Medi Ambient
Societat  /  Medi Ambient 17/04/2022

On va a parar la roba que llencem? Només un 10% es reaprofita

La planta de Roba Amiga tria 130.000 peces al dia, una petita part de tot el que acaba als contenidors

6 min
Un treballador de la planta de reciclatge de Roba Amiga a Sant Esteve Sesrovires

Sant Esteve Sesrovires / Santa Coloma de GramenetUna cinta transportadora atapeïda de samarretes, pantalons o vestits que algú ha descartat de l'armari. Milers de peces de roba passen cada dia per davant dels ulls de la Sete, una de les treballadores de la planta de tractament de residus tèxtils que té la Fundació Formació i Treball (depenent de Càritas) a Sant Esteve Sesrovires. A les instal·lacions hi arriben les tones de roba i calçat que surten dels contenidors taronges de l'entitat Roba Amiga on, amb sort, van a parar els residus tèxtils quan els seus propietaris en donen per acabada la vida útil. Cada dia passen per les cintes transportadores unes 130.000 peces de roba, l'equivalent a 35.000 quilos. Ella en fa una ràpida inspecció ocular i una primera tria: el cotó, a la pila del cotó; els sintètics a una altra caixa; les peces infantils separades de les d'adults, i els complements, en un altre compartiment.

El destí del 50% d'aquestes peces és la reutilització, tot i que només el 5% acabarà en alguna prestatgeria de les botigues de segona mà de Roba Amiga, entitat sota el paraigua de Càritas que ha substituït el punt d'entrega social que abans hi havia a la parròquia i que ara és obert al públic general. La majoria d'aquesta roba reaprofitable, però, s'exportarà, principalment als països de l'Àfrica, "perquè aquí falta múscul per poder trobar-li una sortida", admet Albert Alberich, director de Moda Re-, la cooperativa que han constituït 42 Càritas d'Espanya i que aglutina empreses d'inserció social que treballen en la recollida i gestió dels residus tèxtils. A banda de la de Sant Esteve, Moda Re- nodreix dues plantes de triatge més a València i a Bilbao. Alberich lamenta que la taxa de reutilització de roba i calçat avui a Espanya és "a anys llum" de la d'altres països europeus amb molta més tradició de mercat de segona mà. A més, alerta, cada cop més països africans, com ara Kènia i Ruanda, en tenen prou amb els seus mercats interiors i rebutgen la roba usada d'Europa.

El consum i el reciclatge de la roba

Creixen les vendes de roba i calçat al món però decreix el seu ús

Evolució dels tres indicadors en el període 2000-2015

Es multiplica x2

en aquests 15 anys

200

Vendes de roba

Índex: any 2000 = 100

180

Ús de la roba

Nombre mitjà de vegades que

s’utilitza una peça de roba

fins que s’abandona

160

140

PIB mundial

Índex: any 2000 = 100

120

100

2000

2005

2010

2015

Els residus tèxtils a Catalunya

Dades del 2020

El consum

els residus

Es consumeixen entre 21,5 i 26 kg anuals de roba per habitant. La roba i el calçat representen entre el 4% i el 8% del pressupost familiar.

Catalunya genera 165.933 tones de residus tèxtils a l’any

(el 4,33% de tots els residus són de tèxtil).

Només 17.561 tones es recullen separadament per ser tractades (un 10,6%). En canvi, 148.372 tones van a parar a la fracció resta barrejades amb tota mena de residus. De fet, un 6,6% del que va a parar al contenidor gris és tèxtil.

4-8%

en roba i calçat

Fracció resta

Pressupost

familiar

Residus

Residus

tèxtils

Residus

tèxtils recollits

selectivament

Gairebé el 40% de la roba als armaris no es fa servir en tot l’any.

Catalunya genera 21,6 kg/hab/any de residus tèxtils, però només es recullen selectivament 2,3 kg/hab/any.

Creixen les vendes de roba i

calçat al món però decreix el seu ús

Evolució dels tres indicadors en el període 2000-2015

Es multiplica x2

en aquests 15 anys

200

Vendes de roba

Índex: any 2000 = 100

180

Ús de la roba

Nombre mitjà de vegades que

s’utilitza una peça de roba

fins que s’abandona

160

140

PIB mundial

Índex: any 2000 = 100

120

100

2000

2005

2010

2015

Els residus tèxtils a Catalunya

Dades del 2020

El consum

Es consumeixen entre 21,5 i 26 kg anuals de roba per habitant. La roba i el calçat representen entre el 4% i el 8% del pressupost familiar.

