Espanya i Israel estan a punt de trencar les relacions diplomàtiques després que Jerusalem hagi retirat la seva ambaixadora a Espanya. El motiu és l’enuig del govern de Netanyahu perquè ahir Sánchez hi va tornar. En una entrevista a TVE va dir que dubtava seriosament que Israel estigués complint el dret internacional humanitari en la invasió de Gaza en resposta als atacs terroristes de Hamàs en territori israelià del 7 d’octubre. Plou sobre mullat, perquè Sánchez fa pocs dies va parlar de reconèixer l’estat palestí. 

Barack Obama es va atrevir a cantar Sweet home Chigaco davant del mateix Mick Jagger; és ben sabut que Bill Clinton tocava el saxo; i de manera no gaire maldestra, Richard Nixon fins i tot va asseure's a tocar el piano per a un programa de televisió, en directe, el 1963… I ara no un altre president com Joe Biden, sinó el seu secretari d'Estat, Antony Blinken, ha mostrat les seves habilitats com a guitarrista en públic i en directe en una nova iniciativa que ha qualificat de diplomàtica. Dimecres a la nit va mostrar el seu perfil d'estrella de rock mentre tocava i cantava Hoochie Coochie Man, de la llegenda nord-americana del blues Muddy Waters.

Deu minuts de reunió informal cara a cara entre els responsables d'Exteriors dels Estats Units i Rússia, Antony Blinken i Serguei Lavrov. Sense foto, sense comunicat, sense res. Però és un primer pas. D'alguna manera cal començar a teixir una via diplomàtica per a una futura pau. Entreobrir portes, començar a parlar, a distendre: aquesta és la feina política que toca fer. L'objectiu primer, evitar que hi hagi més morts civils. L'objectiu segon, evitar morts de cap mena, és a dir, un alto el foc. L'objectiu tercer, l'acord de pau. Ara mateix queda lluny, la pau, però hi comença a haver tímids signes d'un canvi d'atmosfera. La data simbòlica d'un any de guerra està donant pas a iniciatives des de diversos entorns, començant pel pla xinès i seguint pel paper de l'Índia com a amfitriona del G-20, on s'ha produït la citada trobada. La inestabilitat econòmica mundial fruit de la guerra no interessa ningú, ni a Europa ni a Rússia, ni als Estats Units ni a la Xina. Ara mateix, tots els grans hi surten perdent. I se n'està ressentint una altra guerra cabdal per a la humanitat: la lluita contra la crisi climàtica.

Incursió. Si alguna cosa sap fer Donald Trump és parlar amb imperatius, en majúscules i amb exclamacions: del seu “Nosaltres CONSTRUIREM EL MUR” a Twitter, a l’“ABATEU EL GLOBUS” escrit divendres al seu lloc web Truth Social, hi ha el fil conductor de l’estridència que encén des de fa temps qualsevol debat polític als Estats Units. Però això, la incursió d’un globus espia xinès (o d'investigació meteorològica, segons Pequín) sobre el cel de Montana no només torpedina encara més la ja malmesa relació entre els Estats Units i la Xina, sinó que furga en la confrontació permanent que viuen demòcrates i republicans.

Els Estats Units i el Marroc sempre han estat aliats estratègics, però últimament Rabat ha guanyat punts en les prioritats de la Casa Blanca: la "normalització" de relacions amb Israel i l'impacte de la guerra a Ucraïna han enfortit l'aliança. Ho demostra la visita del cap de la diplomàcia nord-americana, Antony Blinken, aquest dilluns i dimarts al Marroc.