L'anunci ja ha estat retirat, però fins aquest dimarts, a la plataforma xinesa de moda ultraràpida Shein s'hi venien com a joguina sexual nines hiperrealistes amb aspecte de nenes petites. Si bé a la fotografia la nina anava vestida, a la descripció del producte no hi havia marge per al dubte: "Nina ideal per a homes solitaris" i "joguina de masturbació masculina amb cos eròtic i amb vagina i anus", s'hi podia llegir. La descoberta ha creat una onada d'indignació a França –on la llei prohibeix la venda d'objectes sexuals pedòfils– i el govern ha amenaçat Shein amb prohibir la plataforma en línia al territori francès.

Davant dels intents (per ara frustrats) de Brussel·les i de països com França de frenar el creixement del gegant xinès de la moda ràpida, Shein contraataca. La marca asiàtica ha sorprès anunciant que obrirà a principis de novembre la primera botiga física permanent: serà a París, a la sisena planta dels grans magatzems BHV, situats al centre de la ciutat. Posteriorment, obrirà cinc botigues més a França, segons ha assegurat en un comunicat el gegant asiàtic, a les Galeries Lafayette –habitualment centrades en la moda de luxe– de Dijon, Grenoble, Reims, Llemotges i Angers.

La indústria de la moda és altament contaminant per diversos motius. El més important de tots, juntament amb la deslocalització de la producció, és que no deixa de potenciar noves tendències estètiques permanentment amb l'únic objectiu que els consumidors tinguin la sensació que la roba que porten està passada de moda i, així, crear-los la necessitat psicològica contínuament de comprar-ne de nova. Aquest fenomen ha arribat al seu clímax amb l'ultra fast fashion, una tendència que exagera les dinàmiques productives de les últimes dècades de la mà de les aplicacions de venda directa des de la Xina. Per evitar caure en aquesta febre consumista, us proposem maneres de gaudir de les modes que especialistes apunten que triomfaran els mesos vinents de tardor i hivern sense passar per cap botiga a comprar peces de vestir noves.

A tocar de la Font de l’Àngel de la plaça Mora, al bell mig del barri antic d’Olot, una senzilla placa a les bústies de l’entrada d’un edifici del carrer Antoni Llopis informa de l’existència de PattLab (Pattern Laboratory) a la segona planta. Hi descobrim un espai gairebé secret, sorprenent, diàfan, modern, amb una activitat que entronca amb la tradició del tèxtil olotí, però on els vells telers són ara ordinadors amb programes que desenvolupen patrons digitals i prototips de col·leccions de moda de primeres marques. No hi falten, però, les màquines de cosir on es cusen els prototips.

El fenomen de la moda ultraràpida (fast fashion), liderada per plataformes com Shein i Temu, preocupa a França. L'Assemblea Nacional debatrà a mitjan març una proposició de llei que, si prospera, podria acabar amb el model de negoci d'aquest tipus de multinacionals xineses –almenys a França–, que basen el seu èxit en produir i vendre a preus molt baixos i afegir centenars de novetats diàriament al seu catàleg. La proposta consisteix en imposar un recàrrec de 5 euros per a cada peça de roba comprada en aquest tipus de plataformes online. La taxa s'aplicaria només a les webs que posen cada dia al mercat més de 1.000 nous models diaris, la batejada com a moda ultraràpida. Multinacionals com Zara o H&M, per exemple, n'estaran excloses perquè no posen al mercat tantes novetats tan ràpid.

Les ofertes ens sedueixen des de TikTok, Instagram o qualsevol altra xarxa social, la compra es fa per internet, els preus són escandalosament barats i el producte ens arriba a la porta de casa. No té botigues ni fàbriques i, de fet, ni tan sols disposa directament de cap planta de producció. Però és un èxit empresarial que aconsegueix vendre en més de 150 països i ha estat valorat en 66.000 milions de dòlars el 2023.

Que poc que ens imaginàvem la raó que tenia Pantone quan va anunciar que el color del 2023 seria el Viva Magenta. L'empresa més cèlebre del món del disseny gràfic va assegurar aleshores que l'elecció es devia al fet que, a mesura que els entorns digitals s'apoderaven de les nostres vides, teníem una necessitat creixent de relacionar-nos amb les coses naturals. És a dir: amb un color com aquell, que ve de molt antic i que es produeix a partir d'un insecte anomenat cotxinilla. Al final no sabem si ha estat per la dosi de natura extra que es pot trobar en aquesta gamma de tons o per l'explosió mediàtica que ha viscut a escala global la pel·lícula Barbie, però el Viva Magenta –i tots els tons rosats per sota i per sobre seu– han triomfat enguany de manera incontestable en la indústria de la moda.

