Israel crida a consultes l'ambaixadora a Madrid i eleva el xoc diplomàtic amb Espanya

Madrid"Amb les imatges que estem veient i amb el nombre creixent sobretot de nens i nenes que estan morint, tinc veritables dubtes que Israel estigui complint el dret internacional humanitari". Aquestes paraules del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pronunciades aquest dijous al matí a TVE, han provocat un nou xoc diplomàtic entre Espanya i Israel. Aquest cop la reacció del govern liderat per Benjamin Netanyahu suposa una escalada en el que ja és el principal conflicte diplomàtic entre els dos estats des de fa anys. Israel ha decidit cridar a consultes la seva ambaixadora a Madrid, Rodica Radian-Gordon, el que a la pràctica suposa una retirada temporal. "Repeteix acusacions infundades", ha justificat el ministre d'Afers Estrangers israelià, Eli Cohen, a la xarxa social X sobre el posicionament de Sánchez que els ha fet enfadar de nou.

Encara que no sigui una retirada definitiva, la decisió d'Israel de cridar a consultes la seva ambaixadora a Madrid fent-la tornar a Jerusalem sense especificar fins quan incrementa la duresa de la protesta israeliana en l'àmbit diplomàtic. Ara bé, fonts del govern espanyol minimitzen la crisi diferenciant la magnitud d'ambdós moviments: "La crida a consultes, per molt que equivalgui a la pràctica a una absència temporal de l'ambaixador, té un significat molt diferent del de la retirada definitiva d'un ambaixador perquè trenques relacions diplomàtiques", sostenen.

En aquest sentit, el professor de relacions internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Eduard Soler, explica que aquest pas seria el "segon graó" d'una crisi diplomàtica. Encara pot escalar més: un tercer graó seria posar condicions per al retorn de l'ambaixadora i un quart el trencament de relacions diplomàtiques, que Soler veu "inversemblant". Aquesta mena de decisions són "extraordinàries", però alhora "pràctiques habituals" quan hi ha una crisi diplomàtica, explica l'expert en Orient Mitjà i política exterior espanyola, que recorda que s'exerceix també des de la "coerció". "La diplomàcia té aquests diferents llindars", apunta.

Aquesta "gradualitat" en l'escalada del conflicte diplomàtic es percep repassant les últimes setmanes: va empitjorar notablement fa una setmana arran de la visita de Sánchez al Pròxim Orient, acompanyat del seu homòleg belga, Alexander De Croo. Des d'Israel i davant del mateix Netanyahu, el cap de l'executiu espanyol va denunciar la mort de menors pels bombardejos a la franja de Gaza i, en una altra compareixença des del pas fronterer de Rafah entre Egipte i Gaza, va obrir la porta a reconèixer l'estat palestí al marge del que faci la Unió Europea. La reacció d'Israel va ser convocar els ambaixadors espanyol i belga "per a una dura conversa de reprimenda" –el que seria un "primer esgraó", en paraules de Soler–. "Condemnem les declaracions dels caps de govern d'Espanya i Bèlgica, que donen suport al terrorisme", va dir Cohen en un comunicat.

Fonts del PP ja han criticat la "irresponsabilitat" amb la qual creuen que Sánchez ha abordat aquesta crisi. "Demostra que el president del govern s'ha entestat a danyar les relacions amb Israel, en el pitjor moment per al país hebreu", lamenta el partit liderat per Alberto Núñez Feijóo. Per contra, Sumar ha demanat respondre amb contundència. En un missatge a X, la formació de Yolanda Díaz demana al soci majoritari de la coalició que cridi "ja" a consultes l'ambaixadora espanyola a Israel. "No podem permetre que Netanyahu amenaci el govern progressista mentre massacra civils", afirma Sumar.

L'expert en relacions internacionals de la UAB apunta a diverses hipòtesis per interpretar el moviment israelià. D'una banda, podria ser una manera de "desarticular" una possible adhesió d'altres països a un possible reconeixement simultani de l'estat palestí. La crida a consultes pot ser per "intentar augmentar la percepció de costos que pogués tenir aquesta decisió". L'altre plantejament podria ser un intent "d'afectar la política domèstica". "Israel és conscient de l'alt nivell de crispació política i sap que el gest serà utilitzat per l'oposició per tractar de debilitar el govern en els seus primers passos", reflexiona.

Soler creu que per poder interpretar quina és la veritable intencionalitat d'Israel caldrà veure en els pròxims dies si la crida a consultes "es perllonga en el temps", si es fa amb altres països que hagin expressat posicionaments similars, com Bèlgica, o es limita únicament a Espanya i també si hi ha "alguna mena d'acostament visible entre Israel i l'oposició espanyola". El professor recorda el precedent de la crisi diplomàtica amb Algèria fa un any i mig pel gir de Sánchez sobre el Sàhara Occidental, que va provocar la crida a consultes de l'ambaixadora algeriana a Madrid. Algèria va trigar 18 mesos a posar un nou ambaixador a la capital espanyola –a principis d'aquest mes– i, prèviament, els mateixos mitjans algerians havien exposat "càlculs" sobre com restablir relacions si el 23-J guanyava la dreta. "De moment és una advertència", conclou Soler.