4-8%

en roba i calçat

Pressupost

familiar

Gairebé el 40% de la roba als armaris no es fa servir en tot l’any.

els residus

Catalunya genera 165.933 tones de residus tèxtils a l’any

(el 4,33% de tots els residus són de tèxtil).

Només 17.561 tones es recullen separadament per ser tractades (un 10,6%). En canvi, 148.372 tones van a parar a la fracció resta barrejades amb tota mena de residus. De fet, un 6,6% del que va a parar al contenidor gris és tèxtil.

Fracció resta

Residus

Residus

tèxtils

Residus

tèxtils recollits

selectivament

Catalunya genera 21,6 kg/hab/any de residus tèxtils, però només es recullen selectivament 2,3 kg/hab/any.

Creixen les vendes de roba i

calçat al món però decreix el seu ús

Evolució dels tres indicadors en el període 2000-2015

Es multiplica x2

en aquests 15 anys

200

Vendes de roba

Índex: any 2000 = 100

180

Ús de la roba

Nombre mitjà de vegades

que s’utilitza una

peça de roba fins

que s’abandona

160

140

PIB mundial

Índex: any 2000 = 100

120

100

2000

2005

2010

2015

Els residus tèxtils a Catalunya

Dades del 2020

El consum

Es consumeixen entre 21,5 i 26 kg anuals de roba per habitant. La roba i el calçat representen entre el 4% i el 8% del pressupost familiar.

4-8%

en roba i calçat

Pressupost

familiar

Gairebé el 40% de la roba als armaris no es fa servir en tot l’any.

els residus

Catalunya genera 165.933 tones de residus tèxtils a l’any (el 4,33% de tots els residus són de tèxtil).

Només 17.561 tones es recullen separadament per ser tractades (un 10,6%). En canvi, 148.372 tones van a parar a la fracció resta barrejades amb tota mena de residus. De fet, un 6,6% del que va a parar al contenidor gris és tèxtil.

Fracció resta

Residus

Residus

tèxtils

Residus

tèxtils recollits

selectivament

Catalunya genera 21,6 kg/hab/any de residus tèxtils, però només es recullen selectivament 2,3 kg/hab/any.

Alberich celebra que s'han fet passos endavant –fa 15 anys el 70% del que arribava a la planta de Sant Esteve acabava a l'abocador–, però el reciclatge real de bona part de les peces és el repte pendent. Avui, un 30% del que arriba s'orienta a alguna mena de reciclatge. Tradicionalment, s'envia a països d'Àsia per acabar convertit en draps o materials aïllants per a sectors com l'automoció, o de farciment de tota mena de tapisseries. Però, a poc a poc, la mateixa indústria de la moda es veu empesa a canviar i a apostar perquè els residus tèxtils tornin a convertir-se en roba. El director de Moda Re- explica que està emergint un sector industrial dedicat a fer que les peces tornin a ser primera matèria, convertides en fil reciclat que servirà per a futures produccions. Aquesta activitat, per bé que encara incipient, vaticina el director de Moda Re-, és el futur, i a Catalunya ja treballen tant amb alguns fabricants de fil reciclat com amb laboratoris tècnics, com el de la Universitat Politècnica de Catalunya, que fan recerca en teixits i demanen primera matèria a la planta de triatge.

La nova llei, una oportunitat

La realitat, però, és que les 40.000 tones de roba que tracten a les instal·lacions cada any són una petitíssima part del que acaba a les escombraries. A Catalunya, només el 10,6% de tot el tèxtil que es llença es recull en contenidors separats d'altres residus com els de Roba Amiga o altres operadors i, per tant, té l'oportunitat de ser reutilitzat o reciclat. D'aquí, però, també hi ha una part que acabarà al rebuig (en el cas de la planta de Sant Esteve, un 6% arriba sense possibilitat de ser aprofitat). En total, els ajuntaments recullen vora 166.000 tones de residus tèxtils que acaben, majoritàriament, al contenidor gris del rebuig i amb destinació final a l'abocador o a la incineradora, segons les dades de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC). A Espanya, la xifra oficial és incerta, tot i que les estimacions calculen unes 800.000 tones de residus tèxtils a l'any només en postconsum, és a dir, sense comptar els excedents de producció que acaben, en molts casos, directament descartats.

La planta de Roba Amiga de Sant Esteve Sesrovires tria 130.000 peces de roba al dia

El problema dels residus tèxtils ha crescut molt i molt de pressa a tot el món. Entre el 2000 i el 2015, les vendes d'indumentària s'han duplicat, avançant molt per sobre de l'augment del PIB mundial. En paral·lel, l'ús d'aquestes peces decau i els manaments del fast fashion s'imposen amb efectes insostenibles: quan llencem una peça de roba avui ens l'hem posada un 36% menys de cops que quan la descartàvem l'any 2000, segons un informe de la Fundació Ellen McArthur. La UE calcula que les compres de roba i calçat per persona han crescut un 40% entre el 1996 i el 2012 i l'Agència de Residus de Catalunya estima que avui cada ciutadà té a l'armari gairebé un 40% de roba que no s'ha posat ni un sol cop en l'últim any.

