El Barça va aconseguir la seva primera Lliga el 27 de maig del 2012 al vèncer l'Sporting de Huelva amb un gol de Marta Corredera en un dels camps de la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Només 200 espectadors van veure guanyar aquell equip, format per futbolistes encara en actiu com la mateixa Corredera, Vicky Losada i Leila Ouahabi. Ara, només 11 anys després, estem davant el millor Barça femení de la història, un equip que ha trencat barreres esportives i, sobretot, socials. Una mostra d'això és el desplaçament massiu de l'afició blaugrana a Torí ara fa un any per a la final de la Champions que les blaugranes van perdre davant de l'Olimpique de Lió. Només feia unes setmanes que Alexia i les seves companyes havien batut dues vegades el rècord mundial d'espectadors en un partit de futbol femení.

El Barça ha fet la temporada perfecta. La Lliga ha abaixat el teló al Johan Cruyff amb ple de victòries: de 30 partits disputats en competició domèstica, 30 victòries. L'Atlètic de Madrid, tot i la necessitat de sumar un punt per jugar la Champions la temporada que ve, no ha mostrat oposició davant un Barça contundent que no ha escatimat esforços tot i tenir la final de la Champions d'aquí menys d'una setmana. Els 90 minuts de partit han sigut la peça central sobre la qual han pivotat moments que quedaran en la memòria dels presents: Melanie Serrano s'ha acomiadat del futbol professional davant d'un Johan Cruyff entregat i emocionat amb la llegenda culer.

"Melanie és Barça, i Barça és Melanie". Aquesta frase resumeix a la perfecció qui és i què ha fet Melanie Serrano pel club de la seva vida i pel futbol femení. Des que el 2003 es va posar per primer cop l'elàstica culer, mai l'ha deixat de defensar i lluir mentre ha format part de l'evolució d'aquest esport. Ara arriba el moment de penjar les botes, de dir adeu al dia a dia de l'equip, però Serrano no marxa del tot: inicia un nou projecte al Barça, on es quedarà formant part de l'estructura del femení.

Aixecar la Champions, el seu màxim triomf, va ser el punt final definitiu a la seva etapa al Barça. Després d'una de les temporades més dures com a blaugrana, Vicky Losada (Terrassa, 1991) va decidir abandonar Barcelona i canviar d'aires. Ara, des de Manchester, publica Vicky Losada, capitana, una biografia escrita pel periodista Andrés Corpas on desgrana les diferents etapes de la seva carrera i els reptes i obstacles que ha superat.