El 2023, en qüestió de mesos, Ángela Cervantes (Barcelona, 1993) va encadenar el rodatge del drama La furia, sobre una aspirant a actriu traumatitzada per una violació, i els assajos de l'obra de teatre Jauría, sobre la víctima de la Manada. Una immersió brutal en les conseqüències de la violència sexual que li va passar factura anímica. Ara, tanmateix, comencen a arribar els fruits d'aquell esforç en forma de premis com el que va guanyar al Festival de Màlaga pel paper a La furia, que aquest dijous inaugura el D'A i l'endemà s'estrena als cinemes.

La furia, segon i poderós llargmetratge de Gemma Blasco, és una pel·lícula feta absolutament des de les entranyes. Quan l'Alex, una xavala de barri que aspira a convertir-se en actriu professional, esbudella al pati de casa de la seva tia un porc senglar que acaba de caçar, la càmera de Blasco s’atura en el detall: primer, els intestins, i, finalment, el cor. És una escena inusualment gràfica al cinema espanyol recent (encara que dialoga meravellosament amb Las vísceras, el fantàstic curtmetratge d'Elena López Riera), i que contrasta amb la pantalla en negre amb la qual Blasco filma –deixant-ho en fora de camp visual, però no sonor– l'acte més violent d'un film marcat, de principi a fi, per la violència: la brutal violació que pateix l'Alex durant una nit de festa.

El Festival de Màlaga continua sent propici per al cinema català, que enguany torna a dominar el palmarès de manera aclaparadora. Les produccions catalanes Sorda, Los Tortuga, La furia i Molt lluny acaparen bona part dels guardons de la secció oficial, i el film Esmorza amb mi, del dramaturg Ivan Morales, ha arrasat en la secció Zonacine. La Bisnaga d'Or a la millor pel·lícula ha sigut per a Sorda, dirigida per Eva Libertad, que també s'ha endut el premi del públic; a més a més, els dos protagonistes del film, la murciana Miriam Garlo i el barceloní Álvaro Cervantes, han guanyat els premis a millor actriu i millor actor, respectivament. En cas de Garlo, el guardó l'ha compartit amb Ángela Cervantes, per La furia. Festa grossa a can Cervantes, doncs. La categoria masculina també ha sigut ex aequo, perquè a més del paper d'Álvaro Cervantes a Sorda ha reconegut el de Mario Casas a Molt lluny, la seva primera pel·lícula en català.

Va haver-hi un temps en què la festa no s’acabava mai al País Valencià; un temps en què no hi havia límits per passar-ho bé, per esprémer el sofriment de la gent en hora punta o per aprofitar-se políticament del sistema. Temps d’oportunitats per a uns, d’incertesa per a d'altres, però que formen part de la història recent del País Valencià i del relat de Valenciana, segona pel·lícula de Jordi Núñez (El que sabem), que adapta l’obra homònima del dramaturg Jordi Casanovas per recrear l’estètica i la falta d’escrúpols d’aquells 90 tan infames.

Ángela Cervantes (Barcelona, 1993) acaba de presentar a l'Atlàntida Mallorca Film Fest el drama Valenciana de Jordi Núñez, sobre l'evolució social del País Valencià en les últimes tres dècades. Justament al final del rodatge d'aquest film, basat en l'obra de Jordi Casanovas, Cervantes va llegir la novel·la de Delphine de Vigan Res no s'oposa a la nit (Edicions 62 / Anagrama), que mira de reconstruir la vida dissortada de la mare de l'escriptora, la Lucille, que patia depressió i es va suïcidar l'any 2009. I encara que fa temps que el va llegir, Cervantes encara té el llibre molt present. "L'autora busca respostes en unes cintes per sanar la relació que tenia amb la seva mare –explica l'actriu–. Al final, el llibre parla de com lidiar amb la família que et toca i amb traumes que venen de lluny. I tot plegat és un procés molt alliberador que jo també intento aplicar a la meva vida".

Després de guanyar dos premis Gaudí i estar nominada dues vegades als Goya per les pel·lícules Chavalas i La maternal, l'actriu Ángela Cervantes (Barcelona, 1993) entoma aquest any "el repte més gran" de la seva carrera: posar-se a la pell de la víctima de la Manada, la noia de 18 anys que el 7 de juliol del 2016 va patir una violació grupal per part de cinc homes durant les festes de San Fermín. Després d'una gira breu per diferents sales catalanes, la nova versió de Jauría, escrita per Jordi Casanovas i dirigida per Miguel del Arco, arriba al Teatre Romea del 4 d'abril al 5 de maig.

"Encara que marxis només un cap de setmana o quatre dies, te'l pots emportar i te'l començaràs i acabaràs segur", afirma l'actriu Ángela Cervantes sobre Un amor (Anagrama), la novena novel·la de l'escriptora madrilenya Sara Mesa. A l'hora de triar una lectura preferida, Cervantes diu que la seva elecció "potser no és gaire original", però és l'últim llibre que s'ha llegit i, a més, li va "flipar". Publicat el 2020, Un amor relata la història d'una jove traductora que s'acaba de mudar a un petit poble rural. Allà coneix la comunitat del municipi i, en especial, l'Andreas, un veí alemany amb qui establirà una relació peculiar. A través d'aquesta novel·la, Mesa explora qüestions com l'adaptació a un col·lectiu més aviat tancat als nouvinguts i, alhora, la desconfiança de la protagonista cap al poble que l'acull. "La protagonista es troba amb una comunitat tancada i, a mesura que va coneixent els veïns, el lector pressent que passaran coses, com quan els animals es posen nerviosos perquè s'acosta una tempesta. Més que saber-ho del cert, ho noten al cos", va explicar Mesa en la presentació d'Un amor, el setembre del 2020.

Fa cinc anys que Ángela Cervantes (Barcelona, 1993) apareix dia sí dia no a TV3 a l'hora de la sobretaula. L'actriu interpreta l'Anna de Com si fos ahir, però ha sigut a partir del seu paper a la pel·lícula Chavalas que ha començat a notar de debò el pes de la fama. Nominada als Goya i amb un premi Gaudí pel seu paper com a Soraya, Cervantes torna ara al teatre. La pell fina, que es representa a la Sala Flyhard, porta a escena un sopar de parelles, una de les quals acaba de tenir un nadó. Problema: el fill els ha sortit lleig i els amics no s'estan de dir-ho en veu alta.