Onze hores a 0 euros el megawatt l'hora (MWh). Sis hores en negatiu (cinc hores a -0,01 euros/MWh i una hora a -0,02 euros/MWh) i només cinc hores amb preus positius, fins a un màxim de 8 euros/MWh, segons dades provisionals de l'Operador del Mercat Ibèric de l'Energia (OMIE) publicades aquest divendres. Aquest és el resum del mercat majorista elèctric o pool –on es compra i ven diàriament l'energia que es preveu consumir l'endemà– per a demà dissabte. És un dibuix que de mitjana deixa un preu de l'electricitat al mercat majorista elèctric espanyol de 0,74 euros/MWh, una xifra impensable fa exactament dos anys, el març del 2022, quan el preu del megawatt/hora superava els 500 euros.

Aquest dilluns Espanya ha viscut una situació inèdita. El preu de la llum al mercat majorista elèctric o pool serà negatiu durant tres hores. En concret, entre les dues del migdia i les cinc de la tarda el preu serà de -0,01 euros el megawatt hora (MWh), tal com recull l'Operador del Mercat Ibèric d'Energia (OMIE).

A l'estiu del 2021, els preus del mercat majorista elèctric espanyol –en què es compra i ven l'energia per a l'endemà i que afecta, en particular, aquells consumidors que han optat per la tarifa de la llum regulada o PVPC– no paraven de pujar. La situació es va agreujar amb l'esclat de la guerra a Ucraïna, fins al punt que es va traspassar la barrera dels 500 euros/MWh al mercat majorista elèctric o pool. Més d'un any després, però, i amb els mercats energètics més domesticats, els titulars són ben diferents: "la llum a preu zero", recollia la premsa el cap de setmana passat.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha obert una investigació contra Naturgy per aclarir si va incórrer en una manipulació del mercat elèctric. En concret, el ministeri públic obre diligències contra la companyia energètica per determinar si es va produir un encariment artificial del preu del mercat majorista de l'electricitat. Una conducta que a ulls del ministeri públic encaixaria en la figura del delicte contra els drets dels consumidors "per maquinació fraudulenta per alterar el preu de les coses, que produeixi o pugui produir perjudici patrimonial a una generalitat de persones".

Des de la liberalització del mercat elèctric, el preu regulat sempre era més barat que les ofertes de les comercialitzadores lliures, que basaven el seu negoci a oferir serveis addicionals o tarifes planes per captar clients. Però la guerra d'Ucraïna ho va capgirar. La tarifa regulada –també coneguda com a PVPC– va referenciada al preu majorista de l'electricitat, i com que el preu al mercat ibèric es va disparar, el rebut per als clients també. Per primer cop, les comercialitzadores del mercat lliure venien la llum a un preu inferior al del mercat regulat.

Pas endavant d'Espanya per reformar el mercat elèctric europeu. El consell de ministres d'aquest dimarts ha informat sobre la proposta que el govern de Pedro Sánchez enviarà avui mateix a la Comissió Europea per canviar de dalt a baix un mercat que, des de fa temps i, en particular, arran de la crisi energètica que viu Europa, l'executiu denuncia que no funciona. Les claus de la proposta inclouen canviar la fixació dels preus del mercat elèctric europeu i afavorir contractes d'energia (en particular renovable) a llarg termini (com a mínim uns 10 anys) per tenir preus estables i menys volatilitat.

Frenar els preus de l’energia és urgent. El problema és com fer-ho. Els ministres d’energia de la Unió Europea ho debatran aquest divendres en una cimera extraordinària a Brussel·les. Abaixar el consum és clau, però també frenar l’escalada del preu del gas –que de retruc fa pujar el preu de l’electricitat–, en un moment en què Gazprom ha suspès el subministrament a la Unió Europea de gas rus a través de gasoducte.

