Massa festa i massa rua abans de jugar contra les millors: els apunts en calent del Barça-Lió
Les blaugranes han retallat la distància amb les franceses, però el cercle encara està per tancar
BarcelonaDerrota del Barça a la final de la Champions femenina. Tot i un nefast inici, les blaugranes han pogut posar l'ai al cor a l'Olympique de Lió. A continuació, els apunts en calent del partit.
Massa festa per a tant rival. El barcelonisme necessita alegries i l'equip femení de futbol personifica el camí més curt per aconseguir-les. Les blaugranes arrasen a la Lliga, juguen bonic, han connectat amb una nova generació d'aficionats i es presentaven a la final de la Champions amb la moral molt alta, acompanyades de l'eufòria de milers de culers que s'estrenaven en un gran desplaçament. Fins i tot a Barcelona s'anunciava la rua de campiones abans de sortir a jugar. Massa festa prèvia per a tant rival, l'imponent Lió, el club dominador al continent. La distància s'ha retallat, però el cercle encara està per tancar.
Perdre temps és tenir por. És de justícia insistir que el Barça, després d'aquesta final, menja a la taula dels grans referents del futbol femení. Tot i que el partit s'ha posat 0-3 en virtut d'una sortida fulgurant del Lió, el Barça ha sabut aixecar-se per competir amb els cinc sentits fins al final. El gol d'Alexia ha arribat de madur abans del descans, i a la segona part, amb les franceses més pendents de perdre temps que de proposar, les catalanes han tingut ocasions molt clares per posar la por al cos. Ai, si arriba a entrar el xut des del mig del camp de Patri. Ai, si Oshoala hagués sigut titular...
Decepció amb Graham. Una de les grans diferències d'aquesta final amb el precedent del 2019, aquell 4-1 que va suposar un punt d'inflexió, és Graham Hansen. El Barça va fitxar la noruega després d'aquella derrota i va guanyar un desequilibri que no tenia. Graham tendeix a quedar fora dels rànquings, però el seu talent alimenta el salt de qualitat de les blaugranes. Per això s'esperava tant d'ella en aquest retrobament amb el Lió. Molt més del que ha pogut desbordar davant de Bacha, que ha fet un tros de partit tant en atac com en defensa. Part de la final s'ha perdut en aquesta pugna.
Estil Mateu Lahoz. L'arbitratge no val com a argument per justificar la desfeta, però tampoc ha anat de cara a Torí. Per entendre'ns, la tasca de la col·legiada finlandesa Lina Lehtovaara ha recordat l'estil de l'ínclit Mateu Lahoz. És a dir, tendència a deixar jugar i a no penalitzar els contactes. Inferior físicament al Lió, el Barça ha acusat aquest criteri permissiu i ha perdut més duels dels habituals. En alguns moments, en comptes d'intentar fer volar la pilota en posicions ofensives, les de Giráldez, massa precipitades, han abusat de batre's en el cos a cos amb les rivals. Mala gestió de l'avantatge.
