Política 05/07/2022

Aragonès es querella contra l'exdirectora del CNI i l'empresa NSO pel Catalangate

El president de la Generalitat formalitzarà la denúncia al jutjat d'instrucció en les "pròximes hores"

3 min
Puigneró i Aragonès en la reunió del consell executiu d'aquest dimarts.

BarcelonaL'endemà d'esclatar el cas d'espionatge massiu contra l'independentisme, el president Pere Aragonès va anunciar que presentaria una querella contra els responsables dels fets. Això es produirà en "les pròximes hores", quan el president té previst formalitzar aquesta querella contra dos destinataris principals: l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban i l'empresa israeliana NSO Group, propietària del programa Pegasus amb què es va espiar l'independentisme. "Volem una investigació àgil que eviti les prescripció dels delictes. S'ha d'evitar la impunitat dels qui en són responsables", ha explicat aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.

La querella inclourà almenys quatre delictes: el d'intrusió no autoritzada en equips informàtics; intercepció il·legal de comunicacions; espionatge informàtic, i producció i adquisició de spyware per ser utilitzats en contra dels drets fonamentals. Un dels aspectes més destacats és que s'assenyala directament Esteban i l'empresa israeliana però es demana que no es descarti "qualsevol altra persona física o jurídica" si la investigació judicial detecta eventualment altres responsables. És una manera de no tancar portes a ampliar els querellats en altres direccions. Així ho van fer altres afectats pel cas Pegasus, com per exemple l'expresident Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa, que es van querellar directament contra el president Pedro Sánchez.

Aragonès ha deixat aquest moviment legal en mans dels serveis jurídics de la Generalitat en coordinació amb el que s'ha convertit en el principal advocat de capçalera d'ERC, Andreu Van den Eynde. Es considera que l'espionatge contra Aragonès no només hauria afectat els seus "drets individuals", sinó també els drets vinculats al seu exercici polític i representatiu en virtut del càrrec que ocupa. El matís és important, ja que busca aportar el màxim d'arguments perquè el jutge accepti investigar a fons el cas. Aquest dilluns, per exemple, el magistrat que porta el cas a l'Audiència Nacional, José Luis Calama, va considerar que l'espionatge al president Pedro Sánchez –que es va conèixer poc després de l'esclat del Catalangate– és un fet que afecta l'"interès general".

La querella, que es presentarà al jutjat d'instrucció que toqui per rotació, també inclou dues referències importants. En primer lloc, l'informe de Citizen Lab que va detallar les infiltracions als telèfons d'una seixantena de persones de l'entorn independentista i, en segon, les informacions periodístiques de fa unes setmanes que relataven com Esteban va reconèixer a la comissió de secrets oficials del Congrés que el president havia sigut un dels espiats. "La vulneració del secret de les comunicacions per a un ús polític no és acceptable en una democràcia", ha dit Aragonès a Twitter.

Possibilitats d'èxit?

El dubte raonable que es genera és quines possibilitats d'èxit té aquest moviment judicial. Pels precedents que hi ha hagut fins ara es podria dir que tot plegat és incert. L'última notícia és positiva per als interessos de la Generalitat, ja que a finals de juny el jutjat d'instrucció 21 de Barcelona va admetre la querella que havia presentat Òmnium pel mateix motiu . Però no tots els antecedents ofereixen el mateix optimisme, ja que uns dies abans la justícia havia arxivat provisionalment la investigació sobre l'espionatge al conseller Roger Torrent i el diputat Ernest Maragall davant les dificultats que havia trobat, per exemple, per obtenir informació de l'empresa NSO. El que segur que ha quedat constatat en tot aquest temps és que les investigacions judicials sobre Pegasus avancen a molt més bon ritme a l'Audiència Nacional que als jutjats catalans .

La Generalitat refreda la taula de diàleg

Ja fa mesos que la taula de diàleg ha entrat en un bucle de conseqüències incertes. Si primer era la Generalitat qui volia reunir-la i el govern espanyol no, ara és la Generalitat qui posa el fre de mà malgrat que Sánchez digués el cap de setmana que volia convocar una trobada el mes de juliol. El motiu és que des de la plaça Sant Jaume ara prioritzen que es faci primer la reunió entre Aragonès i Sánchez. Aquest cara a cara entre Aragonès i Sánchez –que serà aquest mes de juliol– hauria de servir, segons el Govern, per fixar les "garanties" perquè la taula de diàleg es pugui celebrar amb continguts i que no sigui només una fotografia. Ara bé, fonts del govern espanyol consultades per l'ACN rebaixen la importància de la trobada i l'emmarquen en una ronda de reunions amb altres presidents autonòmics.

stats