Per a Albina Vilalta, el moment perfecte acostuma a ser just abans d’anar a dormir. És aleshores quan, després de sopar, s’estira el llit, posa la sèrie que està mirant i treu l’agulla de ganxet. Té una botiga de roba a Manlleu, però en el seu temps lliure va començar a fer bosses amb aquesta tècnica que ara ven al mateix negoci. “M’hi estic unes tres hores per fer-ne un i els venc a 30 euros, però els he vist de molt semblants per 10 euros a Shein”, explica. A diferència d’altres sistemes per fer teixits que les màquines han aconseguit reproduir a gran escala, si et trobes amb una peça de ganxet el més probable és que al darrere de cada puntada hi hagi una persona que ha dedicat diverses hores a passar un anell de fil per sobre d’un altre fins a aconseguir el resultat final. “Es poden fer algunes imitacions a màquina, però si és ganxet i és molt barat és perquè al darrere hi ha d’haver explotació. Les coses tenen un preu i els treballadors no viuen de l’aire”, lamenta Vilalta.

Esquiar amb estil és la nova moda que han aprofitat algunes marques de roba per incloure en les seves botigues equipament per a la neu. Han començat les firmes de luxe com Chanel, Prada i Louis Vuitton, entre d’altres, i ha arribat a botigues més low cost com Zara, H&M, Pull&Bear o Oysho. Marques street style que han ampliat el seu catàleg amb peces de roba i accessoris per practicar l’esport de moda d’aquest hivern.

A finals de setembre els mercats celebraven amb pujades a la borsa els beneficis rècord d'Inditex. En el seu primer semestre fiscal (del febrer al juliol), l'imperi de moda ràpida d'Amancio Ortega havia guanyat 1.794 milions d'euros, un 41% més que l'any anterior. Les vendes també s'havien disparat un 24% fins als 14.845 milions. Tot i la inflació desbocada i el forat a la butxaca que ha deixat als consumidors d'arreu del món, el gegant mundial del tèxtil no parava de créixer. I com més gran es fa el domini d'Inditex, més s'amplia la distància amb el seu principal competidor i etern número 2 de la indústria de la moda. Una realitat que es va constatar només un dia més tard.

La Cayetana i la seva mare, la Susana, fan cua des de dos quarts de sis del matí. No esperen l'estrella de l'última sèrie de Netflix ni el seu grup de música preferit. Fa hores que aguanten dretes en una filera de desenes de persones al Portal de l'Àngel perquè la seva botiga online de capçalera estrena per fi una rèplica física. Hi serà durant els pròxims deu dies. Shein, el gegant xinès de la moda ràpida, ha aterrat aquest dijous a Barcelona amb un establiment efímer que estarà obert fins al 10 de juliol i que ha generat expectatives després de les imatges de col·lapse quan la marca va replicar la mateixa estratègia fa unes setmanes a Madrid.

Cada any es recullen a Catalunya 166.000 tones de roba. La majoria es llencen als contenidors de rebuig i els residus tèxtils acaben incinerats o a l'abocador. Només el 10,6% dels teixits es recullen en contenidors separats i, per tant, hi ha alguna oportunitat que acabin reciclats o reutilitzats. Però el negoci de la roba no para de créixer. Entre l'any 2000 i el 2015 la venda d'indumentària s'ha duplicat a escala planetària, en un creixement molt per sobre del PIB global. I alhora la roba que adquirim cada vegada ens la posem menys: un informe de la Fundació Ellen McArthur indica que ara, quan llencem una peça, l'hem dut un 36% menys que l'any 2000. És més, gairebé un 40% de la roba que tenim els catalans a l'armari no ens l'hem posat ni una vegada durant l'últim any, segons l'Agència de Residus de Catalunya.

Una cinta transportadora atapeïda de samarretes, pantalons o vestits que algú ha descartat de l'armari. Milers de peces de roba passen cada dia per davant dels ulls de la Sete, una de les treballadores de la planta de tractament de residus tèxtils que té la Fundació Formació i Treball (depenent de Càritas) a Sant Esteve Sesrovires. A les instal·lacions hi arriben les tones de roba i calçat que surten dels contenidors taronges de l'entitat Roba Amiga on, amb sort, van a parar els residus tèxtils quan els seus propietaris en donen per acabada la vida útil. Cada dia passen per les cintes transportadores unes 130.000 peces de roba, l'equivalent a 35.000 quilos. Ella en fa una ràpida inspecció ocular i una primera tria: el cotó, a la pila del cotó; els sintètics a una altra caixa; les peces infantils separades de les d'adults, i els complements, en un altre compartiment.

"La moda ràpida està passada de moda". És la declaració d'intencions de la Comissió Europea en la proposta que ha presentat aquest dimecres perquè el consum, producció i comerç de tèxtils a Europa sigui més sostenible. És el quart sector que genera més impacte mediambiental després de l'alimentació, l'habitatge i el transport. La producció de roba està al top tres d'activitats econòmiques que més aigua necessiten i, de mitjana, cada europeu es desprèn d'uns 11 kg de roba a l'any. Una de les principals causes és l'anomenada fast fashion o moda ràpida, que Brussel·les ha posat al punt de mira dins la seva estratègia per aconseguir una economia circular i més sostenible de cara al 2030. Entre les mesures proposades, hi ha la de fixar criteris obligatoris de reciclatge i reutilització en el disseny dels productes o un passaport digital que informi de l'impacte mediambiental de cada peça.