Esports  /  Barça 20/05/2022

Patri Guijarro: "Estem molt orgulloses del que hem aconseguit, però en volem més"

Jugadora del Barça

4 min
Patri Guijarro, jugadora del Barça

Sant Joan DespíElla porta la música dins i fora del camp. En totes les celebracions, Patri Guijarro sempre té enganxat un altaveu. És la mestra de cerimònies. Sobre el verd, la seva tasca és ben semblant. És el cervell de l'equip i, juntament amb Alexia i Aitana, forma un dels millors migcamps del món. Ara, poques hores abans de la final de Torí contra el totpoderós Olympique de Lió, la migcampista culer atén l'ARA.

Arriba l'hora de la veritat. El dissabte disputareu probablement el partit més important de la temporada. ¿L'equip està preparat?

— L'equip té molt bones sensacions. Sí que és veritat que hi ha un canvi important: passarem d'un partit en una competició [la Lliga] on ja no t'hi jugues res a un partit on t'ho jugues tot, com és la final de la Champions. És un canvi brutal, però nosaltres ja teníem la mentalitat des del partit de l'Atlètic Madrid d'utilitzar aquest partit per preparar la final, i així ho vam fer. A més era un gran rival llavors, perquè no va servir per a això.

¿Han molestat aquests partits de lliga on ja no us hi jugàveu res o han servit com un entrenament més? Al final hi podíeu perdre més que no pas guanyar en l'apartat de lesions, per exemple.

— Sí, per descomptat. Al final dels partits que t'arriben n'has de treure profit, i de cada partit n'hem tret alguna cosa. Potser del Rayo Vallecano es podia pensar que no en trauríem res, però és que és un equip fort, de contraatac, que a casa seva es fa encara més perillós. A més, ens va servir, tot i ser dolent, el fet d'haver de jugar el partit pràcticament des dels minuts cinc amb una menys. De tots els partits n'hem tret alguna cosa per a aquesta final.

Quin és el sentiment que hi ha al vestuari de cara al partit d'aquest dissabte? Us trobeu amb l'Olympique de Lió. Va ser amb l'equip amb qui es va perdre la final a Budapest que va propiciar el canvi de xip de l'equip. ¿Hi ha preocupació o ganes de revenja?

— Sobretot ganes. És una final de la Champions i per a això no es necessita cap motivació extra, la tenim dins, ens surt sola. Però, a més, l'Olympique és un gran rival: fins ara són les reines d'Europa amb totes la Champions que tenen. Juntament amb el Wolfsburg és l'únic equip contra el qual hem perdut aquest any, en pretemporada, i tenim ganes d'enfrontar-nos-hi després de la final de fa un parell d'anys a Budapest. El partit ja és en si el millor que es pot viure.

¿Teniu l'espina clavada encara del que va passar a Budapest?

— Una mica sí. Ens la volem treure, però som conscients que aquella va ser la nostra primera final i l'Olympique estava encara unes passes més endavant. Sempre somnies a poder guanyar-la, esclar. Ara estem molt més preparades, sobretot físicament, i mirarem de guanyar el partit i aixecar la copa.

Patri Guijarro i Alexia Putellas durant el partit contra el Wolfsburg al Camp Nou

Després d'aquella final va canviar tot. La reunió de l'staff amb les jugadores a l'aeroport sempre s'ha dit que va marcar un abans i un després. Mires enrere i la transformació de l'equip ha sigut enorme.

— Van ser moments molt durs, de reflexió, que van provocar aquella reunió que ho va canviar tot. Va ser el millor que ens podia passar. Tothom va ser conscient, va voler posar el seu gra de sorra i va voler fer aquest canvi. Som molt ambicioses de sèrie, però en aquell moment vam portar l'ambició al màxim exponent després de veure que ens havia passat per sobre l'Olympique de Lió. Això demostra que com és aquest equip. Moltes de les jugadores que vam viure aquell moment encara som aquí. Va ser un canvi molt bo per a totes, molt bonic, i ara n'estem recollint els fruits. Estem molt orgulloses del que hem aconseguit.

Què va ser el més dur d'aquest canvi? Què és el que va costar més?

— El compromís ja hi era, el teníem. Vam augmentar la càrrega i la preparació física, vam millorar el descans i l'alimentació... Això feia que estiguéssim més cansades i el nostre compromís havia de ser implacable en tots els àmbits que ens ajudaven a rendir millor. Aquest canvi va ser el més dur, però quan arribes als mesos de març o abril, que són els moments crucials i bonics, i veus que tens energia i surten les coses bé, que l'equip està bé físicament, que és una cosa que sabíem que calia canviar aquí a Espanya, veus que tot ha valgut la pena. Malgrat que sigui dur, sempre acaba arribant la recompensa.

Alexia va dir que aquesta temporada començava una nova era en el moment que vau omplir el Camp Nou amb més de 91.000 persones. Aquesta final posa en escena la lluita del vell futbol femení (Olympique) i vosaltres, que porteu aquest nou temps. Pots ser l'inici del vostre regnat?

— Tant de bo! És molt complicat. Jo crec que el canvi, més que això, és que l'Olympique era el dominador total i ara ja no és així. Ara no hi ha només un gran equip, sinó que n'hi ha molts que poden guanyar la Champions, molts que lluiten per estar en unes semis o a una final. És molt difícil i és una de les parts boniques el futbol femení ara. Ara no només hi ha un o dos grans clubs, sinó que podem parlar de molts clubs, es poden comparar, i estan a un mateix nivell.

stats