Fre al preu de l’electricitat, ajudes per al transport públic, bonificacions energètiques concretes per a jubilats i estudiants i subvencions del cost de la calefacció per als beneficiaris de les ajudes a l’habitatge. El govern alemany ha aprovat aquest diumenge un tercer paquet massiu d’ajudes per alleujar l’efecte de la crisi energètica en les butxaques dels ciutadans i les empreses. Aquest cop el volum és de més de 65.000 milions d’euros, una quantitat que dobla la destinada conjuntament en els dos paquets anteriors (30.000 milions), sense necessitat de crear nous deutes. “Estan en joc molts diners, però la despesa és necessària”, ha remarcat el canceller alemany, Olaf Scholz. “Es tracta de conduir el nostre país amb seguretat a través d’aquesta crisi. Moltes persones estan preocupades en aquest moment i ens prenem totes aquestes preocupacions molt, molt seriosament”, ha indicat.

Fa menys d'un any, la comissària europea d'Energia, Kadri Simson, defensava que el model actual de mercat elèctric era "la millor opció" per als usuaris i les empreses europees. La guerra a Ucraïna, però, ha capgirat totalment la situació. Els preus majoristes de l'electricitat s'han disparat a tot Europa i en alguns estats, com França i Alemanya, els futurs per al 2023 han marcat preus que superen els 1.000 euros el MWh.

La tornada de les vacances acaba sent el moment de l’any en què pot canviar més l’humor de l’economia mundial. Hi ha més perills en un setembre que comença que en l’inici d’un nou any. El neguit d’aquests dies es concentra en saber què passarà amb els preus de l’energia, amb la inflació, amb els tipus d’interès i amb els salaris. I és que, efectivament, aquestes incerteses condicionen moltes decisions, grans i petites. La incertesa més gran –la guerra d’Ucraïna– s’ha instal·lat com una llosa immensa al mig de les nostres vides, tot n’acaba depenent i cal aprendre a adaptar-s’hi.

El mercat elèctric "va ser desenvolupat per a diferents circumstàncies, per això ara treballem en una intervenció d'emergència i una reforma estructural", ha reconegut aquest dilluns la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Ha admès que el preu de l'electricitat està "desorbitat" i per això cal una reforma del mercat elèctric. Per posar fil a l'agulla, Von der Leyen ha convocat una reunió extraordinària el 9 de setembre dels ministres d'Energia de la UE.

En un context normal, Espanya comprava més energia de la que venia a França, a qui històricament li ha comprat electricitat produïda a les centrals nuclears. La situació, però, va començar a canviar a finals del 2021, quan les exportacions al país veí van polvoritzar tots els rècords. Una tendència que es va accentuar amb l'esclat de la guerra a Ucraïna i que ara les elèctriques preveuen que es mantingui "a nivells màxims" per l'aplicació del topall del gas o "excepció ibèrica". Un fet que des del sector asseguren que "diluirà" l'efecte del topall sobre el preu del mercat elèctric espanyol.

Fumata blanca al topall al preu del gas dos mesos després de l'acord polític. Han calgut setmanes d'estira-i-arronses per tancar els detalls tècnics de la mesura, fins que aquest dimecres la Comissió Europea ha donat llum verda a l'excepció ibèrica sol·licitada per Espanya i Portugal, perquè entén que "compleix les normes de competència", segons ha informat l'executiu comunitari. Aquest mecanisme "temporal i excepcional" és el que ha de permetre rebaixar la factura de la llum durant els pròxims dotze mesos, tal com van acordar els dos països amb l'executiu comunitari. En concret, el govern espanyol estima que l'anomenada excepció ibèrica rebaixarà entre un 15% i un 20% el rebut de la llum de les famílies, segons ha apuntat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dimecres des del Congrés de Diputats. "Rebaixarà la factura de les famílies i les empreses i les protegirà de la volatilitat dels preus del gas als mercats internacionals", defensen des del ministeri de Transició Ecològica.

L'encariment del preu de la llum va fer que el nombre de clients elèctrics que van passar del mercat regulat (el denominat PVPC) al mercat lliure l'any passat es dupliqués a Catalunya, segons les dades publicades per la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència. La causa és clara: el mercat regulat depèn molt més del preu de l'electricitat en el mercat majorista –que els últims temps s'ha disparat–, mentre que les companyies que operen en el mercat lliure poden fer ofertes més competitives quan el preu majorista puja.