La NASA portarà a casa una tripulació de quatre astronautes des de l'Estació Espacial Internacional abans d'hora a causa d'una "evacuació mèdica controlada", tal com han explicat funcionaris de l'agència. Des que es va crear l'estació espacial l'any 1998, mai s'havia avançat el retorn dels astronautes per causes mèdiques i, tot i que la NASA no ha proporcionat detalls sobre el problema de salut de l'astronauta, sí que afirma que està estable.

Punt final a la missió Hypatia II, que ha portat set científiques fins a l’estació d’investigació marciana Mars Research Desert Station (MDRS) del desert de Utah dels Estats Units per poder posar a prova les seves disciplines en unes condicions gairebé idèntiques a les que es viuen a Mart. Del 2 al 14 de febrer les set astronautes van conviure amb limitacions d’aigua, alimentació, mobilitat i comunicacions amb la Terra mentre posaven a prova procediments i eines pròpies per investigar àmbits com la geologia i la biologia posant al centre el cos de la dona, que sovint queda oblidat en el camp aeroespacial.

Sense nits ni dies definits, només una successió de sortides i postes de sol cada 90 minuts, els astronautes segueixen un horari estricte. Tot i els reptes, poden gaudir de les espectaculars vistes de la Terra, una esfera flotant enmig de l’espai. Segons fonts de l’Estació Espacial Internacional (EEI), així és la jornada laboral dels astronautes.

L'aventura espacial de Sunita Williams i Butch Wilmore ha arribat a la seva fi envoltada de polèmica política. Tots dos han aterrat a la costa de Florida a les 22:11 de dimarts, hora catalana, després de mesos a l'espai. Els dos astronautes "no estan atrapats" ni tampoc tornen a la Terra "en cap missió de rescat", han insistit a dir des de la NASA diverses vegades. Però el fet és que Williams i Wilmore han estat nou mesos a l'Estació Espacial Internacional (EEI), quan la seva visita es preveia que durés només vuit dies. Hi van anar per posar a prova la nova nau de Boeing, però es van detectar anomalies en l'aparell i es va decidir que tornés buit a la Terra, mentre ells esperaven un nou passatge a casa. Han trigat nou mesos.

Fa fresca a Barcelona i plovisqueja una mica. I, així i tot, la cua no para de créixer. Molt abans de l’hora de començar l’acte, ja va més enllà de la cantonada de l’edifici de la Casa Seat, a la cruïlla entre Diagonal i passeig de Gràcia, i continua enfilant-se carrer amunt. Pacients i impacients s’esperen força canalla, i xavals joves, i pares i mares, i avis i àvies, i curiosos, i sobretot apassionats de la ciència. Alguns –els més petits– fins i tot disfressats per a l’ocasió. Aquesta tarda coneixeran la seva heroïna, la biòloga molecular i astronauta Sara García Alonso (Lleó, 1989), que arriba a la presentació del seu primer llibre, Órbitas (Ediciones B, 2025), amb la seva cabellera vermell Mart.

Quan Aleksei Leónov recordava la seva vida, s’adonava de com havia canviat el món en 75 anys. Havia nascut en una casa de fusta de Sibèria, i de petit aixecava la vista, fascinat, quan passava per sobre el seu cap un avió Tupolev volant elegantment. Encara semblava un miracle, veure un home volar. Poc esperava l’Aleksei que ell seria el primer home a realitzar un passeig espacial.

Només un de cada deu astronautes és una dona i aquest biaix de gènere limita el coneixement que es té sobre com pot reaccionar el cos femení a l'espai. La nova edició de la popular missió Hypatia, en què l'única tripulació íntegrament de dones de l'associació Hypatia Mars viatjarà a l’estació analògica de Mart, la Mars Desert Research Station (MDRS), al desert de Utah, té per objectiu posar-hi el focus i estudiar l'adaptació dels cossos de dones en un entorn semblant al Planeta Vermell. Per exemple, mitjançant els cicles menstruals, la nutrició o l'activitat física.

A sis milions de quilòmetres del Sol. La sonda Parker de la NASA ha aconseguit acostar-se a aquesta distància del centre del sistema solar i s'ha convertit en l'objecte fabricat per l'home que ha pogut aproximar-s'hi més. L'agència aeroespacial ha comunicat la notícia aquesta matinada, després que la maniobra s'iniciés el 24 de desembre. Així, aquesta nit la sonda ha aconseguit tornar a comunicar-se amb la Terra i ha reportat l'èxit de la missió. L'abast d'aquest acostament –per exemplificar-ho– és equivalent a nou vegades el radi del Sol. A banda, Parker ha assolit una altra fita extraordinària: ha aconseguit moure's a 430 milles per segon, l'equivalent a 692 quilòmetres per segon.

