En ple escàndol pel Catalangate, l'espionatge massiu a independentistes catalans amb el programa Pegasus, el president espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre amb ERC a reformar la llei de secrets oficials i a reforçar els controls sobre el CNI. Això va ser el maig del 2022. Aquesta setmana passada, els Mossos han acreditat l'espionatge al mòbil de l'expresident Pere Aragonès en alguns períodes sense autorització judicial, un cas pel qual està sent investigada l'exdirectora del CNI, Paz Esteban. El cas és que les dues reformes van quedar en un calaix amb l'avançament electoral i encara no s'han reactivat. Es tracta de dues assignatures pendents del president espanyol, que aquest dilluns compareix per fer balanç de l'últim any i per treure pit del fet que, malgrat la debilitat parlamentària, el seu govern ha pogut aprovar 21 lleis.

La Fiscalia ha demanat a l'Audiència de Barcelona que arxivi la causa contra l'exdirectora del CNI Paz Esteban per l'espionatge al mòbil del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Segons l'agència Efe, el ministeri públic considera que els atacs amb el programa informàtic Pegasus van comptar sempre amb aval judicial. D'aquesta manera, la Fiscalia s'afegeix a la petició que ja va fer l'Advocacia de l'Estat, que defensa Paz Esteban: va presentar un recurs en contra de la decisió del jutge instructor de mantenir com a imputada l'exdirectora del CNI mentre aclaria si l'espionatge a Aragonès va ser avalat en tot moment pel Tribunal Suprem. Ara bé, el magistrat Santiago García va rebutjar aquesta petició.

El jutge que investiga el cas Pegasus ha rebut aquest dijous la documentació desclassificada pel govern espanyol que acredita l'espionatge al president de la Generalitat, Pere Aragonès. En concret, les interlocutòries judicials del Tribunal Suprem que van avalar les intervencions telefòniques, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. La documentació ha arribat al jutjat de Barcelona que s'encarrega del cas 24 hores abans que declari l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban per videoconferència com a investigada. El govern espanyol va enviar aquesta setmana l'acord del consell de ministres en què s'autoritzava el CNI a sol·licitar l'accés a aquestes interlocutòries.

En l'última dècada diverses de les màximes autoritats del Govern han hagut de passar pels jutjats per causes relacionades amb el Procés, però ho han fet sempre com a investigats o acusats. En canvi, aquest dimecres el president del Govern, Pere Aragonès, ha declarat davant del jutjat d'instrucció 29 de Barcelona com a víctima de l'espionatge a l'independentisme en el marc del cas Pegasus. Aragonès ha assenyalat expressament el CNI com el responsable de l'espionatge, que, segons la querella del president, s'hauria allargat uns 20 mesos, entre el juliol del 2018 i el març del 2020, un període clau per a la política catalana i espanyola. A la sortida dels jutjats, després de declarar durant uns 45 minuts, Aragonès ha insistit en la necessitat de desclassificar la informació relativa a l'espionatge amb el programari Pegasus: "El govern espanyol té l'obligació ètica i moral de desclassificar la informació", ha dit.

Per primer cop un càrrec del Centre Nacional d'Investigació (CNI) haurà de donar explicacions com a investigat pel cas Pegasus, d'espionatge polític. Segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA, un jutge de Barcelona ha admès a tràmit la querella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per l'espionatge al seu telèfon mòbil i ha citat com a investigada l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban, cessada el maig de l'any passat després que esclatés l'anomenat Catalangate. Al ser preguntat per aquesta qüestió en roda de premsa, Aragonès ha confiat en la "màxima col·laboració de totes les autoritats de l'Estat amb la justícia".

La 2020-2023 és la legislatura imprevisible, no només pel tarannà de Pedro Sánchez, sinó per l’esclat de la crisi del coronavirus i la guerra d’Ucraïna. El 2022 ha estat marcat per la invasió de Putin, però en clau espanyola ha deixat altres episodis que tampoc estaven del tot previstos: els primers resultats de la taula de diàleg, el xoc pel poder judicial, l’adeu precipitat de Pablo Casado del PP i el que hauria sigut de Yolanda Díaz si no aprovava la reforma laboral. Els expliquem a través dels seus personatges secundaris. 

Només deu diputats del Congrés van poder escoltar dijous passat les explicacions de la ja exdirectora del CNI, Paz Esteban (Madrid, 1958), sobre el Catalangate. Tal com ja s'ensumava ha acabat pagant els plats trencats del cas Pegasus una veterana funcionària del CNI de qui no es coneix gaire sobre ella, probablement un fet positiu per a una espia. La seva successora és Esperanza Casteleiro, exsecretària general del CNI entre 2004 i 2008 i ara número 2 de Margarita Robles com a secretària d'estat de Defensa.