Dígits i Andròmines
Mèdia 01/04/2022

La Unió Europea posa contra les cordes les grans tecnològiques

La llei de mercats digitals, que entrarà en vigor a l'octubre, preveu sancions greus per als gegants digitals que no compleixen la normativa imposada pel Consell i el Parlament europeus

3 min
El comissari europeu responsable del mercat interior, Thierry Breton, ofereix una conferència de premsa a Brussel·les, Bèlgica

El Consell i el Parlament europeus van aprovar la setmana passada el redactat definitiu de la llei de mercats digitals (DMA en les sigles angleses), que regularà per endavant les pràctiques dels gegants digitals dins de la Unió Europea i preveu sancions molt greus en cas d’incompliment. El text pretén assegurar una competència justa i més llibertat d’elecció per als consumidors i les empreses de la UE en l’ús i el desenvolupament de serveis digitals. Aquesta DMA, que hauria d’entrar en vigor cap al mes d’octubre, estableix per primera vegada una sèrie d’obligacions i prohibicions que les plataformes considerades estructurals hauran de complir d’entrada si volen accedir al mercat europeu. És un canvi substancial respecte al règim actual en què la Comissió Europea imposa multes al que considera infraccions de la legislació vigent, unes multes que les empreses tecnològiques recorren de manera reiterada i triguen anys i panys a quedar resoltes.

Inscriu-te a la newsletter series Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La DMA agrupa en una mateixa llei les mesures que la UE ha anat imposant als gegants digitals durant la dècada passada com a resultat de diversos litigis per pràctiques monopolístiques. De fet, els principals afectats per la DMA són els habituals GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft), que des del canvi de nom de Facebook per Meta potser haurem de passar a denominar GAMAM. Així ho confirmen els criteris que la DMA estableix per considerar estructural una plataforma: ha de tenir una valoració en borsa superior als 75.000 milions d’euros, haver facturat dins de la UE almenys 7.500 milions anuals durant els tres últims anys i tenir 45 milions d’usuaris finals únics mensuals –10.000 de professionals– residents a la UE. Les empreses citades compleixen de sobres aquestes condicions, però la DMA també és aplicable a altres de més petites, des de TikTok fins a Booking, per mencionar-ne només dues.

A la mateixa alçada de la dimensió de les empreses estan les multes que rebran d’Europa si incompleixen la DMA: a partir del 6% de la facturació mundial per una primera infracció i fins al 20% en cas de reincidència.

Queixes de les tecnològiques:

Com era d’esperar, les firmes afectades han posat el crit al cel: Apple s’ha queixat que la DMA "crearà vulnerabilitats innecessàries de la privadesa i la seguretat dels nostres usuaris i ens prohibirà cobrar per una propietat intel·lectual en què hem invertit molt". Cal recordar que Apple ja porta una temporada pagant sense despentinar-se cinc milions d’euros setmanals a les autoritats dels Països Baixos en comptes de canviar el model de negoci de l’App Store com se li va ordenar. Google assegura admetre que la DMA ofereixi als usuaris llibertat per triar i canviar de plataforma, però diu que l'"amoïna" que els consumidors europeus disposin de menys innovació. Meta encara no s’ha pronunciat com a tal, però Will Cathcart, el responsable de WhatsApp, avisa que la DMA pot "neutralitzar el xifratge i la privadesa a més de potenciar els missatges no desitjats, la desinformació i els discursos d’odi". De fet, les institucions europees han reconegut que el requisit d’interoperabilitat no és fàcil de complir, i n'han deixat pendent la concreció.

Finalment, no consta que Amazon i Microsoft s’hagin manifestat. Però ningú no dubta que els poderosos lobis de totes les grans tecnològiques continuaran treballant a ple rendiment, com porten mesos fent a Brusel·les per provar de fer descarrilar la DMA, fins a arribar al punt de provar de desprestigiar personalment Thierry Breton, comissari europeu de Mercat Únic i principal artífex de la DMA, aprovada dijous passat a tres bandes (Parlament, Comissió i Consell) a partir de la proposta inicial que la Comissió va formular el desembre del 2020 i revisar el maig del 2021.

Si es mantenen els terminis previstos, la DMA hauria de superar durant les pròximes setmanes els tràmits pendents i entrar en vigor cap al mes d’octubre. Mentre això passa, les institucions europees hauran d’acabar de negociar una altra norma important: la DSA o llei de serveis digitals, relativa en aquest cas a les dades personals i el contingut en xarxa. Juntament amb la DMA, són les eines per posar fi al domini de les grans tecnològiques d’una Europa cada vegada més expeditiva en el seu paper de guardiana mundial de la competència i la privadesa en l'era digital. Queda per veure si és prou efectiva perquè altres blocs comercials, especialment els EUA, en prenguin model.

Els aspectes més destacats que preveu la DMA
  • Interoperabilitat Les plataformes hauran de facilitar la interacció amb serveis semblants de tercers. El cas més evident són els serveis de xat per a mòbil: mentre que un client d’una operadora de telefonia pot trucar als abonats de qualsevol altra, fins ara els usuaris de WhatsApp no es poden escriure missatges amb els de Signal ni els d’iMessage amb els de Telegram.
  • Dret a desinstal·lar Els consumidors hauran de poder esborrar del dispositiu les aplicacions que el fabricant hi hagi inclòs en origen –per exemple, el navegador Safari dels iPhones– i en el moment de configurar l’aparell hauran de poder triar aplicacions com el navegador web o el programa de correu.
  • Accés complet de les aplicacions als recursos dels dispositius Una plataforma no podrà reservar per a les seves pròpies aplicacions l’ús de, posem per cas, la càmera o l’antena NFC per a operacions de pagament o de captura de dades.
  • Accés dels venedors a les dades de rendiment Les empreses hauran de poder disposar de les dades que generen per a les plataformes amb qui treballen, com és el cas dels comerços que venen mitjançant Amazon o AliExpress. A més, no podran aprofitar la informació que acumulen per oferir productes o serveis rivals.
  • Transparència en la publicitat digital Les plataformes hauran de demanar a l’usuari consentiment explícit per crear un perfil seu que combini informació procedent de diverses fonts. I hauran de proporcionar als anunciants prou informació per verificar de manera independent l’abast dels anuncis contractats.
  • Prohibició de l’autopreferència Les empreses no podran donar prioritat als seus productes i serveis. Així, Google ja no podrà mostrar el seu servei de compres al primer lloc dels resultats de cerca tret que hi hagi l’opció de competir per aparèixer-hi.
  • Flexibilitat de les botigues d’aplicacions L’App Store i la Play Store no podran rebutjar els títols només pel fet d’utilitzar serveis de pagament o d’identificació diferents dels d’Apple i Google, respectivament.
  • Comunicació de fusions i adquisicions Les plataformes ho hauran de notificar a la Comissió Europea.
stats