Francesca Albanese: "Vull creure que podem veure Netanyahu jutjat en un tribunal internacional"

La relatora de les Nacions Unides per Palestina, Francesca Albanese, és una de les veus que ha denunciat amb més contundència el genocidi a Gaza. Els seus informes han servit per assenyalar no només les atrocitats comeses els últims anys a la Franja, sinó les complicitats de tercers països i empreses que s'enriqueixen de la situació al Pròxim Orient. Publica 'Cuando el mundo duerme' (Galaxia Gutenberg), un recorregut a través de 10 converses que transiten entre el discurs íntim i polític, i miren de respondre preguntes clau sobre impunitat, resistència, guerra i pau.

Com definiria la situació avui a Gaza?

— Apocalíptica, de destrucció total. Israel ha creat les condicions per impedir una vida digna. Sense sostre, amb tendes improvisades, sense accés a una atenció mèdica adequada… I el que a la gent li costa més entendre és que la il·legalitat d’aquesta situació és estructural. Israel no té autoritat legal per fer el que fa (tampoc per estar a Cisjordània) fins i tot en una guerra hi ha normes. Però això no és una guerra, Israel els palestins no són un enemic a derrotar, sinó un poble a aniquilar.

Què ens diu això de l'ONU?

— Que es troba en una situació difícil. L'ONU està acorralada, sense unitat és cada cop més irrellevant. De fet, ja només parlem de la Junta de Pau, ni tan sols sentim a parlar de l’ONU, i això ens hauria de fer reflexionar perquè confirma el que fa temps que diem: Israel i els Estats Units estan abandonant el sistema internacional que es va crear després de la postguerra, se’n està definint un de nou. I no entenem la gravetat i les implicacions que té això.

Si la presència d’Israel es declara il·legal, però continua. Si hi ha un tractat contra el genocidi, però es comet un genocidi. Existeix encara el dret internacional?

— La llei existeix, però es viola. Podem qüestionar-ne l'eficàcia, perquè la llei queda anul·lada quan no hi ha voluntat política, i no obstant això, el dret hi és. El fet que es violi i s'anul·li no vol dir que no existeixi. Hi ha qui creu en la recerca de la pau basada en el dret internacional, i qui pensa que la força és suficient. Però hi ha una conquesta dels drets humans que es manifesta amb el constitucionalisme posterior a la Segona Guerra Mundial i són drets que es van codificar a escala internacional. Països com Espanya o Itàlia han patit un feixisme violent, alguns ho recorden, i lamentablement a alguns llocs, també d’Europa, estem tornant a determinades formes d’autoritarisme. 

Per què és tan difícil imposar sancions a Israel? Pel lobby israelià?

— Va més enllà. Hi ha un concepte que fa temps que expresso, però que potser s’entén millor ara amb l’escàndol del cas Epstein. Crec que de vegades ens confon la idea de l’estat. No crec que els estats tinguin un poder absolut, en cadascun d’ells hi ha un poder que no opera de manera visible. És on es concentra el poder financer, econòmic, militar, tecnològic, el poder dels lobbies… i són aquests els que estan per sobre de la llei. I és aquest sistema el que no permet que la llei s'apliqui de manera igual per tothom. 

Com es relacionen aquests poders?

— Existeix una connexió d’interessos entre aquests homes, com demostra el meu informe: "De l'economia de l'ocupació a l'economia del genocidi". Hi apareixen bancs, grans centres d’interès, i formen una xarxa on la religió no és l’element fonamental, sinó la ideologia supremacista que veu alguns com a superiors als altres. I en el fons d’aquesta idea el que trobem és que hi ha grups que son assassinables, destruïbles. Què hauria passat si als isralians els hi haguessin fet una dècima part del que els israelians han fet als palestins? Hi hauria segurament una guerra mundial a la regió. 

Ha rebut amenaces, s’han cancel·lat conferències seves per pressions polítiques a diversos llocs, com universitats d’Alemanya. Té por?

