Dos de cada tres municipis catalans ja estan en risc alt o molt alt d'inundació

BarcelonaGairebé el 70% dels municipis catalans ja són considerats zones amb un risc alt o molt alt de patir inundacions i, per tant, estan obligats a tenir un pla de previsió i actuació en cas d'aiguats. Així ho recull la nova actualització del pla Inuncat que el Govern ha aprovat aquest dimarts i que eleva a un total de 656 (164 més dels que hi havia fins ara) el nombre de municipis en perill. La resta de localitats, les 231 que falten, tenen un risc moderat o baix, però, tot i això, Protecció Civil recomana que tinguin a punt igualment el pla d'actuació.

Després de 20 anys en vigor, el pla Inuncat s'actualitza per adaptar-se als efectes del canvi climàtic. El nou text –en el qual es treballa des de la pandèmia– inclou una revisió profunda dels criteris de càlcul i de la manera de comunicar els avisos a la població. Segons han explicat fonts governamentals i de Protecció Civil, els nous criteris ja funcionen "internament", però matisen que el canvi oficial i la posada en marxa del nou sistema a tot el territori es faran "durant el mes d'abril", quan tots els sistemes informàtics ja estiguin adaptats.

Noves mesures i càlculs de predicció

L'objectiu d'aquesta nova actualització és "millorar la capacitat de prevenció" i la coordinació dels equips d'emergències davant de pluges torrencials o temporals, uns episodis cada vegada més freqüents i intensos, ha explicat en roda de premsa la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Per aconseguir-ho, el nou Inuncat inclou dues novetats principals: la nova catalogació dels municipis en risc i també un nou càlcul per predir la intensitat de les pluges i prevenir l'impacte que poden tenir sobre el terreny.

Així, el nou pla recomana o obliga a tenir plans contra inundacions a tots els municipis, tinguin risc alt o molt alt, o bé moderat o baix. Fonts de Protecció Civil han explicat que més de la meitat dels ajuntaments catalans ja tenen un pla homologat (és a dir, fet durant els últims quatre anys). És un increment notable respecte a fa només un any, quan només el 30% dels municipis comptaven amb un d'aquests protocols. Tot i això, la consellera Paneque ha dit que, de moment, no es preveuen sancions en el cas que els consistoris incompleixin. "Confiem en la bona entesa i col·laboració institucional", ha resumit la consellera.

La segona gran novetat és que els professionals d'aquest sector –és a dir els equips de Protecció Civil, del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), les conques hidrogràfiques de l'Ebre i el Xúquer, i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)– han dissenyat un nou càlcul estadístic basat en l'aigua acumulada en un període de tres hores, que els permet predir l'impacte que tindrà la pluja sobre el terreny o, cosa que és el mateix, la probabilitat d'inundacions. Aquest nou llindar de risc s'ha fet gràcies a l'estudi de fins a 54 episodis històrics que es van produir entre els anys 2012 i 2020 i que van causar efectes greus al territori.

L'actualització d'aquests protocols també ha ajudat a definir el tipus de risc que hi pot haver en cada zona en funció de l'orografia de cada municipi. Així, s'han establert cinc tipologies, que són les inundacions fluvials (per als entorns més rurals), les torrencials (per a les zones de muntanya), les marítimes (per als municipis costaners), les pluvials urbanes i les inundacions per una possible fallada de les preses. Aquesta classificació permet ajustar millor les decisions i els protocols d'actuació en funció de cada zona.

El nou Inuncat també concreta i posa negre sobre blanc les mesures preventives o d'emergència que es poden adoptar en funció del risc. En defineix algunes de molt clares: des de restriccions de mobilitat, suspensió d'activitats a l'aire lliure o limitacions d'ús d'alguns serveis, fins a d'altres de més contundents o greus com poden ser l'obligació de confinament o d'evacuació.

A més, per tal de no incórrer en cap xoc legislatiu amb la llibertat de les persones, el nou pla també preveu la creació d'un nou comitè jurídic que avaluarà que les mesures són proporcionades i d'acord amb la legislació vigent. Aquest nou òrgan penjarà d'Interior i revisarà les decisions que es prenguin per garantir-ne la cobertura legal i l'equilibri de drets. També s'han reforçat els òrgans de coordinació tècnica i territorial per adaptar millor les actuacions a cada zona.

L'ES-Alert continuarà sonant fort

Totes aquestes novetats ajudaran a prendre decisions que es resumiran i es traslladaran a la ciutadania a través del sistema ES-Alert, l'avís als telèfons mòbils que inclou un to estrident i fort i s'envia de forma massiva i simultània a tots els ciutadans que tenen un dispositiu. Aquesta alarma continuarà sent "una eina clau" que sonarà "fort" cada vegada que Protecció Civil vulgui fer arribar una notificació.

El Govern treballa per poder incloure diferents tonalitats i volums del so de l'alarma en funció del tipus d'avís (de si és una prealerta, una alerta, una emergència sobrevinguda o l'avís de finalització d'un episodi de pluges, per exemple). Aquesta opció amb més gradacions ja està disponible en alguns països europeus que fa més anys que utilitzen el sistema d'alerta a través dels telèfons mòbils, com ara Bèlgica.

A Catalunya encara no està disponible i els motius són diversos. Fonts de Protecció Civil expliquen que, d'una banda, l'Estat encara no ha fet la transposició de la directiva europea sobre aquest tema; de l'altra, Europa està pendent que les operadores de telefonia mòbil incloguin una actualització en els sistemes iOS i Android per tal que les prealertes sonin als telèfons de forma automàtica i predefinida. Si tot va bé, aquesta varietat de tons es podria incorporar durant l'any. Mentrestant, Protecció Civil confirma que els avisos continuaran sonant fort per advertir la població del risc.