L’oportunitat perduda (o guanyada) del Barça a Torí

ToríTorí ha sigut un destí cruel per al Barça. La ciutat italiana serà de record agredolç per als culers i entra en un llistat de ciutats doloroses que encapçala Budapest. La final del 2019 va ser la gran primera derrota europea del conjunt culer i ara la capital del Piemont esdevé un nou punt de partida del qual treure aprenentatges i reflexions. La realitat viscuda en aquestes dues finals ha sigut ben diferent, els contextos no podrien ser més oposats, però algunes de les conclusions que es van extreure fa un parell d’anys es tornen a repetir.

El Barça ha tornat a perdre la batalla davant el Lió. L’etern rival europeu es va tornar a imposar a les culers aprofitant el seu talent i el joc defectuós del conjunt dirigit per Jonatan Giráldez. Aquest cop, però, no ha sigut com a Budapest: el duel partia amb un 50% de possibilitats d'endur-se el títol per a cada bàndol. És cert que el Barça partia lleugerament com a favorit, després del triplet de l’any passat i la bona temporada d’aquest any, però a l'ara ja vuit cops campió d’Europa mai se’l pot donar per mort. Era el primer cop que, de debò, l’equip català podia superar el Lió si estava encertat, si imposava el seu futbol. Això, però, no va ser així. El joc del Barça va ser irreconeixible –sobretot en el primer temps– i el gol d’Alexia abans del descans no va servir per encetar una remuntada fins al títol. Quan la col·legiada va xiular el final del matx, les culers van caure a terra desolades. Passades les hores, la derrota comença a pair-se dins del vestidor i s’inicia un temps de reflexió i anàlisi. 

“Avui és un dia dur, d’aquells que costa aixecar-se. Un dia, però, que ens farà millors i del qual aprendrem molt. Perquè sí, així és l’esport, a vegades caus, i la nostra responsabilitat, i el que volem, és fer autocrítica per millorar i continuar el camí”, reflexiona Aitana Bonmatí a través de les xarxes socials aquest diumenge. La de Ribes va ser una de les protagonistes del tercer temps després de la final. La catalana va lluir la medalla de plata amb orgull per reclamar el reconeixement que es mereix un equip que ho ha guanyat tot i que, per desgràcia, ha tornat a topar amb el seu botxí particular. Com ella, Bruna Vilamala –que va besar el metall– i la resta de les seves companyes es van quedar sobre la gespa mentre el Lió celebrava el títol. En el món de l’esport és tan important saber guanyar com saber perdre. 

La diferència de competitivitat entre el Barça i el Lió

I no ens oblidem que el Barça, de guanyar, en sap bastant. Sense anar més lluny, el conjunt català ha aconseguit la Lliga perfecta, amb un ple de victòries en els 30 partits disputats. És cert, però, que la competició estatal no té una gran competitivitat, tal com va recalcar Alexia com un dels factors que els va anar a la contra després de la final. La lliga francesa tampoc gaudeix d’una competitivitat trepidant, però el PSG ha entrat en escena per disputar-li el títol al dominador del futbol femení europeu, una situació que a la competició domèstica espanyola encara no es dona. De fet, les lioneses no han aconseguit el ple a la lliga per culpa d’una derrota contra l’equip parisenc.

Malgrat tot, la tornada a Barcelona ha sigut dolorosa. Amb els ulls vermells d’haver dormit poc i capcotes, les blaugranes han fet camí cap a l’avió que les ha portat de tornada a la Ciutat Esportiva. Encara queda un títol en joc aquesta temporada i es decidirà aquesta setmana entrant. Cal ser justos i valorar el conjunt de la temporada. La final contra l’Olympique de Lió ha sigut un partit per oblidar en què el Barça ha deixat veure les seves mancances i punts dèbils, però cal recordar que aquest no ha sigut el Barça que ha regnat tota la temporada. Ara, contra el Reial Madrid a les semifinals de la Copa de la Reina, les culers tenen l’oportunitat perfecta per tornar a encaminar les bones sensacions i fer un punt i a part amb el que ha succeït a Torí.