Nvidia, el gegant dels xips per a la intel·ligència artificial (IA), preveu partir unes pèrdues de 5.500 milions de dòlars (més de 4.800 milions d'euros) el primer trimestre d'aquest any per la decisió del govern de Donald Trump d'exigir una llicència per exportar a la Xina els xips integrats H20. L'ordre, en el marc de la guerra aranzelària iniciada pels EUA contra la Xina, afecta també Hong Kong i Macau.

Les empreses tecnològiques més grans i els seus directors executius van donar milions per a la cerimònia d'inauguració del president Donald Trump, van organitzar sopars de gala i festes en el seu honor, i li van permetre anunciar i atribuir-se els mèrits de nous projectes multimilionaris. Però tot just tres mesos després d’haver començat el seu segon mandat, Trump ha correspost ben poc a aquests gestos tan generosos.

La intel·ligència artificial està expandint-se ràpidament. La gent està utilitzant IA generativa i models de llenguatge gran (LLM, en anglès) per crear nous serveis i dur a terme tasques existents, i la tecnologia subjacent avança ràpidament. Tal com observa l'economista i premi Nobel Michael Spence, aquesta onada d'implementació podria produir guanys de productivitat significatius, després de gairebé dues dècades de creixement poc brillant. Cada dia es publiquen notícies com el recent anunci de Google que la seva IA ha ajudat American Airlines a reduir els deixants de condensació (els rastres que deixen els avions al seu pas) en un 54%, i reduir així la petjada climàtica de cada vol.

Estem vivint una revolució de la informació. Els guardians tradicionals del coneixement –bibliotecaris, periodistes i funcionaris públics– s’han vist substituïts en gran part pels guardians tecnològics: motors de cerca, xatbots d’intel·ligència artificial i xarxes socials.

És bastant corrent sentir ciutadans que mostren impotència quan qualifiquen les actuacions d'alguns governs, d’aquí i de fora. Experiències viscudes personalment, i notícies que ens arriben d’arreu, alimenten aquesta sensació. Sovint s’atribueix la impotència a la incompetència de les persones en els càrrecs polítics, cosa que en molts casos pot ser veritat. Però hem d’acceptar que també hi ha altres causes. Entre elles, la profunditat i la velocitat dels canvis i reptes a què estem fent front, i la dificultat de fer previsions sobre el futur. Penso que ni els polítics ni els ciutadans en som prou conscients i, encara que ja ho he fet altres vegades, vull fer una petita anàlisi de dos d'aquests reptes, que considero importants i creixents.

El 59,3% de la població global fa servir les xarxes socials i el percentatge puja a més del 75% si es té en compte només els qui tenen prou edat per fer-les servir. Amb models de negoci diversos, no sempre reeixits, aquestes plataformes s’enfronten a un doble repte. D’una banda, equilibrar els comptes i recuperar les multimilionàries inversions en un context de contracció de la publicitat. De l’altra, sobreviure a l’ofensiva legislativa que, des de diversos països, vol limitar la seva tendència a buscar els beneficis sense tenir en compte l’impacte sobre el bé comú.

El 1985, la biòloga i filòsofa Donna Haraway va escriure el Manifest cyborg, un article feminista de caràcter marxista que intenta trobar una direcció política per a l’ésser híbrid en què s’està convertint l’animal humà. El Manifest parla de les fronteres difuses entre humà, animal i màquina, entre gèneres, entre realitat i ficció. Segons Haraway, l’esclat tecnològic obre tot un món de possibilitats per deixar enrere relats enquistats. Com Haraway, crec que els grans problemes a què ens enfrontem a conseqüència de la revolució tecnològica no tenen a veure pròpiament amb la tecnologia, sinó amb el context en què s’està desenvolupant. El que fa vertigen de l’àmbit tecnològic és que reprodueix de manera encara més accentuada una estructura social basada en la desigualtat, i que el futur l’imaginen, bàsicament, homes amb comportaments megalòmans, messiànics i –per què no dir-ho– sovint també infantils. 

Jen Persson fa campanya per la privacitat i els drets digitals dels infants del Regne Unit. Va venir a Barcelona en la primera Trobada Internacional d’Educació Digital Democràtica, organitzada per Xnet.

"El que és il·legal offline també ha de ser il·legal a internet", és la contundent afirmació del comissari del Mercat Interior, Thierry Breton, que il·lustra la croada que la Unió Europea fa temps que ha emprès per regular de manera pionera el sector digital al Vell Continent. Primer va ser amb la directiva de mercats digitals (DMA), aprovada recentment després d'àrdues negociacions però eclipsada per la guerra a Ucraïna, i ara ha sigut amb la seva parella necessària, la directiva de serveis digitals (DSA), que s'ha aprovat la matinada d'aquest dissabte després de jornades de complexes negociacions. Aquesta nova llei europea exigirà a les grans plataformes i empreses d'internet que es facin més responsables del contingut que distribueixen a la xarxa per lluitar, per exemple, contra la desinformació, les amenaces terroristes o el ciberassetjament, i imposa sancions en casos d'incompliment.