L’escriptor Santiago Posteguillo (València, 1967) ha escollit Trèveris i Coblença, dues ciutats alemanyes situades a la riba del Mosel·la i a tocar de la frontera amb Luxemburg, per presentar Els tres mons (Rosa dels Vents / Edicions B). Traduït al català per Mireia Alegre, Imma Falco i Núria Parés, el llibre tanca la Trilogia de l’ascens amb la qual Posteguillo ha narrat l’auge de Juli Cèsar, i que seguirà amb tres llibres més, dins de la Trilogia del poder absolut. Aquest projecte literari monumental –cada títol té prop d’un miler de pàgines– ha situat l’escriptor com un dels més populars a l’Estat espanyol, amb més de mig milió d'exemplars venuts del primer i el segon llibre de la saga, segons les dades de l'editorial, i traduccions a una desena de llengües, entre les quals hi ha l’anglès, el francès, l'àrab i el croat.

Ningú sap exactament en quin punt va tenir lloc la batalla de Bibracte, un dels primers grans enfrontaments de la Guerra de les Gàl·lies. "Alguns creuen que va ser en aquesta fortalesa, altres defensen que va ser a 20 quilòmetres d'aquí. No s'han trobat restes arqueològiques que en certifiquin el lloc, però sí que sabem que Juli Cèsar va ser en aquesta fortalesa almenys dues vegades i que, des d'aquests boscos, va començar a dictar La Guerra de les Gàl·lies a un escrivent", explica l'escriptor Santiago Posteguillo (València, 1967) des del bell mig de les restes romanes de Bibracte, a la falda del mont Beuvray, a la Borgonya (França). La boira i el vent gèlid –estem a vuit graus– fan encara més admirable la gesta dels prop de 50.000 legionaris que, amb 40 quilos d'equipatge a l'esquena, van recórrer entre 30 i 40 quilòmetres al dia fins a establir el campament en aquesta població, que l'any 58 aC era la capital dels hedus. "Aquesta tribu era aliada de Roma i quan els helvecis els van començar a atacar, van demanar ajuda a Cèsar –relata Posteguillo–. Ell no tenia previst lluitar a la Gàl·lia, aquell atac li va canviar tots els plans".

Les expectatives d'aquest Sant Jordi són molt altes. És la diada del retorn a la normalitat després del parèntesi obligat a causa de la pandèmia, que es va obrir el març del 2020. Tornen les parades als carrers sense recintes perimetrats. La mascareta no serà obligatòria i les firmes de llibres no requeriran mesures de protecció extremes. L'ambient deixarà de fer olor de gel hidroalcohòlic i es deixarà impregnar, com abans, del perfum de les roses. La gran amenaça d'aquest 2022 no és diu covid, sinó la possibilitat de xàfecs a bona part de Catalunya, sobretot al matí i al migdia.

"No devia ser gaire diferent la Pel·la (Grècia) que veiem ara de la que va trepitjar Cèsar quan va venir a parlar amb els macedonis. Ara són ruïnes i aleshores era una gran ciutat fantasma, destruïda pel terratrèmol", diu Santiago Posteguillo mentre es passeja per la ciutat que va veure néixer Alexandre el Gran. L’escriptor valencià ha engegat una ambiciosa sèrie que vol recórrer la vida de Juli Cèsar (100-44 aC), que comença amb la seva infància i joventut a Roma soc jo (Rosa dels Vents / Ediciones B). El seu propòsit és escriure’n sis i explicar així tota la vida del líder romà: des de la Guerra de les Gàl·lies fins a la història d’amor amb Cleopatra.