La legislació comunitària, i ara l'espanyola, comencen a reconèixer el problema. La llei estatal de residus que s'acaba d'aprovar estableix que a finals del 2024 serà obligatòria la recollida separada del tèxtil a tot Espanya, igual que es fa amb la del vidre o els envasos. També es prohibeix la destrucció dels excedents de producció, seguint els passos que ja han fet països com França.

Una treballadora a la planta de reciclatge de roba de Roba Amiga

A Sant Esteve, explica el director de Moda Re-, ja reben col·leccions i produccions descartades, ja sigui per tares o per algun altre problema. En bona part, són peces candidates a acabar a les botigues de segona mà pel seu bon estat i aparença: estan per estrenar. Alberich explica que fa poc han obert també un taller de sabates. El grup Inditex, per exemple, els va traslladar que tenien un problema amb les sabates amb tares o desaparellades i els va enviar un tràiler de material. Alberich recorda que a la planta van comprovar que amb paciència les parelles apareixien i que algunes tares (sivelles que havien caigut o petites esgarrapades a la pell) es podien resoldre o no impedien la venda de segona mà.

Un objectiu ambiental i social

El Luciano és un dels 110 treballadors de la planta de Sant Esteve Sesrovires, on la meitat de la plantilla són persones en risc d'exclusió social. S'encarrega de la recepció del material per al triatge, la seva "primera feina", diu des de damunt del toro mecànic. Va arribar a la Fundació Formació i Treball de Càritas després d'un període molt fosc "de 24 anys de toxicomanies". Va tocar fons, va dormir al carrer i durant cinc anys a l'aeroport del Prat, però se n'ha sortit, reivindica.

La Sete, des de la cinta de triatge, explica que fa sis mesos que treballa a la planta i que li acaben d'allargar el contracte. Compleix condemna a la presó i ve només unes hores, les millors del dia, assegura. Amb les seves companyes de feina riuen quan recorden les sorpreses que a vegades s'han trobat dins de les bosses de roba: "Un dia van sortir tot de joguines sexuals!" Al seu costat, una companya explica que la feina a la planta l'ha ajudat a regularitzar la seva situació a Espanya. Com ella, diu Alberich, unes 80 persones han pogut obtenir els papers.

Botiga de Roba Amiga de Càrites a Santa Coloma de Gramenet

Alberich celebra que, enmig dels canvis legals a Espanya, s'hagi aprovat l'esmena que va presentar Moda Re- a la llei per garantir que la futura recollida separada del tèxtil obligatòria prioritzi el paper que iniciatives socials com la de Càritas han estat tenint fins ara. Així, cada licitació que faci un ajuntament, diu la llei, haurà de reservar el 50% del mercat per a empreses d'inserció social o centres especials de treball. "A banda de l'objectiu mediambiental, a Moda Re- tenim una funció social i donem feina a persones en risc d'exclusió", subratlla Alberich.

Comptant tota la cadena de recollida i gestió del tèxtil i també els punts de venda, el projecte de Moda Re- ja ocupa un miler de persones a tot Espanya. Compta amb una xarxa de 125 botigues que està creixent (aquest any se n'obriran vora una vintena). A la que acaben d'estrenar a Santa Coloma de Gramenet hi treballa la Maribel Gimeno, que explica com a poc a poc la clientela es va diversificant. "Quan entren per primer cop molts se sorprenen que el que tenim sigui de segona mà", diu. A la botiga hi van també les famílies derivades dels serveis socials: "El que abans era l'entrega a la parròquia, ara es fa a la botiga, normalitzant així l'entrega social i erradicant l'estigma", reivindica Alberich, que explica que aquestes persones només han d'ensenyar el QR de serveis socials al mòbil per endur-se la roba que han triat.

Entre les compradores habituals de la botiga de Santa Coloma hi ha l'Eva. "Hi trobo coses més barates i algunes de totalment noves; per què hi ha d'haver prejudicis amb comprar de segona mà?", es pregunta mentre s'emprova un jersei que li costarà "només vuit euros". A banda dels punts de venda propis, Moda Re- ha iniciat una experiència pilot en centres comercials Alcampo a Catalunya, que els cedeixen petits espais per vendre-hi les peces de segona mà. Una via més, confia Alberich, per anar ampliant un mercat que té "molt de potencial".

stats