Esports  /  Barça 21/05/2022

Per què el sostre de vidre del Barça es va fer miques a Göteborg

El conjunt blaugrana es va sacsejar les pors i els complexos i es va reinventar per regnar a Europa

4 min
Les jugadores del Barça després de perdre contra el Lió a Budapest

Enviada especial a ToríBudapest, Göteborg i Torí. Tres escenaris, tres finals, i cadascuna en un context totalment diferent: el cop de realitat, el triomf i la confirmació d’una nova era (?). El Barça té l'oportunitat aquest dissabte (19 h, DAZN i Tv3) de consolidar-se com el referent del futbol femení a Europa i iniciar un nou regnat. El camí per arribar fins aquí, però, no ha sigut gens fàcil. Tot va començar entre els seients de la sala d'espera de l'aeroport de Budapest, en una reunió en què es van posar les bases de l’equip que pot aixecar la seva segona Champions consecutiva.

La feina que s'havia començat feia més de cinc anys amb la professionalització de l'equip havia topat amb un sostre de vidre. La derrota contra l'Olympique de Lió va ser extremadament dolorosa, però no ho va ser només pel resultat (4-1), sinó perquè va evidenciar quines eren les mancances del conjunt culer. "El que més va costar va ser perdre la final, a la qual vam arribar abans del que esperàvem. Com va ser i com ho vam viure no ens ho esperàvem gens i va ser un punt d'inflexió per aconseguir el que estem aconseguint ara. Diu molt de nosaltres el canvi de xip que vam fer després de veure el que ens vam trobar contra el Lió, i tota la feina que hem fet tant l'staff com les jugadores per capgirar aquesta situació és molt important", afirma Sandra Paños abans del gran duel.

Ada Hegerberg i Mapi León durant el partit a Budapest.

La final a Budapest potser va arribar massa aviat, com afirmen els protagonistes, però es va convertir en el punt d'inflexió perfecte per reformular l'equip i plantar les llavors del Barça que aixecaria el primer triplet de la història del futbol femení. "Calia entrenar-se més i millor, tant en volum com en intensitat", relaten fonts del vestidor. "S'havia de millorar en totes les àrees", afegeixen. La diferència pel que fa a potència física entre l'equip català i el francès va ser abismal durant els noranta minuts, i les futbolistes, sobrepassades, amb la connivència de l'staff, van conjurar-se per fer el salt.

Les claus: entrenaments i nutrició

Aquest salt, però, comportava cert vertigen. Totes les rutines del dia a dia havien de millorar i calia el compromís de tots, sense que ningú abdiqués de la seva responsabilitat. El punt més important, en el qual l'equip tècnic va posar l'accent, va ser la preparació física de les futbolistes. El gimnàs va passar de ser un accessori a esdevenir clau. Les dobles sessions i els entrenaments especialitzats van convertir-se en el pa de cada dia, i tota la plantilla, convençuda, va acceptar aquesta duplicació de la feina per un motiu: no tornar a sentir el que van viure a Budapest. Arran de la final va quedar una mena de trauma en la plantilla, unes pors que han quallat en cadascuna de les futbolistes que formaven part del conjunt culer i que sempre serveixen de recordatori del que no ha de tornar a succeir. "No em va costar gens. M’agrada i és la meva passió. T'ornaria a fer el que vaig fer sense pensar-m’ho", reivindica Melanie Serrano.

Portar el cos al límit comportava augmentar el risc de lesions. Per evitar-ho, calia exigir un to físic alt a tota la plantilla i millorar activitats complementàries com la nutrició o la rehabilitació i la recuperació física. Hi ha jugadores que, quan van arribar a l'entitat culer, es va trobar enmig d'aquesta revolució, com Ana Maria Crnogocevic: "Quan vaig arribar al Barça, vaig parlar molt amb les meves companyes del canvi que estaven fent a escala individual. Volien treballar més, entrenar-se més, estar més fortes, aprendre més… Jo vaig arribar en aquell moment en què tot començava a canviar i ara és un equip molt diferent", recorda la suïssa. "Quan estava negociant per venir al Barça, vaig parlar amb Markel i em va dir: «D'aquí dos o tres anys volem guanyar la Champions», i jo vaig pensar: «Jo també!» [riu] Tenien una visió de l'equip que volien i ho han aconseguit", recorda rient.

A més de les noves rutines d'entrenament, des del club es van invertir recursos a millorar i actualitzar aquestes eines que estaven a disposició de l'equip. El paper de la nutrició es va accentuar, esmorzant i dinant a la Ciutat Esportiva, i alhora es feia pedagogia i s'ensenyava com cuidar el cos per tal de poder portar-lo al màxim ritme competitiu sense que es trenqués. Mentrestant, les tasques de recuperació i rehabilitació passaven a ser més sofisticades: noves màquines i tractaments innovadors permetrien fer un salt qualitatiu.

Un cop tots aquests vessants de l'equip estaven reajustats i automatitzats, tocava centrar-se en el que passava a la gespa. "Aquí va ser quan vam consolidar el model de joc", reconeixen fonts del vestidor. "Hi va haver un estudi individualitzat de cada jugadora per tal de poder extreure'n la millor versió", recalquen. La tecnologia va ser clau en aquesta millora. Cada dia un recull de vídeo arribava a cada jugadora via mail o missatge. Una a una les jugadores eren analitzades i se'ls destacava els pros i els contres, les coses a millorar o reforçar i quins eren els aspectes que ja tenien assolits.

Cada dia que passava era un pas de formiga cap endavant. Un cop al sostre de vidre per acabar fent-lo miques a Göteborg amb un triplet que estarà per sempre en els llibres d'història. I ara la gesta pot fer-se encara més gran. A Torí, amb el favoritisme lleugerament adjudicat a l'actual campió, les culers volen que el Lió pagui les factures de les pors que els van generar i que tinguin el seu propi Budapest a la gespa del Juventus Stadium.

stats