Esports  /  Barça 22/05/2022

El Barça es torna a estavellar contra el Lió (1-3)

Les blaugranes juguen el pitjor partit de la temporada, en què les imprecisions i la falta d'encert les han penalitzat massa

4 min
Alexia Putellas plora després de la derrota contra l'Olympique de Lió

Enviada especial a ToríTorí s'ha convertit en Budapest. Els fantasmes del passat han tornat per fer del Barça un equip irreconeixible que s'ha desfet davant un Lió contundent (1-3). Les blaugranes no han sortit amb un pla de partit clar, sinó amb un mig del camp caòtic que no ha sabut ordenar les idees. La desesperació ha tornat a desorientar les culers sobre la gespa, i el Lió, molt superior físicament, ha imposat el seu joc. Les franceses s'ha plantat al rectangle amb unes ganes ferotges de sotmetre el Barça. No han deixat marge al dubte, ni al futbol culer, i s'han imposat amb la vehemència del lleó ferit que vol recuperar la seva corona. Les culers no han sabut reaccionar i, a remolc durant els noranta minuts, han vist com les seves esperances s'anaven evaporant a cop de gol.

Després d'una topada amb Alexia, que ha deixat la capitana a terra, Amandine Henry s'ha aixecat com un espurna i ha engaltat la pilota a 25 metres de la porteria. L'esfèrica ha anat enganxada al pal esquerre de la porteria defensada per Sandra Paños, que no ha pogut fer res per aturar el golàs que avançava en el marcador el conjunt francès. El Barça, excessivament revolucionat, ha perdut el nord. Amb imprecisions ximples i falta de comunicació, el conjunt català no ha aconseguit enllaçar més de tres passades davant un Lió que ha sortit amb les idees clares i la lliçó apresa. Les franceses no han deixat espais i han asfixiat un Barça que s'ha ofegat en la desesperació i el descontrol.

El segon gol del Lió ha ensorrat una mica més la moral culer. Selma Baccha ha pogut centrar gairebé des del córner cap a una Ada Hegerberg que estava sola dins de l'àrea. Ni Mapi ni Paños han sabut tapar espais i han acabat venudes davant la dona gol de l'Olympique. La defensa culer ha abdicat de la seva tasca. Sense contundència ni concentració, no ha pogut fer més que mirar-se amb les mans als malucs com la davantera celebrava el segon gol que pujava al marcador.

Un Barça irreconeixible

El Barça s'ha convertit en un equip de contraatac, totalment irreconeixible. Sense control de la pilota, del partit i de les seves emocions, l'estil ha estat substituït per la supervivència. Cada passada, en comptes de ser una oportunitat, s'ha convertit en un problema. Les idees no servien per construir, per generar joc i tranquil·litat en l'equip, sinó per córrer sense propòsit i intentar tapar espais que al final s'acabaven fent més grans. La poca compenetració culer ha assolit el seu màxim amb el tercer del Lió. Irene Paredes ha refusat una pilota dins de l'àrea que ha anat directa als peus de Malard. La davantera ha combinat amb Hegerberg per habilitar Macario, que, sola davant la porteria, només ha hagut d'acariciar l'esfèrica per fer-la travessar la línia de gol.

La desesperació ha sepultat el conjunt culer. Les solucions no han arribat des de l'àrea tècnica i Jonatan Giráldez ha sigut un espectador més que ha vist com el seu equip s'ha desdibuixat per sortir a disputar el partit al Lió en el vessant físic. Aquesta no hauria d'haver estat la batalla. El Barça ha renunciat a la pilota, a vegades més preocupat del que xiulava la col·legiada que no pas de xutar a porteria. Fins que ha arribat una espurna d'il·lusió de les botes d'Alexia Putellas. La capitana culer ha aparegut en el moment més fosc de les blaugranes per despertar una mica d'esperança en les seves companyes. Després d'una centrada de Caroline Graham Hansen, la capitana ha engaltat la pilota per superar Endler i escurçar distàncies a cinc minuts de la mitja part.

El marcador ja no s'ha mogut més

Les culers s'han volgut despertar del malson en el segon temps. Mapi León s'ha convertit en la comandant de l'equip. La defensa aragonesa ha esgarrapat sobre la gespa, amb ganes i potència, per intentar fer ressorgir un Barça perdut. Les imprecisions, però, han continuat. La falta d'encert d'Aitana ha penalitzat les blaugranes, que tampoc han tingut una Alexia fina en les combinacions.

Amb el marcador a favor, l'Olympique s'ha aferrat a l'expressió més baixa del futbol: la pèrdua de temps. Les franceses han rodolat per terra, s'han estirat com aquell qui va a prendre el sol sense demostrar el més mínim interès cap a la pilota i el joc. Cap intenció ha tingut del nou campió d'Europa de tocar l'esfèrica en tot el segon temps, cosa que ha tret de polleguera les blaugranes. L'Olympique de Lió ha guanyat la seva vuitena final de la Champions però ha deixat un regust amarg que poc enalteix la figura del conjunt francès.

El Barça s'acomiada de Torí amb més dubtes que certeses. El plantejament del partit ha sigut ineficient i la reacció, tardana. Les blaugranes han sortit com si el partit estigués guanyat abans de començar, com si la copa ja fos seva abans de disputar els noranta minuts. Sembla que de Budapest encara queden coses per aprendre. Les culers van renéixer de la final del 2019, van ressorgir per convertir-se en campiones d'Europa. Ara toca tornar a posar fil a l'agulla per reajustar el que faci falta i que el que s'ha viscut a Torí no es torni a viure mai més.

stats