L’olivera entra a l’arca de Noè d’espècies vegetals per salvar-se en cas d’una catàstrofe
El búnquer gelat de Noruega proper al pol nord conserva milers de llavors d’aquesta espècie emblemàtica del Mediterrani
BarcelonaEn un racó remot del planeta, a només 1.000 quilòmetres de distància del pol nord i envoltat de gel, hi ha una mena d’arca de Noè moderna pensada no per salvar animals, sinó per preservar el futur de l’agricultura mundial. Enterrat sota una muntanya de gel de l’arxipèlag noruec de Svalbard, es troba el gran magatzem global de llavors que s’ha convertit en un símbol silenciós de resistència davant les incerteses globals del segle XXI. Ideat per a preservar la continuïtat d’espècies i aliments vegetals en cas d’una eventual catàstrofe, en aquest santuari de biodiversitat hi arriben mostres de cultius d’arreu del món. I ara, per fi, l’olivera també forma part d’aquest selecte grup. Per tant, el futur d’aquest símbol del paisatge i de la cultura mediterrània està garantit.
Aquesta fita ha estat possible gràcies a les universitats de Còrdova i de Granada, a Andalusia, que han enviat fins a aquesta instal·lació remota de Noruega 25.000 llavors de 50 varietats d’olivera. Unes varietats que han estat escollides d’entre les prop de 700 amb les que compta el Banc de Germoplasma Mundial d’Olivera de la Universitat de Còrdova (UCO). Entre elles s’hi troben dues que es cultiven a Catalunya: l’arbequina i l’arbosana.
El principal problema és que les oliveres no es cultiven amb llavors, sinó que a partir d’esqueixos. Per tant, els científics han hagut d’extreure i tractar especialment llavors de les olives. Un cop van comprovar que estaven en bon estat i que germinaven bé, a finals de febrer les van enviar cap a aquesta càmera gegant de formigó soterrada a 120 metres a l’interior d’una muntanya de gel. La seva estructura hermètica i aïllada de factors externs es troba a una temperatura de -18 ºC per poder conservar correctament les llavors. Fins i tot està garantit el seu funcionament si es tallés el subministrament elèctric, ja que la cambra es troba rodejada de permafrost de l’Àrtic, un congelador natural. Tot plegat converteix aquesta zona en un búnquer per a espècies vegetals davant de catàstrofes naturals, conflictes bèl·lics o crisis globals.
“Esperem que mai hàgim de recórrer a aquestes llavors i que l'olivera no es vegi amenaçada en un futur, però com que no en podem estar segurs al 100%, tenir aquesta caixa forta a prova de bombes allà a l'Àrtic és una assegurança de vida i de tranquil·litat en cas extrem”, ha explicat en declaracions a l’ARA Pablo Morello, investigador i responsable del Banc de Germoplasma Mundial d’Olivera de l’UCO.
En aquest sentit, Morello explica que, per exemple, en cas d’un incendi forestal molt greu, amb aquestes llavors autòctones es podrien repoblar boscos o camps d’oliveres arrasats per les flames. També posa d’exemple el que va passar amb la guerra de Síria, on es van destruir les instal·lacions de germoplasma de blat. Afortunadament, hi havia una dúplica d’aquestes llavors al mateix búnquer de Noruega, cosa que permetrà germinar la zona.
L’expert també contempla escenaris com una plaga causada per una malaltia que arrasi espècies senceres arreu del món. “Els escenaris que poden comprometre l’olivera i altres espècies vegetals arreu del món són múltiples, i és important poder recórrer a aquestes llavors per poder-les tornar a germinar; per a nosaltres, això té molt valor”, assegura Morello.
Aquestes varietats d’oliveres que ara es guarden a Noruega es poden trobar en països de tradició oliverera com Espanya, Portugal, Marroc, Itàlia, França, Grècia, Tunísia o Turquia. A més, s'han dipositat 2.000 llavors pertanyents a quatre poblacions d'ullastres recol·lectades per la Universitat de Granada. Unes mostres que compartiran espai amb les prop d’1,3 milions que es conserven en aquest recinte inaugurat l’any 2008, pertanyents a unes 7.000 espècies vegetals de tot el planeta.
Aquesta iniciativa va ser iniciada pel consorci del projecte europeu H2020 GEN4OLIVE i posteriorment impulsada pel Consell Oleícola Internacional (COI) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), que formaven part del projecte, juntament amb les dues universitats andaluses. A finals de febrer, una delegació de representants de totes les institucions implicades van lliurar personalment les llavors en aquest magatzem.
La crisi climàtica, una de les principals amenaces
Més enllà dels possibles conflictes bèl·lics a escala nacional o mundial o de malalties, una de les amenaces més latents per a l’olivera és la crisi climàtica derivada de l’escalfament global. El Mediterrani és una de les zones del planeta que més ràpidament s’escalfen, i això posa contra les cordes les espècies autòctones de casa nostra. Fins i tot l’olivera, coneguda per la seva adaptabilitat i resistència a les sequeres o a les elevades temperatures.
“El canvi climàtic brusc que estem vivint està posant a prova diverses varietats d’oliveres; algunes ja no poden créixer en zones cada cop més càlides i seques del sud del Mediterrani”, afirma Morello, destacant el cas del sud del Marroc, afectat els últims anys per una sequera extrema i cada cop més calor. “En canvi, alguns països europeus que mai fins ara havien tingut oliveres, ara veuen possible aquesta opció, ja que els cultius s’estan desplaçant més al nord”, afegeix l’investigador.