La història continua

Rècord d’assistència al Camp Nou. Milers d’aficionats desplaçats a Torí. Tres finals de Champions League en els darrers quatre anys. 

Sí, el del Juventus Stadium no ha sigut el resultat que molts hauríem desitjat, però ja havíem advertit en els dies previs a la final del potencial de l’Olympique de Lió. Aquests tipus de partits es decideixen en detalls. I en aquests detalls avui les franceses han sigut millors. 

No serveix de res haver guanyat molts partits o molts títols prèviament. Cal estar bé cada dia, en cada hora, i tot i així ningú t’assegura guanyar. L’altre equip també juga i té la mateixa fam de victòria que tu. I és en les derrotes, més que mai, quan hem de donar més valor a totes les victòries aconseguides. Guanyar sempre no és fàcil, i guanyar jugant com juga aquest Barça encara ho és menys. 

Però, més enllà del resultat de la final, cal donar valor a la història que està escrivint aquest equip. La derrota forma part del camí, un viatge en el qual aquest conjunt ha jugat tres de les darreres quatre finals de la Champions League. ¿Sabeu com és de difícil això? ¿Quants equips de futbol, bàsquet, handbol o futbol sala han jugat tres finals de la màxima competició europea en aquest període de temps? 

A tots ens agrada guanyar i celebrar títols, esclar, però en l’esport el més normal és perdre, i la diferència entre un gran equip i un equip campió està precisament en com es gestiona la derrota. Perdre a Budapest va fer aquest equip més fort, i perdre a Torí també l'ajudarà, n’estic convençut, a enfortir aquest projecte. ¿I quina és la fórmula per sortir reforçat d’una derrota així? Resiliència, autocrítica i objectius clars.

Objectius clars per no perdre l’enfocament d’un projecte que és relativament nou, d’un viatge que està cridat a portar moltes alegries a tots els culers. I molts títols, també. Perquè als que acaben d’aterrar a aquest món els hauríem d’explicar molt bé d’on venim, però també on anem. 

I avui tots els aficionats del Barça estan tristos, sí, decebuts per un resultat. Però en els últims anys s’estan aconseguint èxits molt més importants que una copa, i aquests també s’han de celebrar i ens han de fer estar molt orgullosos i orgulloses del projecte, del camí, i no deixar de sumar esforços per multiplicar resultats. 

Malgrat la derrota, aquest equip encara té ganes de gaudir i fer xalar i això és la joia de la corona. I no, no he parlat de femení. Perquè parlem de futbol. Parlem de futbolistes.