36 hores de caos: la cursa per un alto el foc a l'Iran

El president dels Estats Units, Donald Trump, estava assegut darrere l'escriptori Resolute dimarts al vespre, després de la seva amenaça de “matar tota una civilització” si l’Iran no reobria l’estret d’Ormuz abans de les 20 hores. Trump va enumerar els ponts i les centrals elèctriques que estava disposat a atacar i va advertir que seria culpa del govern iranià si els atacs causaven víctimes. Després de veure imatges de civils al voltant d’aquestes infraestructures, va qualificar els líders iranians de “malvats” per posar persones innocents en perill.

A mitja tarda, el primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, va publicar un missatge a les xarxes socials sobre un possible acord entre Washington i Teheran. Poc després, l'acord, negociat precipitadament per governs mediadors, inclosos el Pakistan i la Xina, arribava a Trump, que buscava una sortida a una guerra que als Estats Units és profundament impopular. La volta d’honor va ser immediata: el secretari de Defensa, Pete Hegseth, i el general Dan Caine, cap de l’estat major conjunt, van assegurar que s’havien assolit tots els seus objectius militars, i Hegseth ho va qualificar de “victòria històrica i aclaparadora”. Però menys d’un dia després, la treva ja mostrava signes d’esquerdes per la manca d’objectius compartits.

El cas és que, després de 36 hores de girs diplomàtics, Trump es troba, en certa manera, gairebé on havia començat. La situació de l’estret d’Ormuz és incerta, tot i que ha estat el motiu de fons de l’ultimàtum apocalíptic del president dels Estats Units, i el destí de l’urani enriquit de l’Iran continua sense resoldre’s. Ara Trump i els seus assessors observen de prop si l’estret es manté obert. Si no és així, un alt funcionari ha dit que l’acord es desintegrarà.

Una amenaça desencadena el pànic generalitzat

Dilluns les converses avançaven i el líder suprem iranià semblava disposat a negociar. En paral·lel, el Pakistan continuava mediant entre l’Iran i els Estats Units per aconseguir un alto el foc i guanyar temps per a negociacions de pau més àmplies. Però dimarts al matí Trump va llançar la seva amenaça pública d’aniquilar l’Iran, un missatge que Teheran també havia rebut en privat a través del Pakistan.

Els líders iranians van trencar les converses i van suspendre el contacte amb Washington. Funcionaris iranians van publicar missatges de desafiament a les xarxes socials, convençuts que tenien avantatge pel control de l’estret d'Ormuz. “L’Iran ha guanyat clarament la guerra i només acceptarà un desenllaç que consolidi els seus guanys i estableixi un nou ordre de seguretat a la regió”, va dir Mehdi Mohammadi, assessor del president del Parlament iranià.

A l’Iran el pànic es va estendre entre la població civil a mesura que s’acostava el termini de Trump per atacar centrals elèctriques. “Vam comprar una nevera portàtil i blocs de gel, per si perdíem l’electricitat i la nevera deixava de funcionar”, deia la Nazy, una resident de Teheran. Desenes de milers de persones van fugir cap a la costa del mar Caspi, fet que va provocar embussos tan grans que la policia va tancar la carretera de muntanya a tot el trànsit excepte als que sortien de Teheran cap al nord.

Als Estats Units, mentrestant, aliats de Trump li van demanar que moderés el seu missatge bel·licós, mentre que altres expressaven l’esperança que no complís realment la seva amenaça. 

Negociacions frenètiques

Amb les converses a punt de col·lapsar, es van intensificar els esforços diplomàtics. El Pakistan va parlar amb dirigents iranians, amb el suport de Turquia, Egipte i Qatar. Finalment, la Xina va desbloquejar la situació i va pressionar l’Iran perquè acceptés un alto el foc i obrís temporalment l’estret d’Ormuz. 

Poc després de les 17 h, el cap de l’exèrcit pakistanès va comunicar a Trump que l’Iran acceptava la proposta. El president dels EUA va dir que ell també acceptava la proposta i informava el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, d’un alto el foc de dues setmanes. 

Un acord fràgil comença a esquerdar-se

A les 18.32 h, Trump va anunciar a Truth Social la suspensió dels bombardejos durant dues setmanes per negociar un acord de pau. A les 19.50 h, el primer ministre pakistanès va anunciar que l’alto el foc s’aplicava “a tot arreu, inclòs el Líban”. L’endemà, però, Trump va qualificar el conflicte entre Israel i Hezbollah d’“enfrontament separat”, mentre Israel llançava l’ofensiva aèria més gran al Líban des de l’inici de la guerra.

Els Estats Units es van negar a detallar públicament els termes de l’acord i van criticar una proposta iraniana de 10 punts. “Literalment va ser llençada a les escombraries”, va dir la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt. Tot i això, es va anunciar un viatge al Pakistan de J.D. Vance, Steve Witkoff i Jared Kushner, per reunir-se amb representants iranians, en el que seria el contacte de més alt nivell entre els dos països des del 1979. Poc després, però, l’Iran va acusar els Estats Units de violar l’acord i va qualificar la treva i les negociacions d’“irracionals”, i va citar els atacs israelians al Líban, la incursió d’un dron en l’espai aeri iranià i l’oposició nord-americana a l’enriquiment nuclear.