Més de 250 morts al Líban en un dia: "En pocs segons, tot ha canviat"

BeirutCap a les dues del migdia, mentre un sol tebi il·luminava la Corniche, el passeig marítim de Beirut, i centenars de beirutins passejaven al costat del mar després de dies de tensió, el cel s'ha trencat en un estrèpit. En uns minuts, un seguit d'explosions i el sobrevol de caces han convertit una tarda que molts esperaven poder aprofitar en una tarda de confusió i de por. El que al matí alguns interpretaven com un indici de pausa, després de l'anunci d'un alto el foc de dues setmanes entre els Estats Units i l'Iran, s'ha transformat en l'ofensiva aèria més gran al Líban des de l'inici de la guerra.

Els bombardejos han començat gairebé simultàniament a Beirut, la vall de la Bekaa i el sud del país. En menys de deu minuts les forces de defensa d'Israel han llançat més de cent atacs aeris. Les xifres oficials parlen d'almenys 254 morts i 1.165 ferits en un sol dia per l'onada d'atacs simultanis a tot el país. A Beirut s'han comptabilitzat 92 morts i 742 ferits.

La resposta dels civils que han quedat atrapats o han arribat a veure'n els efectes ha estat visceral. “Estàvem caminant, era un dia assolellat i, de sobte, hem sentit explosions molt seguides… Ha estat com si tot passés alhora”, diu la Rana, de 28 anys, que intenta recompondre la rutina mentre camina per un carrer secundari. "Ningú sabia on anar, si quedar-se o buscar un refugi. Ha estat confús".

L'Ahmed, un corredor habitual de la Corniche, recorda: "Pensàvem que l'alto el foc podria significar alguna cosa aquí... Però ha estat al revés. Ha estat pitjor. En pocs segons, tot ha canviat".

L'onada d'atacs ha tingut lloc en un context de tensió sostinguda. Hores abans l'anunci d'un acord d'alto el foc entre els Estats Units i l'Iran havia generat una barreja d'alleujament i de cautela a Beirut i altres ciutats libaneses, on la població ja havia experimentat un mes de violència intermitent. Tot i això, des de Tel-Aviv s'ha deixat clar que aquest alto el foc no inclou el front libanès. Per a les autoritats israelianes, l'amenaça de Hezbollah continua i exigeix pressió constant, sense treva.

Poc després de l'inici dels bombardejos, Avichay Adraee, portaveu de l'exèrcit israelià, ha afirmat que Hezbollah s'havia traslladat al nord de Beirut i a zones mixtes de la ciutat i ha acompanyat el seu missatge amb un mapa de tot el Líban tenyit de vermell, insinuant que els atacs podrien expandir-se.

Bombardejos a tot el país

Mentre els atacs continuaven, Beirut i altres regions lidiaven amb les conseqüències. Al sud, en localitats com Nabatieh i Tir, diverses cases han estat destruïdes o seriosament danyades, cosa que ha deixat famílies sense refugi ni pertinences. A la Bekaa, carreteres i poblets han quedat marcats per impactes que han obligat comunitats senceres a refugiar-se en espais improvisats. En molts d'aquests llocs, habitants asseguren que no han rebut avís previ, cosa que ha elevat el nombre de víctimes i ha aprofundit la sensació d'indefensió.

El pes de la violència colpeja sense distinció, amb més d'1,2 milions de persones desplaçades internament des de l'inici del conflicte, obligades a abandonar repetidament casa seva davant de cada ordre d'evacuació o de cada bombardeig.

A les zones urbanes, hospitals saturats treballen a capacitat màxima, amb passadissos improvisats per atendre els ferits. Famílies senceres s'han vist obligades a improvisar refugis en aparcaments, mesquites o edificis abandonats, mentre que la manca d'electricitat i aigua potable complica encara més la vida quotidiana.

"Violació flagrant del dret internacional"

El president libanès, Joseph Aoun, ha condemnat l'ofensiva com una “violació flagrant del dret internacional i de la sobirania libanesa” i ha sol·licitat a la comunitat internacional mesures concretes per frenar els bombardejos i protegir els civils. Aoun ha demanat mecanismes efectius que garanteixin la integritat territorial i ha subratllat que la continuïtat de les operacions aprofundeix una crisi humanitària ja greu. Organitzacions humanitàries han alertat sobre la saturació dels hospitals, l'escassetat de productes mèdics i la necessitat urgent de corredors segurs per evacuar els ferits i traslladar els desplaçats.

La destrucció d'infraestructures, la interrupció de serveis essencials i la por constant han erosionat la vida comunitària. A moltes parts del Líban la guerra ha deixat un paisatge de vida suspesa, comerços tancats, escoles buides i mercats desolats, on la normalitat sembla cada cop més llunyana.

El dia de més violència des de l'inici del conflicte deixa clares dues coses: que l'ofensiva israeliana, concebuda per debilitar Hezbollah, ha escalat fins a impactar directament la població civil a tot el país, i que les esperances que una treva regional pogués refredar les hostilitats al front libanès s'han vist frustrades. La guerra ja no és intermitent sinó constant, amb atacs simultanis que col·lapsen la infraestructura civil i sanitària.

A Beirut, el sud i la vall de la Bekaa, els ciutadans busquen recompondre's després dels impactes, les pèrdues i els desplaçaments. Mentre els governs negocien i els exèrcits defineixen els seus objectius, és la societat libanesa la que paga el cost més alt, atrapada en un conflicte que no respecta fronteres internes ni la línia entre civils i combatents.