En la visita llampec que dimecres passat va fer Boris Johnson a Kíiv per commemorar el Dia de la Independència d'Ucraïna, el premier britànic sortint va afirmar: "Sabem que paguem [molt més altes] les nostres factures d'energia pels mals de Vladímir Putin, però el poble d'Ucraïna ho està pagant amb la sang". Ho va dir quaranta-vuit hores abans que aquest divendres s'hagi anunciat a Londres un brutal augment del 80% del preu estàndard del gas i de l'electricitat per a una casa de quatre persones a Anglaterra, Escòcia i Gal·les a partir de l'1 d'octubre. De les 1.971 lliures anuals actuals (2.327 euros) passarà a costar-ne 3.549 (4.192).

Malgrat l'estira-i-arronsa amb les comunitats autònomes, el govern espanyol manté el decret llei del pla energètic tal com el va aprovar. "Està en vigor", va remarcar per activa i per passiva la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, aquest dilluns després de la trobada amb els governs autonòmics. El decret inclou una bateria de mesures i canvis que persegueixen estalviar energia, no només per una qüestió de sostenibilitat, sinó també pel compromís amb Brussel·les. En el cas d'Espanya, entre l'1 d'agost i el 31 de març cal reduir un 7% el consum de gas. Del conjunt de mesures (s'aplicaran fins al novembre del 2023), dues entren en vigor a les 00.00 hores d'aquest dimecres: la regulació de la temperatura i la limitació de la il·luminació.

Amb l'encariment del preu de l'electricitat i del gas, el cost d'encendre la calefacció o, quan arribi l'estiu, l'aire condicionat es multiplica. Així doncs, és un bon moment per buscar sistemes alternatius per escalfar la llar (i també l'aigua) i que, a més, també siguin més nets. Dos bons exemples són els sistemes de geotèrmia i d'aerotèrmia, cada vegada més freqüents i que, malgrat tenir un elevat cost inicial, són molt eficients i a la llarga permeten estalviar.