L'alto el foc sobreviu però tremola per culpa d'Ormuz i Netanyahu

Enviat especial a Dubai (Emirats Àrabs Units)L'armada del règim dels aiatol·làs difonia aquest dijous un mapa d'una altra època: en paper, i en blanc i negre. Segons l'agència iraniana ISNA, en el document hi ha la ubicació aproximada de les mines navals que la Guàrdia Revolucionària ha instal·lat a les aigües precioses de l'estret d'Ormuz durant les cinc setmanes de guerra. El paper recomana als petroliers i altres vaixells comercials rutes alternatives per creuar amb seguretat el pas, evitant les bombes.

El paisatge que mostraven uns altres mapes –moderns, els que rastregen en directe l'estat del trànsit marítim global– continuava sent de paràlisi: vint-i-quatre hores després de l'acord per a una treva a l'Iran que havia de suposar la reobertura d'Ormuz, el trànsit a l'estret era mínim i la immensa majoria d'embarcacions continuen esperant a una banda o a l'altra. Teheran, que dimecres ja amenaçava de tornar a segellar el pas com a resposta al brutal setge israelià contra el Líban, continua sent qui controla Ormuz. Per imposar el seu control ha recuperat una pràctica de pirateria: fer pagar peatges als vaixells que vulguin creuar-lo. L'alternativa és pitjor: qualsevol vaixell que travessi Ormuz sense permís "serà destruït", avisaven els aiatol·làs, que se senten guanyadors de la guerra. L'amenaça no ha agradat a Washington.

Les xifres són reveladores. Només un petrolier i cinc vaixells de càrrega a granel han travessat Ormuz en les últimes 24 hores. Abans del 28 de febrer, la nit que va començar la guerra, uns 140 vaixells travessaven diàriament per l'estret, vital perquè tota l'economia global funcioni.

Les principals empreses d'anàlisi marítima adverteixen que, en el millor dels casos, costarà temps recuperar les condicions normals de navegació. L'empresa Kpler pronostica que aquests dies passaran de mitjana entre 10 i 15 vaixells, a causa de "les condicions de seguretat actuals i les pressions de Teheran". La majoria d'embarcacions opten per una postura: esperar i veure. Altres anàlisis, les econòmiques, coincideixen en afirmar que l'impacte econòmic de la guerra, que ha asfixiat el món, durarà mesos o anys. L'FMI sonava pessimista aquest dijous: "Fins i tot el nostre escenari més optimista implica una rebaixa del creixement", deia la presidenta, la búlgara Kristalina Georgieva.

El fràgil acord per a un alto el foc sobreviu, però tremola. Tremola molt. Tot i que Washington i Teheran sembla que es presentaran dissabte a Islamabad per veure's les cares i negociar sobre el futur de la guerra, aquest dijous han continuat les amenaces de tornar a bombardejar-se mútuament.

"Tenim el dit al gallet", deia a X el president de l'Iran, Masoud Pezeshkian en referència al setge de Tel-Aviv contra Beirut i altres localitats libaneses. "El nou atac del règim sionista al Líban és una violació flagrant de l'acord inicial de treva. És un signe perillós d'engany i manca d'adhesió als acords potencials. La continuació d'aquestes accions farà que la negociació sigui insignificant. Tenim el dit al gallet. L'Iran mai deixarà sols els germans i germanes libanesos", ha assegurat el mandatari.

"Començarem una batalla més gran, millor, i més forta que mai", amenaçava Trump de matinada. El president ha decidit mantenir el desplegament de soldats a l'Orient Mitjà fins que el "veritable acord" d’alto el foc amb Teheran "es compleixi plenament". Atacarà amb més virulència si Teheran no respecta la reobertura d'Ormuz. En el mateix missatge a Truth Social –plataforma oficial d'amenaces de guerra–, el republicà afegia un apunt inquietant: les tropes dels EUA es troben "preparant-se i descansant" a l'espera de "la seva pròxima conquesta". A Cuba i a Groenlàndia l'apunt es deu llegir amb cert vertigen.

El preu del petroli es tornava a enfilar per les tremolors de la treva. Les borses també se'n ressentien. Benjamin Netanyahu, interessadíssim en què la guerra segueixi, insistia que el seu exèrcit continuarà atacant Hezbollah "tant com calgui". La tarda de dijous tornava a exigir l'evacuació de suburbis de Beirut davant l'amenaça d'arribada de més bombes.

El primer ministre considera que la seva croada contra els libanesos no forma part del pacte que va negociar amb Teheran el seu amic Trump, a qui va convèncer per incendiar l'Orient Mitjà en una reunió a la Casa Blanca, però un anunci ha sorprès el món a mitja tarda. Netanyahu ha assegurat que iniciarà converses amb el Líban per aconseguir el desarmament de Hezbollah, però també per "establir relacions de pau" entre Israel i el Líban. El paper dels Estats Units, que veu com el front d'Israel al Líban pot fer saltar pels aires l'alto el foc amb l'Iran, sembla que ha estat clau en l'anunci de Netanyahu: segons el mitjà estatunidenc Axios, la primera reunió entre el Líban i Israel serà al departament d'Estat dels Estats Units.

Les petromonarquies, atònites

L'altre focus d'inestabilitat durant les primeres hores de treva van ser els atacs de Teheran contra els països del Golf. Malgrat el pacte amb Trump, els aiatol·làs van repetir dimecres el que porten fent cada dia des del 28 de febrer: enviar míssils i drons contra les ciutats de l'altra banda del mar. Dijous, el panorama canviava. Els Emirats Àrabs Units, el país més atacat de la regió per les bombes iranianes, subratllava a les xarxes socials que, per primera vegada en cinc setmanes, les seves impecables defenses aèries no havien hagut d'activar-se per interceptar cap míssil o dron enemic. Cap de les petromonarquies volia aquesta guerra, i així ho van fer saber a la Casa Blanca, fins a l'últim moment.

Però el desconcert davant l'horitzó que ve no ha desaparegut. Entre els regnes àrabs del Pèrsic, abunden dues preguntes. La primera: per què l'estret no està completament obert si era la condició de la treva? La segona, més preocupant: el pacte de Trump suposa que l'Iran actuarà com si el pas, per on passa un 25% del petroli mundial i un 20% del gas liquat, fos seu?

Les petromonarquies temen que ara Trump només estigui prioritzant escapar-se d'una guerra que mai ha anat com s'havia calculat des de Washington. En aquest escenari, els interessos dels aliats nord-americans a la regió, castigats des del primer dia per Teheran, no sembla que hagin entrat en els càlculs del republicà. Un control iranià d'Ormuz deixa les capitals del Golf sota la constant amenaça de pertorbacions i xantatge econòmic dels aiatol·làs.

Hi ha una tercera pregunta que també inquieta la regió i que ens hauria de sonar als europeus: Els Estats Units han deixat de ser un soci fiable? La seva seguretat depèn, en gran part, dels amics de Washington. Trump ha trastocat els codis de l'amistat i de les aliances tradicionals. Alguns regnes han començat a buscar alternatives. L'Orient Mitjà, com el món, està en remodelació.