Israel diu que iniciarà negociacions amb el Líban

BeirutAl barri d'Ain al-Mreisseh, al costat de la marina de Beirut, el silenci es trenca només pel so metàl·lic de les pales i el cruiximent del formigó. Entre les runes d'un edifici reduït a pols pels bombardejos de dimecres, els equips de la Defensa Civil continuen fent cerca. Quatre persones encara estan atrapades. Podrien ser nens. Un rescatista assenyala un punt concret. Fa unes hores han trobat una mà. Ara preparen bosses per a cadàvers. Han passat tot just vint-i-quatre hores des que, en menys de deu minuts, més d'un centenar d'atacs aeris van colpejar diferents punts del Líban. Beirut, que durant mesos havia funcionat com a refugi relatiu, ha deixat de ser-ho.

En aquest context, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat que Israel està disposat a obrir negociacions directes amb el Líban. Diu que se centraran en el desarmament de Hezbollah i en establir "relacions pacífiques" entre tots dos països. El dirigent israelià sosté, a més, que el seu govern “aprecia” la crida del primer ministre libanès per desmilitaritzar Beirut. "Davant les reiterades crides del Líban per iniciar negociacions directes amb Israel, ahir vaig instruir el Gabinet perquè les posés en marxa com més aviat millor", afirmava Netanyahu en una nota publicada per la seva oficina. Hores abans del seu anunci, el ministre israelià de Defensa, Israel Katz, afirmava que Hezbollah "anhela un alto el foc" després de la intensificació de l'ofensiva israeliana al Líban.

Mentre s'emet l'anunci de Netanyahu, a Ain al-Mreisseh, els edificis oberts en canal deixen veure habitacions suspeses en el buit. Murs arrencats, vidres escampats, cotxes aixafats. En Mohamed, veí de l'edifici del davant, intenta salvar el que queda de casa seva. Escombra vidres, aparta restes de fusta. “Hem tingut sort de sobreviure. Continuen buscant gent. Aquí hi havia una farmàcia… El noi dels encàrrecs, un nen que venia a portar-nos medicines, és mort”.

"Mai m'hauria imaginat una cosa així"

A uns metres en Hasani contempla el seu cotxe aixafat sota blocs de ciment. “Era a casa quan tot es va ensorrar. Sentia les explosions… tenia por”. Quan va sortir, l'edifici del davant ja no existia. “Hi ha molts morts. Tretze, catorze… i més ferits”. L'Isa s'atura davant del cràter. Té una llibreria al centre. “Passo per aquí cada dia. Mai m'hauria imaginat una cosa així”. No hi ha hagut advertències. “Ara totes les zones són perilloses”.

Tot just uns metres més enllà, el passeig marítim ofereix una imatge enganyosa de normalitat. Alguns caminen, d'altres corren, però tots s'aturen per mirar cap al cel. En Hussein passeja amb les seves dues filles. Va arribar des del sud a l'inici de la guerra. “Vam venir a Beirut pensant que estaríem segurs, però ja no hi ha cap lloc segur”. La Lina corre sense aturar-se. Ahir era en una cafeteria propera a una de les explosions. “Tot és qüestió de sort. Estar viu o mort depèn d'on siguis”. Més a prop de l'aigua, en Hassan es prepara per bussejar. “Estem parlant de civils. No es pot justificar això dient que hi havia un militant”, lamenta.

Més al sud, a Corniche al-Mazraa, el to canvia. Sota les restes d'un edifici que funcionava com a centre de distribució d'ajuda per a desplaçats, es creu que almenys cinc persones continuen atrapades. Els rescatistes han recuperat restes humanes des del matí. Les possibilitats de trobar supervivents són mínimes. Les autoritats han xifrat els morts d'aquest dimecres en 303. L'edifici rebia diàriament desenes de persones que hi anaven a recollir aliments. La seva destrucció il·lustra l'abast d'una campanya que ha colpejat infraestructures civils i zones densament poblades en diferents punts del país.

Al sud, diversos ponts sobre el riu Litani han estat destruïts, fet que dificulta la circulació i aïlla parcialment algunes localitats. Les noves ordres d'evacuació empenyen milers de desplaçats cap a Beirut, fet que augmenta la pressió sobre una capital ja saturada.

Tensions internes

En paral·lel, el front polític es redefineix. Després d'una reunió d'emergència, el primer ministre, Nawaf Salam, va anunciar el reforç del desplegament de l'exèrcit a Beirut per “estendre el control de l'estat” i “garantir el monopoli de les armes”. La mesura ha posat en relleu les tensions dins del mateix govern: els ministres vinculats a Hezbollah es van oposar al reforç del control estatal. De fet, alts representants del grup ja han dit que rebutgen les negociacions directes amb Israel i que el govern libanès hauria d'exigir un alto el foc com a condició prèvia abans de prendre cap altre pas. El president Joseph Aoun, per la seva banda, va insistir que “ningú negocia en nom del Líban” i intenta incloure el país en un eventual alto el foc regional.

En aquest context, l'anunci de Netanyahu per negociar amb el govern libanès i desarmar Hezbollah introdueix una nova dimensió. Però a Beirut impera el pessimisme. Fonts polítiques subratllen que no existeix cap iniciativa formal per convertir la capital en una “zona lliure de Hezbollah”, i que les mesures discutides es limiten a un pla de seguretat per reforçar la presència estatal. La divergència reflecteix la bretxa entre totes dues narratives: mentre Israel emmarca l'ofensiva en una estratègia per debilitar Hezbollah i pressionar l'estat libanès, el govern libanès intenta contenir l'escalada sense obrir un front polític intern que podria desestabilitzar encara més el país.

A Beirut, mentrestant, l'evolució del conflicte sembla dependre de dues dinàmiques paral·leles: la intensitat dels bombardejos i la capacitat –encara incerta– de l'estat libanès per reforçar el seu control a la capital sense agreujar les seves pròpies fractures internes. Entre totes dues, la ciutat intenta sostenir-se.