Els darrers dies hem presenciat un fet que semblava un experiment sociològic. ¿Com reaccionaria la societat si, de cop i volta, allò que teòricament generava una comprensible preocupació –les irregularitats i casos de corrupció atribuïts a persones vinculades al PSOE– fos bescanviat gairebé el mateix dia per uns altres assumptes simètrics –les irregularitats i casos de corrupció atribuïts a persones vinculades al PP–? En qüestió d'hores, molts ciutadans van passar d'estar molt atents a determinades peripècies personals i partidistes a contemplar-ne unes altres que, d'alguna manera, feien dubtar de les primeres (o a l'inrevés). Certes declaracions improvisades, convertides després en exercicis de sobreinterpretació de la realitat a còpia de trinxar-les a les tertúlies, es van creuar amb unes altres que, convenientment reescalfades a les xarxes socials, ja formen part de la petita història local de la frivolitat. Sort que aquestes coses mai no duren més de vint o trenta hores després de l'esclafit inicial... Tot plegat també té una dimensió global. Si avui Donald Trump anunciés que té la intenció de divorciar-se –és el primer exemple que m'ha passat pel cap– generaria una escolàstica efímera sobre el tema que deixaria en un segon o tercer pla la runa ignominiosa de Gaza. Que consti que no m'estic referint a grans desastres naturals o a altres coses que sí que justificarien un canvi brusc de tema, sinó a un fet intranscendent des d'una perspectiva col·lectiva. 

El retorn de Josep Maria Flotats al teatre català deu haver fet connectar molts ciutadans aquest personatge amb el seu moment de més polèmica informativa, arran de les desavinences que tenien el llavors director del Teatre Nacional amb el conseller de Cultura de l'època, Joan Maria Pujals. El clímax va ser una roda de premsa en què Flotats va explicar que Pujals l'havia amenaçat: "Se'm va abraonar", va exclamar. Una expressió que va fer fortuna, per precisa i gràfica, i que sempre més ha quedat com a marca registrada de l'actor, inseparable d'aquella notícia, en la memòria col·lectiva.

El vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia amenaça de llançar un míssil contra la Haia. Després d'un conjunt de pujades espectaculars al llarg de gener i febrer de 2023, les borses es desinflen perillosament a conseqüència d'una crisi bancària que no se sap ben bé cap on mena. Alguns viròlegs alerten del perill que pot suposar l'expansió d'una grip aviària que, en cas de fer-se efectiva, podria superar els efectes de la pandèmia de covid-19. L'enfrontament bèl·lic entre els Estats Units i la Xina sembla més a prop que mai. Putin i Xi Jinping es troben per a no se sap ben bé què. Gairebé un terç dels catalans no dormim correctament. Un vint per cent de les dones usuàries de Tinder afirmen haver estat violades en alguna trobada iniciada a la plataforma. La reforma de les pensions a França porta a una tensió política insostenible que podria estendre's a altres països de la Unió. Trump diu que el detindrà l'FBI i crida a una mobilització similar a la que va desembocar en l'assalt al Congrés. Continuem? Em sembla que no cal...

La vida percentual

Un home arriba a la platja a primera hora amb el diari sota el braç. Cada vegada es veuen menys espècimens que llegeixin. Menys encara que llegeixin el diari. Els que llegeixin el diari de paper aviat seran peces de museu. I, encara menys, a la sorra. El lector fidel munta la paradeta, estira la tovallola, plantifica una ombrel·la que només li cobreix un genoll i es disposa a saber què passa al món. Tot d’una, s’assabenta que la Comissió Europea planteja un 15% d’estalvi del consum energètic a partir de la tardor. Li expliquen que Pedro Sánchez és, amb un 24,1%, el polític que més va agradar al debat de política general. En canvi, s’adona que el PP de Núñez Feijóo se situa, amb un 30,1% d’intenció de vot, per davant del PSOE, amb un 28,2%. Segons el CIS, VOX baixa, del 15% al 12%. Però també ERC (2,9%) i Junts (1,2%) van avall. L’home continua girant pàgines i descobreix que les trucades de dones que fan soles el Camí de Sant Jaume i denuncien assetjament han pujat un 3,8% respecte a fa un any. També descobreix que en plena drecera cap a la descarbonització, un Airbus380 amb motor Rolls Royce va volar durant tres hores amb un combustible 100% sostenible. En canvi, unes pàgines més enllà sap que la recollida selectiva de residus als municipis de Barcelona continua lluny de l’objectiu del 50% que marca la UE. Només amb el reciclatge del vidre –61%– sembla que ho fem bé. A les pàgines de cultura s’adona que el sector del llibre creix un 5,6% el 2021. I la salut? Malament. Un 33% de les nenes i un 46% dels nens catalans d'entre 6 i 12 anys tenen sobrepès. Això sí, el nombre de persones que a Catalunya tenen mútua privada baixa lleugerament i es queda en el 28,7%. L’home tanca el diari i se’n va a l’aigua. Al cap de poc, mor ofegat pel periodisme de dades. Ell només volia saber com anava el món i l’autòpsia ha revelat que ha patit una sobredosi de percentatges. Al funeral, la vídua maleeix els mitjans que no interpreten el món sinó que tan sols comparen tants per cents. 

]]> Desperta, Neo. Tot ha estat un somni, un programa informàtic, un relat: per començar, tu no vius a Occident. De fet, és molt fàcil de veure-ho, però fins i tot una veritat com un puny pot esdevenir invisible als teus nassos. Fixa-t’hi, no et cal cap pastilla vermella: nosaltres no vivim a l’esquerra del mapamundi, ni tampoc a la dreta, de manera que no se’ns pot adjectivar com a orientals ni com a occidentals. Això si no és que ja hem incorporat del tot la Guerra Freda al nostre llenguatge, esclar. Que encara ens considerem Occident té més a veure amb els valors compartits amb Amèrica que no pas amb la terminologia geogràfica: un western sempre serà un western encara que es rodi a Almeria, a Cinecittà o a Pequín. Però si ens adonem que vivim al mig, si sortim un moment de Matrix i recuperem la visió europea del món, podem iniciar una manera de trobar terceres vies. Entre Hollywood i Bollywood, entre El joc del calamar i la bufetada de Will Smith, entre Beyoncé i el Gangnam style. De fet, no oblidem que, quan els ucraïnesos van fer el Maidan, en aquestes manifestacions l’OTAN no hi pintava res: el que reclamaven era entrar a la Unió Europea. Si no hi ha una gran diferència entre una cosa i l’altra, hi hauria de ser. Si mai un tractat defensiu que es diu “de l’Atlàntic Nord” arriba fins a Ucraïna, voldrà dir que Europa sencera està inundada per un oceà.

]]>