Música
Cultura 19/01/2022

Ludovic Morlot, nou director de l'OBC: “Barcelona és un imant cultural”

El músic francès vol que “tothom se senti orgullós del projecte de l’orquestra”

3 min
Ludovic Morlot, nou director de l'OBC, a L'Auditori de Barcelona.

BarcelonaEn màniga curta malgrat la fresca i amb un somriure empàtic. Així es movia aquest dimecres per L’Auditori de Barcelona Ludovic Morlot (Lió, 1973), que a partir del setembre assumirà el càrrec de director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) , en substitució de Kazushi Ono. Aprofitant que està assajant el programa que dirigirà aquest cap de setmana, Morlot ha desplegat davant la premsa alguns dels propòsits que vol fer realitat en les pròximes quatre temporades. “Primer de tot vull conèixer millor l’orquestra, estudiar bé quins repertoris caldrà fer i posar-me al dia pel que fa a la música dels compositors catalans”, diu Morlot amb un seny obert a l’entusiasme i modulant “l’emoció i la responsabilitat” lògiques davant un nou repte professional.

No estalvia floretes a l’OBC, “un instrument increïble, amb una gran qualitat”, i desitja que hi hagi un intercanvi fluid “d’inspiracions mútues amb els músics”. “Vaig trobar molt bona química amb l’orquestra quan la vaig dirigir [el setembre del 2020]. Em va agradar molt el potencial que hi vaig veure, tot i les limitacions de la pandèmia”, recorda. Pel que fa als programes dels concerts, avança que té “diverses idees”, però que primer vol escoltar “L’Auditori i l’OBC per conèixer de primera mà les seves necessitats”. “M’agrada treballar amb programes temàtics, perquè creen un context amb què reflexionar i connectar-se amb la música”, concreta. Així és el programa que dirigirà divendres i dissabte, amb el tercer Concert de Brandenburg de Bach, Interventions per a piano i orquestra d’Elliott Carter, Introducció i allegro per a piano i orquestra en re m, op. 134 de Schumann, l’últim moviment de la Tercera de Mahler i l’estrena aquí de Letters from Bachville de Betsy Jolas, una obra que és una mena d’homenatge a Leipzig. “Vaig triar les obres pensant en l’amor”, diu un director que té una “afinitat especial” per la música d’entre el “1870 i 1930”, per “Wagner, Mahler, Debussy, Ravel, Prokófiev, Xostakóvitx, Falla, Rimski-Kórsakov, Stravinski”, i que també té molta sensibilitat a l’hora de programar obres de compositors vius, com va demostrar al capdavant de la Simfònica de Seattle. Igualment, espera poder treure l’OBC de L’Auditori, “no necessàriament en format orquestral”.

“Vull que tothom se senti orgullós del projecte de l’OBC i de L’Auditori, tant els membres de l’orquestra com el públic de la casa i la ciutat. Barcelona és un imant cultural amb una gran projecció i un lloc on inspirar-se”, assegura el director francès. Precisament aquest imant que exerceix Barcelona va ser una de les raons que el van dur a presentar-se a la convocatòria de l’OBC. “Sempre he sentit afinitat amb Barcelona; de fet, hi venia sovint quan vivia a França. A més, m’encanta viure a prop del mar”, diu Morlot, que de moment seguirà vivint a Los Angeles amb la família. La intenció, però, és aprimar l’agenda de compromisos per centrar-se en l’OBC i tard o d’hora instal·lar-se a Barcelona.

Fer-se forts a casa

Com els equips de futbol que basen la solidesa en fer-se forts a casa, Morlot considera que “l’èxit a escala internacional amb l’OBC arribarà” quan siguin “forts a nivell local”. Per a ell és fonamental tenir primer èxit entre el públic, i també té com a prioritat establir “un vincle fort amb el talent local”. Igualment, entén la responsabilitat de l’orquestra amb el repertori català, tant el patrimonial com el contemporani. “Oferiré repertoris de compositors amb qui trobi una connexió especial. Soc molt curiós”, tranquil·litza un home que té com a hobbies “menjar bé i fer una mica d’exercici, sobretot jugar a tenis”.

stats