Hi havia somriures entre el públic neerlandès que divendres a la nit abandonava la centenària sala de concerts Concertgebouw. La sala, que mira imponent als grans museus d’Amsterdam, el Rijksmuseum i el Museu Van Gogh, va obrir les portes el 1888 i és considerada una de les millors del món, sobretot per l'acústica. Gustav Mahler, malgrat que no li agradava gens Amsterdam, la considerava la seva segona llar musical. Divendres s’hi va poder escoltar talent català tant del segle passat com de l'actual. Els 101 músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, dirigits per Ludovic Morlot, hi van interpretar Maurice Ravel (Ziburu, 1875 - París, 1937) i George Gershwin (Nova York, 1898 - Los Angeles, 1937), però també Eduard Tolrà (Vilanova i la Geltrú, 1895 - Barcelona,1962), Pau Casals (el Vendrell 1876 - Puerto Rico, 1973) i José Río-Pareja (Barcelona, 1973).

Sense cap mena de dubte, aquesta setmana era clau per acabar de donar sortida a la temporada musical barcelonina. Després de la inauguració de la temporada del Liceu el 25 de setembre amb Lady Macbeth de Mtsensk, el Palau de la Música i L'Auditori han iniciat el seu periple amb els cicles naturals que són marca de les respectives cases. I, òbviament, el primer concert de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sempre desperta un innegable interès.

L’Auditori de Barcelona comença divendres “una temporada plena de novetats”, tal com diu el director, Robert Brufau. La primera novetat és una de molt esperada, sobretot pels músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i de la Banda Municipal: l’estrena de la nova acústica de la Sala 1 Pau Casals. La intervenció ha costat uns 500.000 euros i ha consistit en la instal·lació de nous panells de fusta microperforada que han de millorar l’escolta dels mateixos músics a l’escenari, una de les assignatures pendents de l’equipament. “És un pas que serà rellevant per a la història de L’Auditori i per a l’orquestra”, assegura Brufau. A més de la millora de l’escolta a l’escenari, la reforma acústica, segons Brufau, aporta més “explosivitat” al so, que “es canalitza de manera més directa i efectiva”.

Diu Bob Dylan que conté multituds. I una multitud de 30.000 persones espera aplegar cadascun dels concerts del cicle Clàssic a la Platja, els dies 11 i 12 de juliol a les 21 h, a la platja de Sant Sebastià de Barcelona. El primer el protagonitzarà l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la batuta del director titular, Ludovic Morlot, i el segon, l'Orquestra Simfònica del Liceu dirigida per Gustavo Dudamel.

És indubtable que hi ha moltes coses a millorar. Però també és cert que si es fan com en aquest concert de final de temporada, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) pot i hauria de donar-nos moltes alegries de cara al curs 2024-2025. Perquè aquesta darrera vetllada ha deixat el llistó molt alt en qualitat i en resultats.

"L'Auditori és una institució pública de primer ordre, i la temporada 2023-2024 farà més de 500 concerts de producció pròpia. No és assimilable a cap altra institució de l'Estat", diu el director de L'Auditori de Barcelona, Robert Brufau. Treu pit amb raó, i perquè a vegades no s'és conscient de la fondària de la feina que fa la gran institució musical pública del país. A més a més, toca celebrar el 25è aniversari, una efemèride que L'Auditori vol aprofitar per mostrar múscul simfònic, tant el de l'OBC com el de la Banda Municipal, i amplitud de mires en la vintena de cicles programats. Tot plegat al voltant del concepte Poder o revolta.

Quan les coses funcionen, i funcionen bé, hom té la sensació de viure en el millor dels mons possibles, com diria Voltaire a Candide. I no crec que sigui càndid afirmar rotundament que Ludovic Morlot és un encert per encarar programes tan interessants com el del cap de setmana davant de l’OBC.

És possible que el públic que vagi aquests dies a L’Auditori reaccioni amb la mateixa cara de sorpresa amb què ho ha fet aquest dimarts Ludovic Morlot (Lió, 1973), el nou director titular de l’OBC. Al mig del foyer de la Sala Pau Casals hi ha una estranya estructura metàl·lica amb 208 altaveus. És Phonos, una instal·lació de l’artista sonor Marc Vilanova (Capellades, 1991). “És monumental, però reclama que t’hi acostis”, diu Vilanova davant la curiositat de Morlot. Phonos emet un so poderós... que l’oïda humana no pot percebre. Treballa amb freqüències infrasòniques que fan vibrar els altaveus i quan hi acostem l’orella el que sentim no són els infrasons, sinó el so resultant dels “intents dels altaveus de fer visible l’invisible”; és a dir, una vibració a cau d’orella que quan t'allunyes es pot contemplar com una coreografia.

Mort o retorn és el lema que servirà de fil conductor de la temporada 2022-2023 de L'Auditori de Barcelona, la primera amb Ludovic Morlot com a director titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). "Un viatge que va començar amb la Creació (2020-2021) i va seguir amb Amor i odi (2021-2022) acabarà amb aquest últim episodi, que situarà l'oient en l’inevitable final, tot explorant diferents aproximacions a la mort", tal com explica el director de L'Auditori, Robert Brufau. Com a exemples d'aquesta exploració menciona els Kindertotenlieder de Mahler, el Quartet per a la fi dels temps de Messiaen, el Cant del destí de Brahms, les Quatre últimes cançons de Richard Strauss o els rèquiems de Tomás Luis de Victoria, Cristobal de Morales, Francisco Guerrero i Mozart.