L'escriptor Jo Nesbø (Oslo, 1960) no escriuria mai true crime perquè no li permetria fer una de les coses que més li agraden: reflexionar sobre dilemes morals i disseccionar la societat. En la seva última novel·la, Minnesota (Proa / Reservoir Books), amb traducció al català de Laura Segarra Vidal, es trasllada fins a la Minneapolis del 2016, justament l'any en què Donald Trump va ser elegit president dels Estats Units. Quatre anys després, a la ciutat de l'oest-mitjà, un policia blanc va matar l'afroamericà George Floyd.

Jo Nesbø (Oslo, 1960) ha tornat al món rural, claustrofòbic, endogàmic i isolat d'El regne (2002) amb El rei d'Os (Proa), que ha traduït al català Laura Segarra Vidal. "M'he enamorat dels personatges [els germans Carl i Roy Opgard], del poble i del seu entorn", diu Nesbø, que sempre explica que té el gran privilegi d'escriure el que vol. "Potser és egoista, però només escric el que em ve de gust. No tinc cap lleialtat ni obligació, i això crec que és positiu per als lectors", explica l'escriptor noruec en una roda de premsa telemàtica. De fet, Nesbø assegura que si li demanen alguna cosa, el més probable és que faci justament el contrari.

Jo Nesbo (Oslo, 1960) té la gran sort de tenir la llibertat d'escriure el que vol. Amb més de 50 milions d'exemplars venuts, no ha de demostrar res a ningú ni ha de preocupar-se d'arribar a final de mes. El que l'impulsa és la curiositat de saber on el pot dur la seva pròpia imaginació. L'escriptor noruec ha estat aquesta setmana a Barcelona per recollir el Premi Pepe Carvalho i participar en la BCNegra. Tot sense oblidar la seva ineludible cita amb l'escalada. Entre altres coses, el jurat ha valorat l'ambició literària i la seva solvència: "Els seus lectors acaben sent addictes de tot el que publica l'autor noruec", segons el jurat. "Hi ha molts escriptors que voldrien ser Jo Nesbo, però només n'hi ha un", va destacar el director del festival de novel·la negra, Carlos Zanón. Al creador de Harry Hole cada vegada el preocupen més els dilemes morals: "En molts aspectes la novel·la negra ha pres el relleu de la literatura religiosa tradicional, però la moderna té més a veure amb els individus", va assegurar en la roda de premsa. Acaba de publicar La casa de la nit (Proa/ReservoirBooks) amb traducció al català de Laura Segarra.

No tots els espies són com el conegut James Bond ni venen del fred. N'hi ha de molt menys glamurosos i molt més pròxims, com hem pogut llegir recentment a les notícies en el cas d'un veí que espiava el polític i activista Jordi Sànchez mentre era president de l'Assemblea Nacional Catalana. S'espien polítics, ens espiem els uns als altres i oferim gratuïtament la nostra intimitat a les grans corporacions a través de les petites pantalles. "Hem regalat la nostra privacitat perquè els algoritmes ens diguin què fer un diumenge a la nit quan estem tristos, què comprar, a qui odiar o a qui votar. La tecnologia ens ha mutat i ens hem convertit tots en espies i espiats, per això el lema d'aquest any de la BCNegra, Espies com nosaltres, no pot ser més oportú", argumenta el director del festival, Carlos Zanón.

Jo Nesbo (Oslo, 1960) explica que amb els anys s'ha tornat més sensible, però que és cosa de l'edat. "És l'experiència que molts de nosaltres tenim, especialment els homes. Ens tornem més confiats sobre la nostra sensibilitat", assenyala l'escriptor noruec, un dels més venuts del país. El seu personatge insígnia, Harry Hole, també ha experimentat aquesta transformació. A la seva última novel·la, Eclipsi (Proa, amb traducció de Laura Segarra Vidal al català / Reservoir Books, amb traducció de Lotte Katrine Tollefsen al castellà), el Harry estableix una relació maternofilial amb una desconeguda i estreny els vincles amb el seu fill. El detectiu s'ha tret la cuirassa de sobre, tot i que segueix igual d'implacable que abans a l'hora de perseguir assassins. "Hi ha un crim i una incògnita, el conflicte clàssic de la novel·la negra, però la lluita principal es troba dins del protagonista", explica Nesbo.

El que més il·lusió fa a l'escriptor noruec Jo Nesbo (Oslo, 1960) per a aquest Sant Jordi no és passejar per Barcelona ni regalar llibres i roses, sinó anar a escalar de bon matí a Sant Llorenç del Munt. Les previsions meteorològiques, però, li han espatllat els plans. "Sembla que cada vegada que vull anar a escalar a Catalunya, fa mal temps", lamenta Nesbo, que encara no sap a què dedicarà el matí de la diada. La tarda la té planificada al minut, amb signatures de llibres en diferents espais de Barcelona. Nesbo firmarà sobretot L'home de la gelosia, el seu últim llibre, que acaba de sortir publicat per Proa en català amb traducció de Laura Segarra Vidal i Reservoir Books en castellà amb traducció de Lotte Katrine Tollefsen. Es tracta d'un recull de deu relats i dues novel·les breus enllaçats per la gelosia, el desig, la infidelitat i la mort.