rècord a última hora de llistes independentistes pel 12-M

BarcelonaFins a set llistes independentistes hi haurà a les eleccions del 12 de maig, una més que el 2021, quan es va assolir el màxim històric. Més enllà de Junts, ERC i la CUP, tres candidatures més presentaran batalla al Parlament. Parlem d'Alhora, Aliança Catalana (AC) i el Front Nacional de Catalunya (FNC), que han aconseguit les 6.000 signatures aproximadament que necessitaven per poder concórrer-hi. I a última hora, Convergents ha anunciat que ha aconseguit els avals necessaris per presentar-se a Tarragona. D'aquesta manera, a la pràctica, hi haurà set llistes independentistes. De fet, segons ha pogut saber l'ARA, el Front tampoc es presentarà a Girona, on curiosament Sílvia Orriols, que es va escindir d'aquest partit, serà la candidata d'AC.

No ha aconseguit reunir els avals Solidaritat Catalana per la Independència (SI), que aquest diumenge comunicava que només tenia unes 3.500 firmes. I hi hauria hagut una novena llista si els socis de l'ANC haguessin avalat la llista cívica i aconseguit la proesa d'assolir en tres setmanes les gairebé 58.000 firmes que es requereix a qualsevol agrupació d'electors. Se superarà, per tant, el rècord de candidatures independentistes.

Als anteriors comicis ja hi va haver sis candidatures i n'hi podria haver hagut una altra si Solidaritat no s'hagués integrat finalment a Junts. A banda de les tres forces amb representació al Parlament, el PDECat, Primàries i el FNC van presentar llista. La formació hereva de CiU va ser qui va obtenir millors resultats i va fregar el 3% dels vots (gairebé 78.000) i un 2,72%. Primàries, que ara s'ha abocat amb Alhora, només en va obtenir 6.000 i el Front, en el seu debut, 5.000.

El desencís amb la paràlisi del Procés explica aquesta eclosió de candidatures perquè el 2017 només es van presentar les tres grans forces i el 2015 Junts pel Sí, la coalició entre CDC i ERC, va aplegar formacions com Solidaritat, Reagrupament i Estat Català, i només va tenir la CUP de competència. En un escenari d'unitat i esperança i posteriorment de repressió, no hi havia descontentament entre les bases independentistes i plantejar un quart espai no estava sobre la taula.

La disputa pel tercer espai independentista

Abans dels anys àlgids del Procés, el tercer espai independentista és el que estava en disputa amb ERC i CDC com a únics actors sobiranistes. El 2012, la CUP va acordar presentar-se per primer cop al Parlament i hi va irrompre amb tres diputats (3,4%), desbancant Solidaritat, que amb menys de 50.000 vots es va quedar lluny del percentatge necessari (1,2%) per mantenir-se a la cambra. Dos anys abans, SI havia estat la victoriosa en la seva pugna amb Reagrupament, en unes altres eleccions amb quatre formacions independentistes si comptem que CDC ja feia el trànsit cap al sobiranisme i ERC ja ho era des dels anys 90.

De fet, Esquerra va ser l'única candidatura independentista el 2006 i a les dues anteriors eleccions només Estat Català va decidir presentar-s'hi. El partit fundat per Francesc Macià va obtenir 1.890 vots el 2003 i 1.774 el 1999 amb un irrisori 0,06 total. El 1995, en canvi, ERC no va tenir cap oponent dins l'independentisme, a diferència del 1992, quan un sector de l'esquerra independentista va impulsar Catalunya Lliure (CL) en resposta a la integració de molts dels seus membres, alguns de Terra Lliure, a les files republicanes i a la reconversió d'ERC en un partit pròpiament independentista. CL va obtenir només 5.241 vots (0,2%).

Tant a les eleccions del 1988 com a les del 1984 no hi va haver llistes independentistes, però sí a les primeres des del restabliment de la democràcia. El 1980, els electors independentistes van poder triar entre dues candidatures que no es van posar d'acord: Nacionalistes d'Esquerra de Jordi Carbonell i el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) de Lluís Maria Xirinacs. Els primers van obtenir 44.798 vots (1,6%) i que els segons 14.077 vots (0,5%).