Visita al futur de la tercera guerra del Golf

Enviat especial a Dubai (Emirats Àrabs Units)L’endemà de la nit en què s’havia d’aniquilar tota una civilització, un home-robot i un gos-robot feien tombarelles a Dubai. Els turistes els fotografiaven mentre esperaven per entrar al futur. El futur ha fet molt de vertigen aquests dies als països del Golf. El futur incert del Golf encara fa vertigen.

La civilització que havia de morir no era aquesta. Era la de l’altra banda del mar, la persa, els 93 milions de persones que viuen a l’Iran. “Tota una civilització morirà aquesta nit, sense que es pugui tornar a recuperar”, havia dit Donald Trump. La Casa Blanca havia promès l’infern si els aiatol·làs no reobrien l’estret d’Ormuz. L’infern no ha arribat: el Pakistan va mediar per aconseguir una treva de dues setmanes. Uns pocs petroliers van creuar ahir les aigües precioses d’Ormuz. Els Estats Units exhibien el gest com una victòria militar. Sobre el paper, semblava una gran reculada dels americans. Part de la civilització persa, ben viva, sortia al carrer per cantar també victòria militar. El règim sortirà reforçat de la guerra de Trump?

Els robots del Museu del Futur de Dubai acabaven la funció i un gran ascensor obria les portes. “Benvinguts al futur”, deia una veu artificial. L’ascensor pujava i simulava un viatge a l’espai exterior. Les portes es tornaven a obrir. Una altra veu, aquesta d’una treballadora de carn i ossos, explicava el paisatge: “Som a 600 quilòmetres de la Terra. Aquí experimentareu com seria viure a l’espai si la situació a la Terra fos massa complicada”. La treballadora parlava de la crisi climàtica. La treballadora hauria pogut parlar de l’acumulació de guerra, de la imprevisibilitat de Trump, de la geopolítica de segle XIX en temps d’armament nuclear. 

“L’espai exterior està fet a prova de Trump?”, preguntava un turista polonès. La guia obviava el comentari. El grup de turistes era molt reduït. Calculadores com la del World Travel & Tourism Council han sentenciat que les bombes han fet perdre uns 515 milions d’euros al dia a les economies del Golf. En condicions de pau, cal fer cua per entrar a les principals atraccions de Dubai. En condicions de guerra, l'entrada és immediata.

Es feia difícil ahir interpretar el futur. Les capitals del món celebraven el pacte, perquè, efectivament, ha evitat una escalada infernal. Però el pacte presentava esquerdes, i aviat es veia fràgil: el tràfic a Ormuz era mínim i Teheran decidia interrompre'l a la tarda; Israel s'acarnissava amb el Líban llançant 160 bombes en deu minuts; Teheran continuava bombardejant les monarquies del Golf. Les capitals àrabs temen que, igual que Beirut, hagin quedat fora de l’acord temporal d’alto el foc. Les capitals àrabs no deuen estar gaire contentes amb Washington: van insistir fins a l’últim minut perquè la Casa Blanca, el seu aliat, no iniciés la guerra contra l’Iran i ara podrien sentir-se abandonades davant d'un Teheran envalentit.

“Senyor, li pot fer qualsevol pregunta i l'hi contestarà”, em deia un altre treballador del Museu del Futur de Dubai. 

La pregunta l'havia de fer a un robot que parlava. L’androide era el gran atractiu d’una sala que simulava com seran les ciutats de demà: taxis voladors, cotxes sense conductor i roba que s’adapta a la temperatura exterior. En un vídeo, es projectava el Dubai del futur. El cel estava ple de drons que et porten la compra a casa. Uns altres drons, els iranians, els de la guerra, ja han patrullat el cel de la ciutat del luxe. Durant aquestes cinc setmanes de guerra, han arribat a sobrevolar el Burj Khalifa, el gratacel més alt del món i símbol dels Emirats. 

El treballador m’insistia que li fes una pregunta al robot.

–Segons la premsa, qui ha guanyat amb l’alto el foc a l’Iran?

–Em sap greu, no tinc accés a informació en directe. No puc contestar aquesta pregunta.

–Qui és Donald Trump?

–Donald Trump és un home de negocis, un personatge de televisió i va ser el 45è president dels Estats Units.

El futur està desactualitzat.

Dalí i Picasso a Teheran

Hores abans de l’ultimàtum, els governs del Golf tenien una gran por: que l’infern de Trump sobre Teheran es convertís en l’infern dels aiatol·làs sobre les seves ciutats. Des del 28 de febrer, l’Iran ha bombardejat cada dia les petromonarquies en un intent d’afegir més pressió internacional a la Casa Blanca. Més que les bombes –la immensa majoria interceptades per uns sistemes de defensa que han sorprès el món–, la preocupació de la regió és la supervivència del seu eslògan: oasis de pau i estabilitat garants de la prosperitat econòmica. El dia es despertava amb alleujament, però l’onada de bombardejos d'ahir, amb l’alto el foc temporal ja en vigor, desconcertava les capitals pèrsiques.

La primera reacció de la monarquia emiratiana a la treva era positiva. “Hem triomfat en una guerra que sincerament volíem evitar. Ens hem imposat gràcies a una defensa nacional èpica que ha salvaguardat la sobirania i la dignitat davant d’una agressió traïdora”. La guerra ha fet créixer l’orgull de país.

Hores després, el ministeri de Defensa dels Emirats comunicava l’ofensiva “flagrant” de Teheran amb el llançament de 17 míssils i 35 drons. En total, els aiatol·làs han llançat 560 míssils i 2.256 drons contra territori emiratià des que va començar la guerra, una mitjana de 72 projectils al dia. No queda clar perquè el regne dels Emirats s’ha convertit en el país més atacat de la regió.

L’estampa ahir al vespre al lluminós cor de Dubai era idèntica a la de la nit anterior, hores abans que vencés l’ultimàtum: carrers, centres comercials i restaurants bastant plens. Alguns gratacels premiaven els vianants amb espectacles de làsers de colors. La població conviu amb total normalitat amb la guerra, que gairebé no se sent, que gairebé no es veu. La majoria de la gent prefereix no parlar de la guerra.

El Museu del Futur tampoc parlava de guerra.

"No teniu cap mostra de com serà l'armament del futur?", preguntava a un dels guies. Deia que no, que ni rastre. El museu s'imagina un món en pau. Les grans ciutats del Golf, i especialment Dubai, s'havien concebut per a un futur també sense guerra.

A l'altra banda de mar i de guerra, el museu més important de Teheran no és del futur. És d’art contemporani. Hi ha obres de Picasso, Van Gogh, Warhol, Dalí, Monet o Matisse. Abans de la Revolució Islàmica de 1979, als anys 60 i 70, durant el regnat del xa, l’Iran va invertir insistentment en art internacional i va comprar obres rellevants del mercat occidental. El museu obre cada dia de deu del matí a cinc de la tarda. No hi ha obres de l’edat de pedra, que és el futur que els va prometre Donald Trump.