— Sí, és clar que tinc por. La repressió de la llibertat acadèmica i d'expressió és típica d'un retorn a mètodes autoritaris. I la repressió sempre es converteix en metòdica quan el poder està en mans d’aquells que creuen que poden governar per sobre de la llei o malgrat la llei. Això és el que estem veient el mateix. I la por hi és, sí, però també intento que no em controli, perquè em fa més por el món que s’albira si no aturem aquesta falta de respecte per la llei que s'ha convertit en un sistema. Això m'espanta molt més que la meva situació individual. 

Hi ha risc de radicalització dins de Gaza? 

— No soc experta en la matèria. La violència sens dubte radicalitza, però els palestins també són especials, perquè amb tot el que ha passat l’últim segle la majoria de la població s’ha mantingut sense radicalitzar-se, però és una pregunta que s’ha de fer als experts, no als juristes. 

Hamàs és la força més votada. És un problema per als palestins?

— Tot allò relacionat amb l'opressió que impedeix als palestins viure i determinar les seves pròpies vides és un problema. Crec que Hamàs no hauria existit si no fos per una ocupació tan violenta i corrupta. És això un problema per als palestins? Sí, ho és, però repeteixo, el principal problema és l'ocupació il·legal i els crims que comet. 

Explica al seu llibre Cuando el mundo duerme” com l’historiador israelià Alo Confino li va dir, enmig de l'ofensiva contra Gaza: “Israel s’ha acabat”. Hi està d’acord?

— Crec que parlava d'un sistema de valors. Hi ha una part de la població israeliana que no és sionista. És a dir, estimen el seu país, Israel, però no per sobre de la igualtat i la democràcia. Però crec que Israel, tal com era fins fa dos o tres anys, s’ha acabat. Es manté unit per l’existència d’un enemic extern, i hi ha la necessitat d'oprimir els palestins com si fos l'única manera de sobreviure com a estat i com a poble, però es veu una crisi interna a l’horitzó. 

Una crisi que podria acabar amb Netanyahu? 

— A dia d’avui, no ho crec. 

Veu Netanyahu sentenciat en pocs dies per la justícia internacional?

— Vull creure que és possible. 

Aquesta és una crisi resoluble? 

— Sí, es resol aplicant la llei: reconeixent el dret del poble palestí a l'autodeterminació, aixecant l'ocupació israeliana, donant suport als palestins a través de mecanismes en què confien, com ara les Nacions Unides, però sobretot, assegurant que es poden retre comptes amb aquells que acabin asseguts davant la Cort Penal Internacional. 

La solució passa per dos estats?

— Depèn dels israelians i els palestins decidir entre un sol estat o dos estats. Al meu entendre, dos estats continua sent una situació complicada, fins i tot un estat és complicat, però no hi pot haver una sortida sense començar a buscar-ne una. 

Pot tenir futur l'ONU si Donald Trump continua sent president dels Estats Units?

— Tendeixo a veure-ho així: com pot l'ONU continuar sent rellevant malgrat Trump? Per mi aquesta és la pregunta. Perquè en última instància, Trump i els Estats Units són un país, però on són els altres 192? I què fa Europa? A Espanya teniu sort perquè heu mantingut una posició menys hipòcrita, i crec que és important la guia de països com Espanya o Sud-àfrica, que han estat més respectuosos amb el dret internacional. I espero que Espanya s'uneixi al grup de La Haia, el grup d'estats que tenen com a objectiu adoptar una sèrie de mesures per deixar de ser còmplices del genocidi. La pregunta és aquesta precisament: què fan la resta. 

Però no tots els països son iguals, perquè alguns tenen dret a vet a les Nacions Unides

— Per descomptat, però les obligacions internacionals continuen vigents amb o sense veto del Consell de Seguretat, i en última instància, la responsabilitat recau en els estats de fer el que és correcte i no utilitzar ni la Unió Europea ni les Nacions Unides com a excusa per violar les seves obligacions internacionals.