Els motors s'han encès tal com estava previst i l'Starship, el coet espacial més potent del món, construït per SpaceX, s'ha enlairat pocs minuts després de les 14 h, hora catalana. Però uns 10 minuts més tard s'ha perdut el contacte amb la nau i una estona després SpaceX confirmava que havia activat el sistema d'autodestrucció. L'Starship, doncs, ha tornat a explotar, com va passar en la primera prova de l'abril, però havent aconseguit alguns passos més respecte d'aquell test. Aquest cop la nau sí que s'ha desacoblat del propulsor i s'encaminava cap a l'òrbita terrestre, de manera que ha assolit amb èxit la segona fase de la prova. Però poc després se n'ha perdut la connexió i s'ha acabat fent explotar. La d'avui era una nova prova de foc per a SpaceX, l'empresa espacial d'Elon Musk, i per a la missió Artemis de la NASA, que vol tornar a posar humans sobre la Lluna. El calendari previst per a aquesta fita històrica queda ara en l'aire.

John Mace Grunsfeld viuria a l’espai. Assegura que ser astronauta és addictiu. Des del 1995 fins al 2009, aquest astrofísic de Chicago va participar en cinc missions espacials i es va fer expert en les anomenades passejades espacials que es fan quan se surt de la nau. Ha passat més de 58 dies a l’espai i més de 58 hores passejant fora d'una nau. Doctorat en física per la Universitat de Chicago, ha estat també director científic de la NASA, la qual l’ha premiat amb vuit medalles. El seu paper clau en les reparacions i el restabliment del telescopi espacial Hubble van fer que el president Barak Obama s’hi referís com el manetes del Hubble. Ha visitat Barcelona per impartir una conferència sobre els telescopis espacials Hubble i James Webb al Museu de la Ciència CosmoCaixa.

L'agència espacial russa, Roscosmos, ha enlairat aquesta matinada amb èxit la nau Soyuz MS-23, que haurà de retornar a casa els tres astronautes, dos russos i un nord-americà, que estaven atrapats a l'Estació Espacial Internacional des que la seva càpsula va quedar inutilitzada per una filtració. S'espera que la nova nau, que viatja sense tripulació, arribi a la plataforma espacial aquest mateix diumenge i s'hi estacioni, preparada per portar els cosmonautes a casa quan acabin la seva missió, probablement al setembre.

Especialista en astrodinàmica i doctora en matemàtica aplicada a la Universitat de Barcelona, Ariadna Farrés Basiana treballa al NASA Goddard Space Flight Centre, un centre de vol de l'agència aeroespacial nord-americana. Farrés va inaugurar el 30 de novembre el curs de la Societat Catalana de Matemàtiques amb una lliçó sobre la geometria a l’espai. Juntament amb vuit científiques catalanes més, forma part de la tripulació d’Hypatia I, que realitzarà una missió simulada a l’estació anàloga Mars Desert Research Center situada a Utah (EUA).  

Catorze anys després de l'última vegada que l'Agència Espacial Europea (ESA) va seleccionar astronautes, l'organisme n'ha presentat una nova promoció aquest dimecres. Són dues dones i quatre homes seleccionats entre més de 22.000 aspirants en un procés que ha durat un any i mig. La nova generació d'astronautes europeus podria participar en el projecte més ambiciós que té l'ESA damunt la taula —en una missió internacional— de cara al 2030: un viatge tripulat a la Lluna.

Amb 23 anys, l'Elena López, una apassionada de l'espai, va viure aquest mes de maig una experiència "increïble": va ser astronauta durant dues setmanes en una base espacial que simula el pol sud de la Lluna. En realitat, però, es tractava d'una "gran obra de teatre", com defineix ella mateixa el programa Asclepios, un projecte fet per i per a estudiants universitaris d'arreu del món que "simula la vida dels astronautes de la forma més realista possible". En el cas de l'Elena, la missió que tenia el seu equip era reproduir la part de la Lluna on se suposa que hi ha materials que contenen aigua i experimentar amb els seus usos, com ara cultivar plantes. L'objectiu d'Asclepios no només és ser una plataforma d'aprenentatge –l'associació va néixer a la Universitat de Lausana (Suïssa)– sinó també aportar coneixement a la ciència i la investigació de l'espai.